Resultats de la cerca
Es mostren 1636 resultats
Ilias Venezis
Literatura
Novel·lista grec.
Presoner dels turcs després de la desfeta grega del 1922 a l’Àsia Menor, plasmà aquesta dolorosa experiència en l’obra autobiogràfica Matrícula número 31328 , escrita amb un dur i lúcid realisme Traslladat a Grècia, el record de la pàtria perduda ha presidit gairebé la totalitat de la seva creació posterior Egea 1941, Oceà 1956, Èxode 1950, anàlisi esfereïdora de la guerra i de l’ocupació alemanya de Grècia i, sobretot, Terra d’Eòlia 1943, admirable cant de record de les costes perdudes, amb uns tons lírics, nostàlgics i poètics insuperables
Baldriga capnegra
La baldriga capnegra Puffinus gravis és una espècie molt rara, segurament divagant solament ha estat citada a les nostres costes i mars 6 vegades Aquestes observacions són dos exemplars capturats a Mallorca, un el 070360 i l’altre el 090360 4 exemplars davant el cap de Creus la primavera de l’any 1978 un exemplar trobat mort a les platges del delta de l’Ebre el 260283 i, finalment, dos exemplars observats en l’alta mar enfront de Blanes, un d’ells el 310184 i l’altre el 030584
Josep Solà i Pujol
Música
Compositor i pianista català.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Ll Millet, A Nicolau, E Morera i JB Pellicer Poc després d’haver iniciat la seva carrera com a concertista a la Ciutat Comtal, es traslladà a Buenos Aires 1909 Allí oferí diversos concerts com a membre d’un quintet de música de cambra --juntament amb López Naguil, Fontova, Sanchez i Vilaclara-- i participà en la creació d’un conservatori de música en collaboració amb el violinista Joan Maffioli Quan tornava cap a Buenos Aires a bord del vapor Príncep d’Astúries, el vaixell naufragà
illa de Yeu
Illa
Illa del golf de Biscaia, a les costes del Poitou, al departament francès de Vendée.
Illa de pescadors, és també un centre turístic La població es concentra sobretot a Port-Joinville, al N uns 5 000 h Hi fou reclòs 1945-51 el general Pétain Hi han estat deportats nombrosos refugiats bascs
cala d’Aiguadolç

Aiguadolç, a Sitges
© Fototeca.cat
Cala
Cala de les costes de Garraf, a llevant i dins el municipi de Sitges (Garraf).
la Gal·lura
Divisió administrativa
Regió del N de Sardenya, Itàlia, àmpliament oberta a la mar, amb costes molt articulades.
El territori és constituït per una massa granítica que s’alça cap al S i culmina al Limbara No gaire fèrtil, produeix suro, raïm i, als llocs regats, productes hortícoles i arbres fruiters Hi és tradicional l’economia ramadera ovins i bovins La capital és Tempio Pausania , però el nucli més important és Òlbia Fou el centre del jutjat de Gallura un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya des del s XI, i durant l’època catalana formà part del cap de Càller , dit també cap de Càller i Gallura El seu parlar té molts elements de transició cap als parlars italians de Còrsega
illes Eòlies

Illes Eòlies Lipari
kuhnmi (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Illes d’Itàlia, situades a la mar Tirrena, davant les costes del NE de Sicília.
Formen part de la província de Messina El grup és constituït per les illes de Lipari, la més gran i de la qual reben el nom 37,3 km 2 , Salina 26,1 km 2 , Vulcano 20,9 km 2 , Stromboli 12,2 km 2 , Filicudi 9,5 km 2 , Alcudi 5,1 km 2 i Panarea 3,3 km 2 , d’origen volcànic Les illes de Stromboli i Vulcano han donat nom a sengles tipus de volcans Són muntanyoses i escarpades la màxima altitud es troba a Salina, amb 962 m Hi dominen forts vents, que dificulten en gran manera la vegetació arbòria La majoria són quasi desertes, i la població es concentra a Lipari Hom produeix una…
mar del Japó
Mar
Mar del Pacífic, compresa entre l’arxipèlag japonès i les costes orientals del continent asiàtic.
No és gaire profunda té, però, fosses de més de 4000 m És unida a la mar de la Xina Oriental per l’estret de Corea, amb el Pacífic pel de Tsugaru i amb la mar Interior pel de Shimonoseki Al nord, els estrets de La Pérouse i de Tartària la separen de la mar d’Okhotsk
Hýdra
L'illa d'Hýdra
© B. Llebaria
Illa
Illa grega de la mar Egea, situada al SE de les costes de l’Argòlida.
De forma allargada, té una superfície de 52,3 km2, amb una llargària de 18 km, per 4 o 5 km d'ample
Els medis aqüífers granulars
Els medis granulars sorres, graves, conglomerats i gresos poc cimentats són els que presenten millors condicions per a emmagatzemar i transmetre aigua Per aquest motiu, la reconstrucció paleogràfica dels medis sedimentaris on ha tingut lloc la sedimentació detrítica, a més de la repartició de les fàcies litològiques, és d’un gran interès hidrogeològic per a conèixer amb aproximació suficient la geometria dels aqüífers, així com la distribució dels paràmetres hidràulics que els caracteritzen Si bé en els dipòsits recents Holocè i Quaternari això és relativament fàcil, mitjançant la informació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina