Resultats de la cerca

Es llicencià en dret, milità a la Unió Socialista de Catalunya i collaborà a Justícia Social – Octubre Dirigí la revista Vida Nova 1902-03 Publicà la novella breu Fugint del llot 1904, els poemaris  Visions meves  1910 i  Poemes de la Guerra Gran 1914-1920  1921, i també obres de divulgació lingüística per a l’aprenentatge del català, com ara el Vocabulari jurídic català 1934 i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana 1931, sovint reeditat, Tots els verbs catalans 1953 i Gramàtica popular de la llengua catalana 1953 Traduí al català algunes novelles…

D’origen camperol, s’incorporà al PCUS cap al 1931 i esdevingué funcionari del partit a nivell local i regional del 1948 al 1956 fou cap de propaganda a la República de Moldàvia, on conegué Leonid Iljič Brežnev Sota la protecció d’aquest es traslladà a Moscou i, el 1971, entrà al comitè central Esdevingut, el 1982, secretari del comitè central responsable de la ideologia i delfí de Brežnev, hagué d’esperar que s’escolés el breu mandat de Jurij Andropov abans d’arribar febrer del 1984 a secretari general del PCUS, president del soviet suprem i màxim mandatari de l’URSS Els seus…

Dominicà 1796, fou destinat al convent de Puigcerdà, del qual fou el darrer prior Durant la guerra del Francès actuà amb els miquelets de la Cerdanya i amb el sometent general per a la defensa de Girona Després de l’exclaustració 1836 es traslladà a França, i més tard, a Andorra, on fou vicari d’Anyós i escriví una Relació sobre la Vall d’Andorra 1838, publicada a Tolosa de Llenguadoc amb un breu pròleg autobiogràfic Collaborà en el Diccionario geográfico universal 1830, dirigit per Antoni Bergnes de las Casas i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari , un…

Mestre en arts 1578 i catedràtic d’oratòria a la Universitat de València 1579-81, en fou expulsat i empresonat per la seva conducta insolent El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II de Castella, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa Majestat , en metre de Jaume Roig, on insulta i ridiculitza els seus antics collegues Tanmateix, el 1586 fou readmès a la universitat però, exclòs altra vegada el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la Universitat valenciana S…

Ha realitzat una tasca important de recuperació de la tradició rondallística pròpia que ha compilat en les obres Rondalles de l’Alacantí 1985 i Rondalles del Baix Vinalopó 1987 També s’ha dedicat a la narrativa destinada a un públic infantil, amb Julieta i el caragol màgic 1993, entre d’altres, i també juvenil Tot l’estiu per davant 1992 i Mirant la lluna 2001, premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa de narrativa juvenil 2000 També és autor de narrativa de tema eròtic Les quatre edats d’Eros 1996 i de narrativa breu Els colors de la solitud 1995 Altres obres que en destaquen són Un estiu…

Dissenyadora especialitzada en exlibris Es donà a conèixer amb el llibre de narrativa breu El vel d’Harmonia 1991, premi Don-na 1990 Altres títols narratius són L’àngel incorruptible 1997 i L’ull de Polifem 2004 Més autobiogràfic és La crisàlide 2002, tot i que ha estat en la poesia on ha mantingut una publicació més continuada des de l’inicial Llibre d’Unai 1994 fins a Cinc visions 2006 i Sojorn a Roma 2007 L’ànima viatgera es manifesta en diversos llibres de poesia, però, sobretot, a Estampes de Cuba 2001, que recull un conjunt de proses poètiques sobre la vida oculta i màgica…

Per una errada ortogràfica, el seu cognom ha aparegut quasi sempre com a Rosalench Mig centre, es formà al Club Esportiu Júpiter, passà per l’Hèrcules d’Alacant 1935-36, i després de la Guerra Civil es convertí en un dels pilars del Futbol Club Barcelona 1939-44 Disputà 168 partits i marcà 2 gols amb el Barça, amb el qual guanyà la Copa 1942 La temporada 1944-45 fou cedit al Constància i, poc temps després, es retirà per culpa d’una lesió, encara que abans jugà un breu període en el Club de Futbol Badalona Amb la selecció catalana, disputà 2 partits Més tard exercí d’entrenador i…

La Bactriana apareix a la història com a part de l’imperi aquemènida al s VII aC Aquesta província, juntament amb la Sogdiana, representava l’extrem nord-est de l’imperi persa, en contacte immediat amb les tribus escites nòmades i al peu de les collades que comuniquen l’estepa asiàtica amb la plana índia Els seus pobladors parlaven un dialecte irànic oriental en la versió més antiga del qual són composts els himnes més antics de l' Avesta , fet que coincideix amb la versió tradicional que en fa la regió bressol del profeta Zaratustra La conquesta de la Bactriana per Alexandre el Gran 330 aC…

És parlada per uns 16 500 milions de persones 1995, majoritàriament als estats de Sèrbia i Montenegro 8 150 000, Croàcia 4 590 000 i Bòsnia i Hercegovina 3 430 000, en els quals és llengua oficial Hi ha també comunitats de parlants d’aquesta llengua a Àustria 175 000, Eslovènia 155 000 i els EUA 130 000 i, més petites, a Hongria, Romania i el Canadà El nom fa referència a dues ètnies diferents —els serbis, de religió ortodoxa i els croats, catòlics—, tot i que es tracta d’una sola llengua, amb variants dialectals que responen a circumstàncies historicoculturals diferents A aquestes dues…

El seu desenvolupament començà al segle XIX, en convertir-se en un mercat i centre vinater, afavorit per la construcció del ferrocarril És alhora, un centre industrial material ferroviari, indústria tèxtil, elèctrica, química i de productes derivats del vi i un lloc d’entroncament de ferrocarrils i carreteres Sobresurt l’església de Sant Nazari, antiga catedral segles XII al XIV, el pont Vell segle XIII sobre l’Orb, i dos interessants museus, el de Belles Arts i el Vieux Biterrois Ciutat galla, situada al territori dels volques tectòsages, fou conquerida pels romans 120 aC i…