Resultats de la cerca
Es mostren 3001 resultats
estil Lluís XV
Estil decoratiu desenvolupat a França durant el regnat de Lluís XV.
Aparegué vers el 1720, en crear-se un nou tipus d’interior, el petit saló reduït, intimista, al voltant d’una taula com a conseqüència d’aquesta nova disposició dels interiors aparegueren nombrosos mobles de complement, de petites dimensions, tots adornats amb delicats treballs de marqueteria o lacats Les formes d’aquest estil són les del rococó, però més simplificades la línia corba és lleugera i sense ornaments pesants Totes les decoracions, sia de mobles, de tapisseries, etc, tenen motius naturalistes, generalment vegetals, o chinoiseries Amb la creació d’importants manufactures de…
Agnolo Bronzino
Retrat d’home jove , del pintor italià Agnolo Bronzino
© Corel Professional Photos
Pintura
Pseudònim d’Agnolo Allori, pintor de la segona generació del manierisme.
Treballà amb Pontormo a la cartoixa de Val d’Ema 1522-25 Gràcies a la decoració de la capella d’Elionor de Toledo al Palazzo Vecchio de Florència ~1545 esdevingué retratista oficial dels Mèdici retrats de Cosme I, d’Elionor i el seu fill, i de Lucrècia Panciatichi, tots tres a la Galleria degli Uffizi, Florència A l’atreviment estilístic de la primera generació manierista, enfrontà un estil serè, aristocràtic, servit per una paleta freda, i l’imposà les seves obres exemplars són els retrats, en els quals accentua la importància de les joies, les sedes, l’actitud noble i una certa…
Victorià Codina i Langlin

Victorià Codina i Langlin
© Fototeca.cat
Escultura
Pintura
Escultor i pintor, germà de Ramon.
Deixeble de Manuel Ferran i de l’escola de Llotja de Barcelona, fou pensionat a Roma per la diputació Féu la decoració escultòrica ornamental de l’edifici de la Universitat de Barcelona Residí a París aproximadament des del 1869, on durant el setge del 1871 s’orientà cap a la pintura, i a Londres, on s’establí definitivament 1877 i féu decoracions murals de gust pompier a grans hotels Continental, Metropole, Great Central, teatres Empire, Trocadero, Adelph, esglésies Brompton, Oratory i palaus Rothschild, Somerset A Barcelona pintà al fresc la volta del creuer de l’església de la…
Josep Reynés i Gurguí
Escultura
Escultor.
Format a Llotja, amb els Vallmitjana, i a París 1873-76, al taller de Carpeaux Es dedicà molt a la decoració d’interiors Com a escultor assolí força prestigi i es caracteritzà per un virtuosisme anecdotista molt de l’època, amb influència clara del seu mestre francès El 1890, obtingué primera medalla a Madrid per La violinista De la seva obra sobresurten el Gerro amb nens del parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu Barcelona rep les nacions 1887, Arc del Triomf, Barcelona, el monument a El Greco 1897 a Sitges i diverses obres de colleccionisme, estàtues i mausoleus El seu…
La pintura sobre taula
La majoria de peces conservades de pintura sobre taula no són més que elements funcionals que es van crear a partir de la necessitat de moblar l’església entorn de l’altar Si, tal com es comentarà més endavant, les grans esglésies i les basíliques se servien de materials preciosos o de més valor com ara l’or, el vori, la pedra o bé el teixit, la pintura sobre taula representava un recurs poc costós per a les esglésies més humils D’aquí que sovint, a través de l’element pictòric i de tècniques compatibles que proporcionaven volum –com ara l’estuc–, es volguessin imitar les esplèndides obres de…
La pisa decorada en verd i morat
Art gòtic
Rajola rectangular, pintada amb colors verd i morat, decorada amb la representació d’una llebre o conill entre branquillons de pi Manufactura de Barcelona del segle XIV, va ser trobada en un mas proper a la necròpolis paleocristiana de Tarragona ©Museu de l’Enrajolada, Martorell, Collecció Faraudo, núm inv 1591 Actualment es diferencia perfectament el que és la pisa de la terrissa, però històricament el terme pisa ha tingut un significat més imprecís No es pot descartar que allò que la documentació anomena obra de Pisa fos ceràmica totalment o parcialment recoberta d’un vernís metàllic…
La il·lustració i l’enquadernació del llibre manuscrit
Art gòtic
La còpia i la illuminació oficis i obradors A la baixa edat mitjana, en l’entorn de Catalunya i de la resta de territoris de la Corona d’Aragó, pel que fa a la factura i decoració de llibres, ocorre quelcom de similar del que passa a la major part de centres de producció europeus s’aferma una tendència vers la progressiva especialització de funcions en la còpia, caplletració, decoració, illustració, relligament, cobriment i comercialització del llibre manuscrit Això no vol dir que una mateixa persona no pugui realitzar més d’una d’aquestes funcions alhora o en moments diferents, o que hi…
art neohitita
Art
Art desenvolupat pel poble anomenat neohitita.
És format per diferents influències, les més importants de les quals són les de l’antic art hitita anatoli i les de l’art mitannià Les construccions eren de rajola, amb fonaments de pedra És característic l’edifici anomenat pels assiris bît-hilâni , construcció de diferents peces al voltant d’un pati central, amb peristil exterior i un gran saló del tron El centre arqueològic principal fou Karkamiş són notables també les troballes de Zanǧirli i Tall Ḥalaf L’escultura, centrada en els animals que formen les bases de les columnes i en els baixos relleus, té una major pesantor que l’escultura…
Capella Sixtina

Fragment dels frescos de de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel
© Fototeca.cat-Corel
Capella
Edificació de planta rectangular que forma part del conjunt de Sant Pere del Vaticà.
Construïda el 1474 per l’arquitecte florentí Giovannino de'Dolci per encàrrec del papa Sixt IV, fou destinada a la celebració dels conclaves La distribució de l’espai, cobert amb volta de canó rebaixat i llunetes, és extremament simple els murs són dividits horitzontalment en tres zones, la mitjana de les quals serveix de galeria, i, verticalment, en requadres separats per pilastres i per sis finestres a cada costat a la part alta Quant a la decoració, fou encomanada als pintors més destacats del quatre-cents toscà i d’Úmbria 1481-83, murs perimetrals Botticelli, Ghirlandaio,…
Cap d’Aran
Llogaret
Llogaret del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a l’antic terme de Tredòs, en un coster (1.348 m alt.) a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall, fet apud Sanctam Mariam…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina