Resultats de la cerca

El plomatge és tot de color negre i li dóna un aspecte molt elegant La punta del bec és blanca, i la resta, de color vermell És difós per Austràlia i Tasmània, on viu en petits grups i és protegit per evitar-ne l’extinció

La femella és grisa i té una taca blanca entorn de l’ull És originari de la Xina, Japó i Sibèria i ha estat introduït a Europa com a ocell ornamental En alguns països europeus, hom el cria en llibertat, i nia als arbres

El trupial comú Icterus icterus , de 24 cm, és negrenc blavós, amb el coll, el pit, les parts inferiors i el carpó ataronjats, i una grossa taca blanca a cada ala Habita a Colòmbia i Veneçuela, i és força apreciat com a ocell de gàbia

Creix en bardisses, vorades de bosc, fons de vall, sobretot a la muntanya mitjana La medulla de les branques és blana i blanca, i és emprada per a fer talls histològics Les flors tenen propietats sudorífiques, bèquiques i antiinflamatòries Branca d’un saüc © Fototecacat

Formen colònies amb un esquelet axial flexible i esteses en forma de ventall amb els pòlips molt petits A la Mediterrània són corrents la gorgònia groga Eunicella o Gorgonia cavolini , la gorgònia blanca Eunicella o Gorgonia verrucosa i la gorgònia violàcia Muricea o Paramuricea chamaleon

Presenten fulles alternes i embeinadores, les flors són trímeres i hermafrodites, de corolla blanca o blavosa, disposades en cincí simples o dobles el fruit és capsular, sovint indehiscent Els gèneres més notoris són el Commelina i el tradescància , conreats sobretot com a plantes ornamentals

Manté un equip de futbol, que ascendí el 1932 a segona divisió i, posteriorment, a primera, on ha militat en diverses ocasions Els jugadors duen samarreta blanca amb una franja horitzontal verda i pantalons blancs El seu camp és a l’estadi Manuel Martínez Valero

Germà de Blanca Fernández Ochoa , fou el primer esportista espanyol a assolir una medalla d’or individual en uns Jocs Olímpics Sapporo 1972, en la modalitat d’eslàlom especial Als campionats del món del 1974 guanyà una medalla de bronze Es retirà el 1980

Dins el corrent del “nou cinema espanyol” dirigí El buen amor 1963, Amador 1965, Si volvemos a vernos 1967 i Me enveneno de azules 1969 Altres pellícules seves són Las bodas de Blanca 1975, Padre nuestro 1985, Diario de invierno 1988 i Madregilda 1993

Autor d’un cinema violent i incisiu, després de la Segona Guerra Mundial impulsà el neorealisme japonès amb Dokkoi Ikiteiru ‘Estem vius’, 1951, a la qual seguiren Kome ‘Arròs’, 1954, Mahiru no Ankoku ‘Tenebres al migdia’, 1956, Shiroi gake ‘L’escullera blanca’, 1960 i altres