Resultats de la cerca

S’inicià al Club Ciclista Montgrí i, a partir de la categoria sub-23, competí pel Club Ciclista Camp Clar i el Club Ciclista Alginet Fou campió de Catalunya de fons 2008, 2010 i tercer en el Campionat d’Espanya de fons en carretera 2010 Com a especialista de pista aconseguí el títol estatal de persecució olímpica quatre cops i el de cursa a l’americana en dues ocasions Competí en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la prova de persecució Rebé una distinció de la Federació Catalana de Ciclisme

Format al Reial Club Marítim de Barcelona Fou campió d’Espanya 2000, 2002 en la modalitat de quatre amb timoner

Formà part de l’equip del Reial Moto Club de Catalunya RMCC format pels germans Rivière, amb el qual disputà diverses edicions de la Prova d’Hivern del RMCC els anys cinquanta Fou quart en la prova de les Quatre Capitals Catalanes en categoria experts 1954 Participà en el Trofeu José María Valón del RMCC 1954 pilotant una Montesa i fou segon en la categoria experts 1955 Guanyà una medalla de bronze en el VI Trofeu Nacional Motociclista Copa Jaime Hugas del 1956 Fou campió d’Espanya de resistència amb una Ducati en les 24 Hores Motociclistes Internacionals, disputades a Montjuïc 1958 També…

Soci del Club Ciclista Gràcia, del qual fou també president 1939, 1984-87, competí fins a l’inici de la Guerra Civil Sota la seva gestió s’organitzaren diversos Campionats de Catalunya, el premi Campió de Campions, el Campionat de Barcelona 1945-52 i els Campionats d’Espanya per a amateurs 1947-54

Competí amb el CN Reus Ploms, que presidí 1994-97 Guanyà cinc títols catalans en 400 m lliure 1976, 1500 m lliure 1976, 1977, 1978 i 400 m estils individual 1975 i les travessies del port de Tarragona 1973 i Barcelona 1977 Aconseguí la medalla d’argent en el Campionat d’Espanya d’hivern en 1500 m lliure 1976 i les de bronze en el d’estiu en 400 i 1500 m lliure 1978

Desenvolupà la seva carrera al Club Balonmano Granollers, amb el qual guanyà tres Lligues 1959, 1961, 1962 i una Copa 1958 També practicà l’handbol d’onze, modalitat en què fou campió de Catalunya i d’Espanya 1956, 1959 i disputà un Campionat del Món 1955 amb la selecció espanyola

Membre durant trenta-tres anys de la junta directiva del Club Natació Sallent, del qual fou president 1958-75 La Federació Catalana de Natació li concedí la medalla al mèrit esportiu el 1981

Jugà com a migcampista a la UE Figueres 1963-65, el Badalona 1965-66, el Mataró 1966-67 i l’Europa 1967-68 El 1968 fitxà per l’Espanyol Tot i que fou cedit al Sant Andreu fins la temporada 1970-71, tornà a jugar amb l’Espanyol fins a la temporada 1973-74, al final de la qual fou traspassat a l’Hèrcules d’Alacant, i dos anys després retornà a la UE Figueres, amb la qual jugà fins la temporada 1976-77 Disputà 89 partits a primera divisió i fou internacional en categories juvenils

Migcampista format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria als setze anys Jugà al FC Barcelona 1987-91 i al CP Vic 1991-93, i la temporada 1993-94 arribà al CH Piera, amb el qual pujà a la divisió d’honor Al novembre del 1995 compaginà les tasques de jugador i entrenador Començà la temporada 1996-97 com a entrenador del Piera, però l’acabà tornant a jugar, primer amb l’Alberic de primera divisió, i després a França amb el Quevert, amb el qual guanyà la Lliga També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1987

Els anys cinquanta jugà al Club Patín, el Vidalet i l’Apolo a primera divisió Com a entrenador, visqué la seva millor etapa en el CP Voltregà, que feu pujar de tercera a primera divisió i convertí en campió de Catalunya 1959 i d’Espanya 1960 Després entrenà, entre d’altres, el CH Piera i el CH Mataró També fou seleccionador espanyol juvenil i conquerí el títol europeu de la categoria 1966