Resultats de la cerca

Fou fundat el 1922 com un equip de futbol, però amb el temps ha tingut seccions d’altres esports El 1923 s’inscriví a la Federació Catalana de Futbol i després del parèntesi de la Guerra Civil es tornà a federar el 1947 La temporada 2012-13 militava a primera catalana, la categoria més alta assolida mai Juga al camp municipal i té diversos equips de futbol de base Té seccions d’atletisme 1976, voleibol 1976, tennis 1997, handbol 1978, hoquei sobre patins 1982, patinatge artístic sobre rodes 1982, futbol sala 1988, pesca esportiva 1991, petanca 1991, excursionisme 1992, trial en bicicleta 1999…

Plusmarquista mundial de salt d’alçada 2,45 m, fou campió olímpic a Barcelona 1992, campió del món a Stuttgart 1993, segon al Mundial de Tòquio 1991 i segon al de Göteborg 1995 El 1993 rebé el premi Príncipe de Asturias, i el 1994, el premi de la Comunitat Iberoamericana d’Esports Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 patí una lesió que l’obligà a retirar-se de la competició

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

Protagonitzà l’escàndol de dopatge més gran, l’any 1988, als Jocs Olímpics de Seül després de guanyar la medalla d’or i batre el rècord del món 9,79 segons en els 100 m llisos al seu rival Carl Lewis 9,92 segons, hagué de retornar la medalla i fou desposseït del rècord Després d’una llarga sanció tornà a competir als Jocs de Barcelona, sense èxit

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

Aconseguí el rècord mundial en les proves de 2 000 m llisos, 5 000 m llisos i 2 milles, i fou imbatut en els 5 000 m des del 1979 fins al 1989 En la prova dels 1 500 m guanyà 39 curses seguides des del 1985 fins al 1990 En els Jocs Olímpics de Seül, lesionat, només guanyà la medalla de bronze en els 800 m Ha estat el primer del Gran Prix d’Atletisme els anys 1986, 1988 i 1989 No participà, també per lesió, en els Jocs Olímpics de Barcelona

El 1998 rebaixà fins a 32600 minuts el rècord dels 1 500 m Aconseguí dues medalles d’or als Mundials d’Atenes el 1997 i de Sevilla el 1999 Obtingué la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Sydney del 2000, i d’or als campionats del món d’Edmonton del 2001

Destacà en la prova de la marató després d’una llarga carrera com a fondista Les seves principals fites foren les medalles d’or aconseguides en la prova de marató als campionats del món d’atletisme d’Atenes del 1997 i a Sevilla el 1999

Aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona en la prova dels 1 500 m, el seu triomf més destacat Obtingué la medalla de plata als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 i no pogué assistir als de Sydney a causa d’una lesió El 1997 establí una nova marca europea dels 1 500 m a l’aire lliure amb un temps de 32895 min

Fou el primer gran corredor de fons de l’atletisme contemporani Introduí nous mètodes d’entrenament i fou peculiaritat seva córrer amb cronòmetre a la mà per tal de comprovar la regularitat del ritme Establí marques en les distàncies compreses entre els 1500 i els 20000 metres i fou campió olímpic dels 1500 m 1924, 5000 m 1924 i 10000 m 1920, 1928 i recordman de l’hora 1928