Resultats de la cerca

De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…

Actuà al costat de les tropes franceses i contra les de Felip V de Castella, durant les accions bèlliques desencadenades per la política d’Alberoni 1718 Organitzà diversos batallons de catalans al Rosselló uns nou mil o deu mil homes i, amb uns cinc mil homes anomenats miquelets de França o dragons, s’apoderà de la Garrotxa i del Bages Després d’haver fet presoners 1719 els esquadristes filipistes de Sallent Bages, Bernic intentà, en va, l’ocupació de Castellbell Bages, però foragità les tropes de Felip V de Sant Boi de Llobregat i ocupà Vilafranca del Penedès Encerclat a la zona muntanyosa…

Dedicà gairebé tota la seva obra, desigual pel que fa a la metodologia, però interessant pel material documental que proporciona, a estudiar el passat de Tortosa i de la seva comarca D’entre les seves obres cal esmentar Llibre de privilegis de la vila d’Ulldecona 1951, Cartulario de la militar y soberana orden de San Juan de Jerusalén 1951, Los códices medievales de la catedral de Tortosa 1962, Colón tal cual fue Los problemas de la nacionalidad y de la personalidad de Colón y su resolución más justificada 1961, en la qual s’esforçà a demostrar que Colom fou tortosí, i, sobretot…

Es llicencià a Barcelona 1933 Fundà la Societat Espanyola de Reumatologia de la facultat de medicina de Barcelona Fou un dels iniciadors de la reumatologia científica a Catalunya, i introduí l’ús de l’alfaquimiotripsina i de la catalasa en la terapèutica d’algunes malalties reumàtiques Fou fundador i director de la Revista Española de Reumatología , president de la Lliga Internacional contra les Malalties Reumàtiques i membre de nombroses societats estrangeres de reumatologia És autor, entre altres nombrosos treballs, de Reumatismos articulares crónicos 1941 i Reumatismos vertebrales 1945, i…

El 1475 residia a Càller, però, casat a Sàsser amb una sarda, és documentat en aquesta ciutat fins el 1516 Introduí a l’illa el gòtic valencià, adoptat a través d’ell pels pintors de l’escola de Sàsser És obra seva el retaule de la Visitació conservat a la Pinacoteca de Càller

Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus 1948-75, a la qual donà un gran impuls Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malalties infeccioses de les aus D’ençà de la seva fundació 1962, fou vicepresident de la branca espanyola de la World’s Poultry Science Association i membre del Consell de l’Associació Mundial de la Ciència Avícola Fou cap de la secció de Sanitat i Producció d’Animals, de Tarragona 1980, president de la Federació de Collegis de Veterinaris de Catalunya 1981 i, d’ençà del 1982, cap de servei del Departament…

Fill de Salvador Maria de Brocà i de Bofarull Es llicencià en dret 1869 a la Universitat de Barcelona, on exercí com a auxiliar de càtedra Es doctorà el 1870 Fou secretari del Primer Congrés Català de Jurisconsults 1881 Recollí la seva experiència en qüestions processals en el Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil 1875, del qual han estat fetes successives reedicions Bon coneixedor de la història del dret civil català, el 1880 publicà, juntament amb Joan Amell i Llopis, Instituciones de derecho civil catalán vigente, comentadas con la doctrina del tribunal supremo…

Graduat el 1833 a Osca, fou magistrat, president de l’audiència de Mallorca, alcalde de Reus 1838 i 1843 i fundador del Banc de Barcelona Era nebot de Pròsper de Bofarull , amb qui mantingué una interessant correspondència, publicada el 1960, i pare del també jurista Guillem Maria de Brocà

Membre del partit republicà, prengué part en la revolució del 1854, a Madrid Novament a Reus, ocupà diversos càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de Tarragona i fou capità de la milícia nacional El 1869 formà part de la junta revolucionària de Reus Fou president del comitè republicà de la província de Tarragona i comandant dels Voluntaris de la Llibertat

L’any 1474 intervingué en el govern de Tortosa, i el maig del 1475 hom el nomenà receptor de la mensa episcopal tortosina És autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís 1495, encapçalada per un pròleg on l’autor reflexiona sobre el pecat i la virtut El text s’organitza en quatre capítols, que són els quatre graons de l’escala baptisme, penitència, compassió i justificació L’obra es tanca amb un apèndix que tracta sobre la pena dels damnats i la glòria dels benaventurats Bibliografia Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM…