Resultats de la cerca

És emprat per a dirigir el doll d’aigua contra les paletes del rodet de la turbina

L’aigua es captava en algun punt de l’actual municipi de Montcada i Reixac i, al llarg de més de 12 km, recorria el pla de Barcelona fins a arribar a l’actual districte de Ciutat Vella Francesc Carreras i Candi n’atribueix la construcció al comte Miró o Mir 954-966, del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir, però investigacions posteriors apunten que el principal impulsor fou probablement Ramon Berenguer I 1035-1076 El recorregut de l’antic aqüeducte romà de Montcada que abastia Bàrcino coincidia segurament amb el del rec Comtal, però és desconeix en quina mesura s’…

És format per un canal anullar que envolta l’esòfag, al qual arriba l’aigua a través d’un canal hidròfor que comunica amb la placa madrepòrica, situada prop de l’anus Del canal anullar surten cinc canals radials, que es ramifiquen molt, i acaben en els ambulacres L’aparell ambulacral, anomenat també sistema aqüífer, té una funció circulatòria, respiratòria i locomotora

Emprat sobretot per a fer el te, a la part inferior hi ha una reixeta, damunt la qual hom crema carbó el foc és canalitzat per una petita xemeneia que travessa el vas de dalt a baix i escalfa l’aigua que l’omple, la qual hi és abocada per dalt Una aixeta permet d’extreure l’aigua calenta Al damunt de l’atuell hom colloca una tetera per fer-hi el te i mantenir-lo calent

Té una densitat d’1,764 i bull a 39°C i 56 mm de mercuri És molt soluble en l’aigua i forma amb aquesta un azeòtrop de punt d’ebullició màxim que conté un 71,6% de l’àcid Hom l’obté per destillació a pressió reduïda del perclorat potàssic amb àcid sulfúric del 96% De fort caràcter oxidant, s’encén o explota quan es troba en contacte amb materials fàcilment oxidables, especialment en calent És un àcid molt corrosiu És emprat en medicina, en anàlisi química, com a catalitzador àcid, i per a la fabricació d’explosius

A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m

L’home l’adquireix en beure aigua infestada de cíclops Ja a l’interior de l’home, les larves travessen les parets del tub digestiu i passen a la sang, on efectuen l’acoblament Les femelles, carregades d’ous, emigren cap al teixit subcutani de les extremitats, on formen petits tumors Al cap d’un dia o dos, els tumors rebenten, i del cos matern surten noves larves, que, en infestar la sang, originen nous tumors i provoquen reaccions allèrgiques, nàusees i vòmits en l’individu parasitat A través d’una ferida poden passar a l’aigua dolça i ésser ingerides per cíclops, que tanquen, així, el cicle…

Resulta de tractar el carbó de coc amb vapor d’aigua a temperatures elevades Cal afegir hidrogen al gas d’aigua i tractar la mescla amb catalitzadors d’òxid de ferro i de cobalt o de níquel i a temperatures d’uns 200°C Per aquest procediment, 1 m 3 de gas produeix 130-140 g de barreja d’hidrocarburs La primera fracció necessita, perquè hom la pugui fer servir, un procés de reformació i l’addició d’antidetonants La fracció d’un punt d’ebullició més alt és molt apropiada per als motors dièsel A més, hi ha una petita fracció rica en composts oxigenats, és a dir, alcohols, aldehids i cetones

Erigida per la família Remisa a mitjan s XIX i explotada després per la família Rusiñol dita per això colònia Rossinyol fins el 1930 Aprofità el salt d’aigua aleshores la fàbrica Dulcet Tenia un nucli de poblament, ara també abandonat, situat entorn de la capella de Sant Joan Baptista

Es calcula fent la diferència entre la quantitat de vapor d’aigua total que pot contenir la massa d’aire i la quantitat d’aire que conté realment La demanda evaporativa depèn, principalment, de la temperatura, del grau d’humitat atmosfèrica i del règim de turbulències de les masses d’aire