Resultats de la cerca
Es mostren 2779 resultats
Fabregada

Aspecte exterior del santuari de la Fabregada
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Fabregada) del municipi i parròquia de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’oest del poble.
És un edifici romànic, del segle XII, d’una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular l’espadanya se situa sobre la paret de ponent El lloc d’ ipsa Fabregada és documentat el 1038, en els termes del castell de Mur, en el moment en què els comtes Ramon i Ermessenda de Pallars Jussà el donaren en alou a Bertran Ató El diumenge de Pasqua Granada s'hi celebra un aplec
Castell de Pelegrinyó (el Campell)
Art romànic
L’enclavament de Pelegrinyó, que domina l’artèria del barranc del Regal, fou conquerit i repoblat pels comtes d’Urgell en data desconeguda Formà part de l’anomenada honor de Ribagorça La primera referència del castell de Pelegrinyó data de l’any 1226 quan la comtessa Aurembiaix d’Urgell el concedí en feu a Ramon de Peralta, fet confirmat als seus descendents pel rei Jaume I 1234 i per Ponç I d’Urgell 1236, 1267
Julià de Castellví i Lladró
Filosofia
Filòsof aristotèlic.
De la família dels comtes de Carlet professà al convent del Carme de València del qual fou prior el 1634, i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia Fou definidor de la província d’Aragó És autor d' Universae Dialecticae praeviae synopsis 1624, Commentaria in Aristotelis Dialecticam 1624, Commentaria in Aristotelis Logicam 1625, Commentaria in reliquos libros Philosophiae 1630 Deixà manuscrit un Tractatus Theologici
Floris van Montmorency
Història
Política
Polític flamenc.
Baró de Montigny Juntament amb el marquès de Berghes, com a representants de la noblesa flamenca, fou enviat per Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos, prop de Felip II 1566 per negociar una solució al problema flamenc La crisi a Flandes s’agreujà i Montigny fou fet presoner Madrid, Segòvia, Simancas En arribar la nova de l’execució dels comtes d’Egmont i Horn setembre del 1567, fou sentenciat a mort i executat secretament
Ramon II
Història
Vescomte d’Urgell (1079-1114).
Fill i successor del vescomte Miró II, ajudà eficaçment els seus senyors els comtes d’Urgell en la lluita contra els sarraïns i la conquesta de la part meridional del comtat, el castell de Gerp 1092 i Balaguer 1106 El 1108 celebrà un conveni amb el bisbe d’Urgell, Ot, sobre el castell de Terrassa, del qual obtingué la investidura feudal Casat amb Ermessenda, fou succeït en el vescomtat pel seu fill Pere I
Guadall Domnuç
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1029-35).
Fou elegit pel clericat local i pels comtes, amb l’assentiment de l’arquebisbe d’Auish, intervenció que no s’explica, car era vigent la dependència de Narbona S'ocupà en la defensa dels béns de la catedral i en la construcció de murs i torres de la ciutat Presidí el judici entre el vescomte Udalard I i el seu fill Guislabert futur bisbe contra l’abat de Sant Cugat, que guanyà aquest darrer
de la Pole
Família noble anglesa, documentada des de William de la Pole (mort el 1366), mercader de Ravensrode.
Els seus descendents foren comtes 1385 i ducs 1448 de Suffolk, adquiriren els drets de la dinastia de York per a reclamar la corona anglesa, pel matrimoni de John de la Pole mort el 1491, segon duc de Suffolk, amb Elisabet, germana d’Eduard IV i de Ricard III, drets que resultaren fatals diversos fills foren exiliats o executats, el darrer dels quals, William de la Pole , morí presoner a la torre de Londres 1539
Santa Magdalena del Mont
Santuari
Santuari del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Privat d’en Bas.
És situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del segle X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al segle XVI L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al segle XVIII
Pedreguer
Municipi
Municipi de la Marina Alta, als contraforts del Sistema Prebètic extern valencià, al contacte entre els relleus plegats predominantment cretacis calcaris i l’endinsada quaternària del baix Girona, de sòls profunds i fèrtils.
El terme s’aboca a la vall del Girona i és accidentat en la meitat meridional per tossalets retallats, com el de les Foies 308 m alt, la Muntanyeta Gran 375 m, el Castell de la Solana 510 m i la penya del Gos Flac 266 m al SW és accidentat pel Castellet d’Aixa 608 m La resta és gairebé horitzontal Diversos barrancs travessen el terme i van a parar al de l’Alberca Als confins septentrionals, les partides de la Marjal i l’Aigualós recorden la presència no antiga d’aiguamolls Al sòl conreat hi ha unes 1200 ha de secà ametllers, garrofers i vinya De les 535 ha de regadiu, 114 ha utilitzen l’aigua…
Paiporta
La Plaça Major de Paiporta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al S de la ciutat de València i travessat en direcció NW-SE pel barranc de Torrent.
El territori és totalment pla, travessat en direcció NW-SE pel barranc de Torrent l’agricultura, tota de regadiu, que ocupa el terme, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Faitanar i també en un petit sector la de pous Els principals conreus són els d’hortalisses i de tarongers 80 ha El 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris, i el 10% pels arrendataris L’activitat industrial ha tingut un fort desenvolupament els darrers anys mobles, xapes i taulers de fusta, teixits i joguines L’augment demogràfic, com a tota l’Horta, ha estat constant i moderat fins el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina