Resultats de la cerca
Es mostren 3303 resultats
Explosió pirotècnica a Catarroja
Una explosió accidental de material pirotènic a Catarroja l’Horta causa un mort i sis ferits greus, a més de destruir les façanes de diversos edificis Mentre es feia la tradicional despertà de la festa major pels carrers del poble, una espurna va encendre més de 40 quilos d’explosius que es transportaven en un carret dels que s’utilizen per a anar a comprar, tot i que només és permès de portar-n’hi cinc per raons de seguretat Després de l’accident, l’Ajuntament de Catarroja decideix suspendre la resta d’actes de la festa major
Taiwan pateix un terratrèmol similar al que va afectar Turquia
L’illa de Taiwan es veu afectada a la matinada per un sisme de 7,8 graus en l’escala de Richter, d’una magnitud lleugerament superior al que va sacsejar Turquia al mes d’agost El terratrèmol, amb l’epicentre a la zona central de l’illa, provoca importants danys materials i destrueix uns 12000 edificis, a més de causar 2375 morts i 51 desapareguts, segons les estimacions oficials És el pitjor terratrèmol que ha patit Taiwan els darrers 100 anys, i les tasques de rescat es veuen dificultades per les rèpliques que es detecten els dies següents
la Puritat de València
Convent
Convent de monges franciscanes clarisses fundat entre el 1239 i el 1249 al barri del Tossal, a València, en un terreny cedit per Eiximèn Peres d’Arenós.
Dedicat a santa Elisabet d’Hongria, en fou decidit protector Pere Boïl i d’Aragó, senyor de Manises Vers el 1530 es denominà per butlla de Climent VII convent de la Puritat i de la Concepció de la Mare de Déu Exclaustrat el 1836, fou enderrocat i les religioses es traslladaren a la casa i capella de la confraria de Sant Jaume, obra del s XIII, un dels edificis més antics de la ciutat l’església ha estat reformada diverses vegades, on encara resideixen Entre els molts privilegis que tenia el convent, hi havia el de perdonar cada any un condemnat a mort
San Cristóbal de La Laguna

Aspecte del nucli històric de San Cristóbal de La Laguna (Tenerife)
© Excmo. Ayuntamiento de La Laguna
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, al N de l’illa de Tenerife, al centre d’una plana molt fèrtil que ha estat drenada artificialment.
Antiga capital de l’illa, fundada al segle XV pel conqueridor Alonso Fernández de Lugo , esdevingué centre universitari i episcopal de l’arxipèlag a partir de la segona meitat del segle XIX, després d’un estancament, a causa del desenvolupament del port de Santa Cruz de Tenerife als segles XVIII i XIX Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de La Laguna, fundada el 1701 Conserva esglésies i edificis de l’època fundacional la catedral, l’església de la Concepción i el palau episcopal L’any 1999 el conjunt històric fou declarat patrimoni de la humanitat
propagació multicamí
Diversificació d’un senyal a través d’un camí directe i/o a través d’un o múltiples camins reflectits.
Aquest fenomen de propagació pot ésser causat per diversos factors, com ara la refracció i reflexió del senyal en la ionosfera, la conducció atmosfèrica, la reflexió en objectes terrestres edificis o muntanyes, per exemple, o en el cas d’interiors, les parets i els objectes metàllics L’arribada del senyal per diversos camins implica que en recepció es troben diversos senyals amb diferents retards i atenuacions que poden causar interferències destructives o desplaçaments en la fase En comunicacions s’han plantejat diversos mètodes per a combatre els efectes de la propagació…
pinacoteca
Art
Edifici destinat a conservar o exposar col·leccions de pintura.
A la Grècia antiga, la pinacoteca designava pròpiament el lloc que atresorava πίνακεέ o tauletes pintades de caràcter votiu Hom té notícia de l’existència de la pinacoteca d’Atenes, vasta sala precedida d’un vestíbul, situada a l’ala esquerra dels Propileus de l’Acròpolis Probablement, tots els santuaris grecs posseïren colleccions de tauletes similars A l’època hellenística i romana, les pinacoteques començaren a atresorar colleccions més de caràcter artístic que no pas religioses, i d’aquí procedeix l’ús actual del terme, que designa els edificis, que, de fet, són museus museu…
Ramon Reventós i Farrarons
Ramon Reventós i Farrarons Interior del Poble Espanyol de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1917 Lligat ideològicament al grup de JMestres i Fossas, FFolguera, etc, construí al carrer de Lleida números 9 i 11 la primera casa de Barcelona lligada al moviment racionalista centreeuropeu 1928 Participà, però, en la manifestació arquitectònica noucentista més important a Catalunya, l’Exposició Internacional del 1929 a Montjuïc, amb les torres d’accés a l’avinguda de Maria Cristina, el Teatre Grec —inspirat en el d’Epidaure— i, juntament amb l’arquitecte Folguera, el pintor XNogués i el promotor artístic MUtrillo, amb el el Poble Espanyol Fou cap del servei d’…
Sant Pere de Premià de Dalt
Art romànic
Església parroquial que centra el nucli antic de Premià de Dalt L’església actual es va reconstruir entorn el 1588, dins un estil gòtic tardà, amb una nau amb capelles laterals, absis poligonal i campanar quadrat decorat amb gàrgoles No queda res evident de l’edifici o els edificis que el van precedir El lloc de Premià a la vila de Primiliano és documentat des del 927, i l’església ho és des del 966, quan el comte Borrell va cedir un alou de la seva demarcació a la catedral de Barcelona Des del 1054 consta també com a titular sant Tomàs
Mare de Déu de la Mercè de la Conreria (la Morera de Montsant)
Art romànic
Aquesta església fou la capella de la conreria, un conjunt d’edifícis de treball per als frares i els donats de la cartoixa d’Escaladei, situat a poc més d’1 km del monestir, on residia el monjo conrer o procurador general del monestir En desaparèixer Escaladei, al segle XIX, el lloc es va convertir, a partir del 1849, en un poble format per vint-i-quatre cases que va rebre el nom d’Unió d’Escaladei L’antiga església monacal es transformà llavors en la capella del vilatge, situació que encara es manté en l’actualitat
DVB-T
Electrònica i informàtica
Senyal DVB quan es distribueix per antenes terrestres.
En aquest cas, s’empra el multiplexatge en COFDM codificació ortogonal per multiplexat en freqüència, un sistema basat en la transmissió de nombroses portadores que permet reduir l’efecte de rebots de les ones electromagnètiques en els edificis i corregir els errors de transmissió modulació El DVB-T codifica el senyal d’acord amb l’estàndard MPEG2, que incorpora, a més del senyal de vídeo amb una qualitat d’imatge similar al videodisc, la possibilitat de tenir més canals d’àudio, utilitzables tant per a transmetre en diversos idiomes, com per a augmentar la fidelitat o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina