Resultats de la cerca
Es mostren 2559 resultats
Club Medina de Lleida
Basquetbol
Club de basquetbol de la Sección Femenina a Lleida.
Fundat el 1968, el seu primer impulsor fou l’entrenador Josep Maria Reixach S’inscrigué en competicions provincials i creà equips de categories inferiors Destacaren jugadores com Pepa Calvet i Blanca Rubin de Celis Al principi dels anys setanta l’equip sènior jugà a segona divisió estatal La temporada 1972-73 ascendí a primera divisió estatal Seguí unes temporades a primera divisió, fins que el 1976 inicià el declivi Perdé la seva millor jugadora, Pepa Calvet, que abandonà el club, i perdé també el suport oficial de la Sección Femenina, que desaparegué durant la Transició política
Antoni Font Sebastià

Antoni Font Sebastià
Museu Colet
Halterofília
Aixecador, entrenador i jutge.
Formà part del Jabac Club de Futbol S’inicià en l’aixecament de peses a les grades de les pistes d’atletisme de Terrassa El 1972 participà en la fundació del Club de Peses de Terrassa, del qual ocupà la presidència de la secció esportiva Exercí com a jutge de primera categoria estatal El 1975 fundà i presidí el Centre d’Esports Matadepera CEM, que funcionà com a escola i centre de tecnificació d’halterofília Fou director esportiu d’halterofília en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Promocionà l’halterofília a les escoles fins que abandonà la presidència del CEM
Luis García González
Natació
Waterpolo
Nedador i jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Barceloneta, guanyà els 400 m lliure 1962 i 100 m papallona 1963 del Campionat d’Espanya infantil Rebé una beca de la Residència Blume, i, abans de debutar en categoria absoluta de natació, el seleccionador estatal de waterpolo Bandy Zolyomy es fixà en ell i s’inicià en waterpolo Participà en el Campionat d’Europa 1966 El 1967 fitxà pel Club Natació Barcelona, però abandonà la pràctica esportiva poc després El 1986, de la mà del seu germà Julián, tornà al CN Barceloneta com a vicepresident segon i impulsà la secció de vela
Ana María Marrón Jiménez
Altres esports de combat
Taekwondista.
Cinturó negre cinquè dan de taekwondo, començà a competir el 1993 i representà el club Jan-Su de Figueres Aconseguí la medalla de bronze en els Campionats del Món universitaris 1998 i fou subcampiona d’Europa jú-nior en dues ocasions 1996, 1997 Fou campiona d’Espanya júnior 1996 i sè-nior 1999, i medalla de bronze sènior 2000, júnior 1995 i cadet 1995, així com campiona d’Espanya universitària 1998 També guanyà dues vegades la medalla de bronze a la Copa del Rei 1997, 1999 i la medalla d’or a la Copa d’Anglaterra 1997 El 2000 abandonà l’alta competició
Josep Carrió Prat

Josep Carrió Prat (a l’esquerra)
Arxiu Maurici Casasayas
Judo
Judoka.
Membre del Club Esport 7, destacà guanyant el Campionat d’Espanya en categoria sub-17 1997, sub-18 1998 i júnior 1999 També guanyà en deu ocasions el Campionat de Catalunya en les categories compreses entre sub-15 i júnior En l’àmbit internacional aconseguí la segona plaça en les Olimpíades de la Joventut de Moscou 1998 En categoria absoluta aconseguí el subcampionat d’Espanya 2000 També fou subcampió d’Espanya en dues ocasions formant part de l’equip català El 1998 fou reconegut com a millor judoka català A conseqüència d’una lesió d’espatlla abandonà l’alta competició
Esteve Canal Ferres
Curses de muntanya i d’orientació
Corredor de curses de muntanya.
Soci del Grup Excursionista Cultural Alpinista Lletissonada, guanyà el Grand Prix Montagne-Coupe des Pyrénées Orientales entre els anys 1994 i 1999 Fou campió d’Espanya 2001, 2002 i de Catalunya 2001, 2002, 2003 de curses de muntanya, i també de la Copa Catalana 2003 Abandonà les curses per dedicar-se a les raquetes de neu, pràctica esportiva en què, en la categoria de veterans, guanyà el Campionat de Catalunya 2007, 2008 i fou subcampió del món 2008 i de la Copa del Món 2008 El 2010 es proclamà subcampió de Catalunya per equips de rogaining
Creedence Clearwater Revival
Música
Grup de rock creat als EUA el 1967, època en què aquesta música era principalment psiquedèlica.
Format per John Fogerty veu i guitarra, i màxim responsable del grup, Tom Fogerty guitarra, Doug Clifford bateria i Stu Cook baix, el seu rock and roll era fresc, senzill, amb influències dels anys cinquanta, el rockabilly , el country i la música tradicional del sud dels EUA El 1968 feren el primer disc, amb una versió del tema de Dale Hawkins Suzy Q , que tingué un gran èxit Altres temes que els feren populars són Proud Mary i Who’ll Stop the Rain El 1971 Tom Fogerty abandonà la formació i un any després aquesta es dissolgué definitivament
Emilio Serna Díez
Judo
Judoka i directiu.
Cinturó negre novè dan de judo i setè dan de jujitsu, obtingué el títol de campió d’Espanya de judo deu vegades També es proclamà en diverses ocasions campió de Catalunya Formà part de la selecció espanyola Abandonà l’alta competició i exercí d’entrenador al Club Águilas Entre el 1984 i el 2003 ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades FCJiDA També fou vicepresident per a esports associats de la Reial Federació Espanyola de Judo i Disciplines Associades RFEJiDA Posteriorment assumí la direcció tècnica de la secció de jujitsu del Club Judo Blanes
El Canto del Loco
Música
Grup de pop-rock
castellà creat el 1994 a Algete (Madrid).
Els fundadors foren Dani Martín, cantant i líder del conjunt, i Ivan Ganchegui, que el 2002 abandonà el grup Inspirats en Radio Futura, foren un dels conjunts de rock de més èxit de l’Estat espanyol Publicaren els àlbums El canto del loco 2000, A contracorriente 2002, Estados de ánimo 2003, Zapatillas 2005 i Personas 2008, a més de diversos recopilatoris i directes Reberen, entre d’altres, dos premis MTV Europe Music Awards 2003 i 2005 i tres premis Ondas 2004, 2005, 2008 L'any 2009 el grup es dissolgué i alguns dels seus membres iniciaren carreres en solitari
Pentium

Microprocessador Pentium
Electrònica i informàtica
Família de
d’Intel microprocessadors d'Intel introduïda el 1993.
Inicialment, respecte del seu predecessor, el 80486, incorporava, entre altres novetats, dues memòries cau de 8 Kbytes, una per a dades i una altra per a codi, i dues unitats aritmètiques i lògiques que podien treballar en parallel Al Pentium l’han succeït el Pentium MMX, el Pentium II, el Pentium III i el Pentium 4, el qual introduí els primers processadors de doble nucli d’Intel, coneguts com Pentium D, que constituïren els darrers models millorats de Pentium 4 A partir del 2006 hom abandonà la denominació Pentium per als nous models per adoptar la d’Intel Core
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina