Resultats de la cerca
Es mostren 4948 resultats
podicipèdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels colimbiformes, de 25 a 50 cm, que tenen de 17 a 21 vèrtebres cervicals i el plomatge suau i dens, amb les rèmiges rudimentàries.
Comprèn 18 espècies, repartides entre els gèneres Podiceps, Podilymbus, Aechmophorus i Centropelma , que habiten a prop de llacs, estanys i rius d’arreu del món
perciformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis, que tenen les aletes dorsals dotades d’un cert nombre de radis espinosos situats en posició anterior, les aletes pectorals són situades força amunt, i les ventrals, si existeixen, són en posició toràcica.
Són fisoclists És l’ordre de peixos més ampli i més evolucionat filogenèticament Comprèn 125 famílies, 40 de les quals són representades a la Mediterrània
sinandres
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales constituït per plantes herbàcies o arbustives, de fulles en general simples i alternes, de flors pentàmeres, epígines i sinantèries, i de fruits habitualment en aqueni o en càpsula.
Com a substància de reserva solen contenir inulina Comprèn les famílies de les campanulàcies, de les compostes, de les lobeliàcies i altres de menys importants
sifonocladals
Botànica
Ordre de clorofícies integrat per algues filamentoses, simples o ramificades, de cèl·lules plurinucleades, amb un cloroplast parietal i amb molts pirenoides.
La isogàmia és la modalitat més freqüent de reproducció sexual També és comuna la reproducció asexual mitjançant zoòspores Comprèn formes marines i d’aigua dolça
regúlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 8 a 10 cm, que tenen el plomatge suau i esponjós, formes arrodonides, són insectívors i els mascles presenten una taca llampant a la part superior del pili.
Comprèn 5 espècies, que pertanyen totes al gènere Regulus i habiten a Euràsia, l’Amèrica del Nord, el Magrib i les illes Açores i Canàries
teàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per plantes llenyoses, de fulles simples alternes, de flors actinomorfes, ordinàriament hermafrodites i generalment pentàmeres, solitàries o arranjades en cimes, i de fruits en càpsula loculicida o en baia.
Comprèn prop de 500 espècies, naturals de les regions tropicals i subtropicals Són d’aquesta família la camèlia Camellia sp i el te Thea sinensis
gimnospermes
El cicle vital de les gimnospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes llenyoses de ramificació monopòdica i generalment perennifòlies que es caracteritzen perquè els primordis seminals no són inclosos en un ovari.
Comprèn les classes dels bennettitòpsids, dels cicadòpsids, dels coniferòpsids, dels cordaïtòpsids, dels ginkgòpsids, dels gnetòpsids i dels pteridospermòpsids, algunes de les quals són totalment fòssils
subraça nord-pacífida
Antropologia física
Subraça pertanyent a la raça ameríndia, integrada per individus d’alçada mitjana (1,67 m), cabells llisos i braquicefàlia i trets mongoloides molt accentuats.
Originàriament estesa des d’Alaska fins a Califòrnia, comprèn grups com els apatxes, navahos, tlingits, etc, la majoria d’ells avui en vies d’extinció
subraça nord-atlàntida
Antropologia física
Subraça pertanyent a la raça ameríndia, d’estatura elevada (1,68 a 1,75 m) i tendència a la mesocefàlia.
Ocupava la zona compresa entre les Muntanyes Rocalloses fins a la costa atlàntica Comprèn grups ètnics com els sioux , mohicans, cheyennes , etc, actualment quasi extingits
llengües nilosaharianes
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües africanes parlades en una àrea que abasta de Mali a Etiòpia i d’Egipte al N de Tanzània.
Comprèn els grups koma, maba, saharià llengües saharianes, sudànic oriental, sudànic central llengües sudàniques, kunama, berta i dues llengües independents el songhai i el fur