Resultats de la cerca

La justícia francesa denega a Espanya l’extradició de José Antonio Urrutikoetxea, dirigent històric d'ETA conegut com a Josu Ternera, detingut el maig de 2019 als Alps francesos, perquè el delicte pel qual se’l reclama, crims contra lesa humanitat, no existeix en el codi penal francès Poques hores després, el jutge autoritza la sortida de l’etarra de la presó per motius de salut, i el posa en llibertat vigilada

Llicenciat en dret 1913, publicà diversos poemes, en català i castellà, en periòdics valencians Fundà a València la Joventut Maurista durant la Dictadura de Primo de Rivera fou conseller de l’ajuntament, membre de la Unión Patriótica i secretari particular del marquès de Sotelo Collaborà en la fundació de la Unión Monárquica 1930 Dirigent de Renovación Española durant la Segona República, fou jutjat i executat a conseqüència de l’aixecament militar del 1936

No aconseguí d’atreure's cap dirigent monàrquic important Tingué uns 500 militants, la majoria de Barcelona, però també amb nuclis a Lleida i Girona Aconseguí dos regidors en les eleccions del 12 d’abril de 1931 Francesc Costa a Lleida i Solà i de Cañizares a Barcelona Intentava una posició centrista entre l’Esquerra Republicana de Catalunya i Lliga Catalana, a la qual s’incorporà el 29 d’octubre de 1932

Soci de l’Aeroclub de Catalunya des del 1929 Fou alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona i obtingué el títol de pilot a l’agost del 1930 Fou comissari de l’escola d’avia-ció i dirigent de l’Aeroclub de Catalunya El 1933 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de la Plana de Vic Morí en un accident d’aviació a la rodalia de l’aeròdrom del Prat

Diputat, ministre d’afers estrangers i primer ministre 1938-39, 1946, 1947-49, fou partidari de la cooperació internacional i de la unió europea Presidí la primera Assemblea de l’ONU 1946 i participà en l’OECE, la CECA i el Consell d’Europa Fou secretari general de l’OTAN 1957-61 Com a dirigent del Parti Socialiste Belge, impulsà una política moderada i reformista Es retirà de la política el 1966

Fill de Pierre Gemayel Advocat, esdevingué el comandant en cap del consell militar del Kataeb, més conegut com a Falanges Libaneses 1976 i, poc després, dirigent del comandament unificat de les forces libaneses 1976, des d’on aconseguí d’unir la quasi totalitat de les forces cristianes A l’agost del 1982 fou elegit president del Líban en plena ocupació israeliana, però fou mort en atemptat pocs dies abans de prendre possessió del nou càrrec

Després d’haver pres part en les guerres d’expansió romana al nord d’Itàlia, fou enviat, amb el seu germà Publi , com a dirigent de l’exèrcit romà que havia de contraatacar les forces d’Anníbal a Hispània El 218 desembarcà a Empúries i ràpidament conquerí Tarragona, on se li uní Publi Tots dos junts dirigiren l’ofensiva romana cap al sud, passat l’Ebre, i després de diverses victòries fou derrotat i mort

Fill d’un inspector d’escoles liberal, el seu germà Alexandre fou executat arran d’un atemptat contra el tsar Expulsat de la Universitat de Kazan’, estudià dret pel seu compte a Samara, on feu relació amb populistes i socialdemòcrates Ja amb formació marxista, el 1893 anà a Peterburg, on organitzà grups obrers i inicià el treball teòric A la fi del 1895 fou detingut i deportat 1900 a Sibèria, on es casà amb Nadežda K Krupskaja, companya de lluita Alliberat el mateix any i novament perseguit, inicià un exili que durà fins a la revolució del 1905 amb Plejanov i altres fundà, a Suïssa, l’"Iskra…

L’assassinat del principal dirigent xiïta de l’Iraq, l’aiatollà Mohammad Sadeq al-Sadr, i dels seus dos fills, que va tenir lloc divendres a Najaf, provoca una onada de manifestacions als principals nuclis de població xiïta de l’Iraq Al-Sadr, que darrerament havia accentuat la seva posició contrària al règim de Saddam Hussein, és el tercer aiatollà mort els darrers mesos a l’Iraq Les revoltes, que continuen els dies següents, provoquen una vintena de morts

El tribunal d’apellació de Perusa absol l’exprimer ministre italià Giulio Andreotti de l’acusació d’haver estat l’inductor de l’assassinat del periodista italià Carmine Pecorelli, mort l’any 1979 La sentència també absol els altres cinc presumptes implicats en la mort de Pecorelli, ocorreguda uns dies abans de publicar a la revista “Osservatorio Pubblico” uns documents que suposadament provaven la implicació d’Andreotti en l’assassinat del dirigent de la democràcia cristiana Aldo Moro