Resultats de la cerca
Es mostren 36971 resultats
col·litigant
Litigant que pledeja juntament amb un altre o amb altres.
escopolamina
Farmàcia
Alcaloide extret de l’herba queixalera i d’altres solanàcies.
En la seva estructura conté l’anell del tropà Té una acció parasimpaticolítica, juntament amb un intens efecte inhibidor central, per la qual cosa hom l’empra com a sedant en els casos de malalts mentals Sovint produeix obnubilació, apatia i amnèsia retrògrada
estanyapaelles
Oficis manuals
Persona que estanya paelles, casseroles i altres atuells de metall.
ubiqüitina
Bioquímica
Proteïna cel·lular eucariota implicada en la degradació d’altres proteïnes.
S'uneix covalentment a les proteïnes que han d’ésser degradades, la qual cosa en permet el reconeixement pels sistemes proteolítics intracellulars
Bertran I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1096-1105) i de molts altres feus.
Era fill de Ramon IV, el qual, en marxar amb la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat 1096, que defensà, ajudat pel seu cosí Guillem II de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània 1098 Collaborà amb Bernat Ató, vescomte de Besiers, en la presa de Carcassona A la mort del seu pare 1105, el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa Bertran se n'anà al Líban i pactà amb Guillem II, comte de Cerdanya, el repartiment del comtat del Líban que aquest retenia des del 1101 Ambdós conqueriren Trípoli el 1109 Guillem II fou mort, sembla, per instigació…
al·lucinació antagònica
Al·lucinació auditiva verbal en la qual algunes veus s’oposen a d’altres: unes injurien el subjecte, mentre que d’altres l’animen, etc.
Són observades en la psicosi allucinatòria crònica
autònim
Nom que es dóna a si mateix un poble o una tribu, diferent del que li donen els altres pobles o les altres tribus.
amit
Cristianisme
Llenç que el sacerdot o d’altres oficiants es posen sobre les espatlles, sota l’alba, per celebrar la missa o altres actes litúrgics.
Actualment tendeix a prendre novament la forma de caputxa que ja tenia abans
cercle
Entitats culturals i cíviques
Associació de persones que posseeixen un local on poden reunir-se per enraonar, jugar, llegir diaris o revistes i desenvolupar altres activitats culturals o recreatives, generalment reservades als socis.
Alguns cercles tenen una finalitat ben determinada, com els cercles de caçadors, el Cercle Eqüestre, el Cercle Artístic, el Cercle Artístic de Sant Lluc i el Cercle del Liceu, a Barcelona, el Cercle Literari de Vic, el Cercle Artístic de Ciutadella, o els cercles de belles arts Uns altres han tingut caràcter polític, com el cercle Mallorquí, o acullen catalans residents fora de Catalunya, com el Cercle Català de Madrid Es formaren al s XIX, i llurs socis, en general, pertanyien a la classe social més adinerada Les condicions polítiques i socials de després del 1939 han tendit a…