Resultats de la cerca

Jugà als Falcons de Sabadell, el 7 a 9, el Club 21, la Penya Solera i el Club Priego Guanyà vuit títols de Lliga 1975-81, 1983 amb tres equips diferents 7 a 9, Club 21 i Penya Solera Fou cinc vegades campió d’Espanya per equips 1975, 1976, 1978, 1981, 1983 i una de dobles 1980 Guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya per equips 1978, 1983 i un el de dobles 1983 i de mixtos 1983 Participà en un mundial i un europeu 1981 i fou campió en la prova per equips en els Jocs Mediterranis del 1982 En retirar-se es dedicà a entrenar el Club Priego, a Còrdova, equip amb el qual guanyà dues vegades…

Formà part de la selecció espanyola d’esquí alpí abans de centrar-se en tasques tècniques Fou entrenador en cap de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern 1988-91, seleccionador dels equips masculins de Nova Zelanda, Àustria i Austràlia 1995-97, i responsable tècnic i econòmic de la selecció estatal 2002-05 Director de Muntanya de l’Estació d’Esquí de la Molina des del 2011, organitzà nombroses competicions internacionals d’esquí alpí i de surf de neu, entre les quals destaquen diferents Copes d’Europa, Copes del Món i el Campionat del Món de surf de neu de la Molina 2011 Fou …

Collaborà amb el Club Ciclista Vilassar de Mar i la Secció de Ciclisme de la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró Posteriorment formà part de la Federació Catalana de Ciclisme com a responsable de la nova comissió de bicicleta tot terreny El 1996 entrà com a president de la Comissió de BTT de la FCC Fou president de la Comissió Nacional de BTT 1997-2000, i exercí com a cap d’expedició de la selecció espanyola als Campionats del Món

Defensa format al CP Voltregà, club en què desenvolupà la seva carrera esportiva Amb l’Inriva, l’equip filial del club, fou campió d’Espanya de segona divisió 1965, i amb el primer equip guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i dues Copes del Rei 1969, 1974 Es retirà el 1976

Competí sempre pel Club Gimnàstic Vilanova a les ordres de Celia Hernández Entre el 1981 i el 1986 fou campiona de Catalunya en totes les categories En l’absoluta, el 1986 aconseguí tots els títols estatals Disputà un Campionat d’Europa 1985, dos Campionats del Món 1985, 1987 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Guanyà la medalla d’or per equips i la de bronze individual en els Jocs Mediterranis 1987 Un cop retirada exercí d’entrenadora al seu club 1989-96, on formà gimnastes olímpiques com Esther Moya i Laura Martínez

Començà a nedar al Club Natació Reus Ploms, que presidí 1997-2009 Fou una trentena de vegades campió de Catalunya en categories inferiors En categoria absoluta fou campió d’Espanya dels 100 m esquena 1957 i formà part de la selecció espanyola de waterpolo També practicà futbol, bàsquet, handbol, tennis, atletisme, escacs, triatló i automobilisme Un cop retirat de l’alta competició exercí com a entrenador de natació i dirigí tots els reptes de Jordi Cervera Impulsà la campanya “Cap nen sense nedar” que s’estengué per tot Catalunya i fou delegat a Tarragona de la Federació Catalana de Natació…

Defensa, jugà al Futbol Club Barcelona 1958-64 Posteriorment formà part del Voltregà 1964-67, del Club Patí Vilanova 1967-70 i del Club Hoquei Mataró 1970-72 Guanyà una Copa d’Europa 1966, una Lliga 1965, tres Copes 1963, 1965, 1968 i dos Campionats de Catalunya 1960, 1965 Amb la selecció espanyola fou campió del món 1964

Conegut com el Tragamilles de Reus i membre del Club Natació Reus Ploms, establí el rècord del món de resistència nedant 88712 m durant 24 hores consecutives a la piscina del club 1982 Creuà el canal de la Mànega 1984 També creuà l’estret de Gibraltar 1985, participà en raids al Nil i el Canal de Suez i en la travessia Sóller-Tarragona per relleus, que suposà una nova plusmarca mundial 1994 Fou vicepresident del CN Reus Ploms Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Reus i fou designat millor esportista de la província de Tarragona

Pioner del karate a Catalunya, s’inicià amb el m estre Vicente del Olmo  al Club Guinardó Mestre internacional i cinturó negre sisè dan 1995, es proclamà campió d’Europa 1981 i quart al Campionat del Món 1981 en la categoria de 60 kg Regentà diversos gimnasos 1974-2000 Fou entrenador i àrbitre a nivell estatal Jutge del tribunal de graus 1980-94, durant la dècada de 1990 impartí diversos cursos tècnics de la modalitat kumite combat i de defensa personal per a equips de seguretat i protecció

Amb el Club Natació Montjuïc fou campió de Catalunya de 100 m esquena 1996 i 200 m estils individual 1999 i tres vegades campió d’Espanya d’aquesta darrera prova 1997-99 El 2002 passà al Club Natació Atlètic-Barceloneta, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 2003 en 200 m estils individual El 2005 entrà al Club Natació Sabadell, i aconseguí els títols de campió de Catalunya de 50 i 100 m esquena Formà part de la selecció espanyola en quaranta-sis ocasions i disputà tres Campionats d’Europa 1997, 1999, 2000, un Campionat del Món 1998 i els Jocs Olímpics de Sydney 2000 Rebé les…