Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
pintura d’esport
Pintura
Esport general
En la pintura catalana no es troben representacions esportives, lògicament, fins que l’esport queda tipificat com a tal, a les acaballes del segle XIX.
Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…
petroli

Esquema d’un jaciment típic de petroli i del procediment d’extracció per aire a pressió
© Fototeca.cat
Química
Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.
Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…
bergamota
Fructicultura
Fruit del bergamoter, d’uns 7 a 10 cm de diàmetre, piriforme, de color groc pàl.lid, i pela prima, rica en un oli essencial ( oli de bergamota
).
Amb la polpa, bastant àcida, hom prepara dolços i conserves
àcid pelargònic
Química
Àcid monocarboxílic saturat.
És un oli incolor d’olor característica, que bull a 256° És insoluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics Hom l’obté per oxidació de l’alcohol nonílic o mitjançant l'ozonòlisi oxidativa de l’àcid oleic És emprat en síntesi orgànica, laques i plàstics, aromatitzants i en la indústria farmacèutica
blau de cobalt
Química
Pigment blau verdós preparat per escalfament a 1 400°C d’una mescla d’òxid de cobalt (III) i alúmina, i que correspon aproximadament a l’aluminat de cobalt (II) Co(AlO2)2.
És el pigment blau més durable, no és gens alterable a l’acció de l’atmosfera i ho és només lleugerament a la dels agents químics És emprat en pintures a l’oli o a l’aigua, com a ombra per als ulls en cosmètica i per a la fabricació de tintes d’impremta
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 45 cm i té el cos tou i poc esvelt, aplanat per la part cefàlica i per la superfície ventral, amb els denticles dèrmics de la pell piliformes, molt flexibles, i és de color molt fosc, amb la regió ventral quasi negra.
Habita en fons de 100 a 1 000 m, però en latituds més altes es troba prop de la superfície La carn no és comestible, però en alguns casos hom obté oli de fetge S'alimenta de peixos, cefalòpodes i gambes Habita a la Mediterrània occidental i a la costa atlàntica europea i nord-africana
Barletta
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, vora l’Adriàtica.
Centre agrícola vi, oli, cereals, hortalisses, té indústries derivades de l’agricultura també hi ha fàbriques de productes químics i de ciment És alhora un actiu port pesquer i comercial Entre els monuments artístics sobresurten la catedral ss XII-XV i una enorme estàtua de bronze, del s IV, probable representació d’un emperador romà
Cres
Illa
Illa de l’Adriàtica, a la república de Croàcia.
És al sud-est de la península d’Ístria, i té forma allargada A l’interior de l’illa hi ha el llac Vransko, a 68 metres sota el nivell de la mar Els recursos econòmics són l’agricultura vi, oli, fruita i la ramaderia d’ovins Els nuclis de població són Cres, al nord, i Osor, al sud
Còria
Carrers del municipi de Còria, a la província de Càceres, Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat a la vall de l’Alagón.
És centre d’una subàrea comercial agrícola cotó, tabac i hortalisses als regadius, i cereals i oli al secà i ramadera oví, cabrum, porcí La ciutat conserva les muralles romanes reconstruïdes a l’edat mitjana La catedral fou reformada al s XVI sota la direcció de Pedro de Ibarra, al qual hom atribueix la portada d’estil plateresc
Coimbatore
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamil Nadū, a l’Índia.
Nucli industrial, especialment tèxtil cotó i alimentari refineries de sucre i d’oli, elaboració de cafè, de blanqueries i fabricació de ciment Per la seva situació, a l’entrada del país del Pālghāt, fou ocupada tres vegades pels britànics 1768, 1783 i 1790, fins que el 1799 els fou cedida, i restà sota llur domini fins el 1947
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina