Resultats de la cerca

Té l’origen en l’equip de bàsquet creat el 1931 per l’entitat Biblioteca Popular que guanyà la competició oficial de l’Agrupació de Basquetbol de Catalunya 1933, 1935 Després de la Guerra Civil es convertí en la Unión Deportiva Montgat, i ascendí a la màxima categoria catalana la temporada 1943-44, amb un equip en què destacava Joan Dalmau La temporada 1944-45 guanyà la Copa Barcelona Trofeu General Orgaz i la següent disputà la final de la Copa d’Espanya després d’eliminar el Real Madrid L’equip estava format per Dalmau, Baró, Diego, Justes, Paguen, Pujol, Ràmia,…

Dels 169 països que hi competiren, l’URSS aconseguí 132 medalles 55 d’or, la RDA, 102, i els EUA, 94 El protagonista masculí indiscutible dels Jocs fou Ben Johnson, que, després de guanyar els 100 m llisos al seu gran rival Carl Lewis i de batre el rècord del món, fou desqualificat per dòping, obligat a retornar la medalla i expulsat de la vila olímpica En l’atletisme femení cal destacar Florence Griffith, triple campiona de 100, 200 i 400 m llisos, i Jackie Joyner, campiona en llargada i heptatló amb rècord del món, 7291 punts També l’equip soviètic de 4 × 400 i l’americà de 4 × 400…

Migfondista, s’inicià al Cornellà Atlètic, on fou plusmarquista estatal i europeu de categories inferiors en diverses distàncies entre els 800 i els 3000 m Guanyà el Campionat d’Espanya júnior de 1500 m llisos 1994, 1995 i de cros 1994, 1995 També guanyà la medalla d’or en els 1 500 m del Campionat d’Europa júnior 1993, 1995 i sub-23 1997 Entrenat per Gregorio Rojo al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, en categoria absoluta aconseguí sis títols de campió d’Espanya dels 1500 m, quatre a l’aire lliure 1997, 1998, 2004, 2009 i dos en pista coberta 1997, 2001, i un…

Criat a l’Hospitalet de Llobregat, inicià la seva carrera al Club Tennis de la Salut Fou campió d’Espanya júnior els anys 1964, 1965 i 1966, i guanyà l’Orange Bowl 1966 i el torneig de Wimbledon 1967, any que també fou campió absolut d’Espanya El 1968 guanyà la Copa Galea i el 1969 el Trofeu Comte de Godó de Barcelona, que tornà a aconseguir el 1971 i el 1976 Ja en categoria absoluta obtingué un títol de Grand Slam Obert dels Estats Units, 1975, la Copa Masters 1976 i trenta-un torneigs de l’ATP Tour, la gran majoria en terra batuda També fou finalista del Roland…

Destacà en les categories juvenils de la seva illa natal, i l’any 2001 fitxà per l’Sporting de Portugal, amb el qual guanyà el Campionat de Lliga portuguès del 2002 L’any següent fitxà pel Manchester United, en el qual substituí David Beckham, que havia marxat al Real Madrid, i guanyà la Copa anglesa del 2004, els Campionats de Lliga anglesa del 2007 i del 2008 i la Lliga de Campions de la UEFA del 2008 El 2009 fitxà pel Real Madrid , i amb aquest equip guanyà la Copa del Rei 2011, 2014, el Campionat de Lliga 2012, 2017, la Supercopa d’Espanya 2012, la…

Es formà com a futbolista al Grêmio de Porto Alegre Debutà en el primer equip del Grêmio l’any 1997, i el 2001 fitxà pel Paris Saint-Germain L’estiu del 2003 Ronaldinho Gaúcho sobrenom pel qual es coneix els brasilers de Rio Grande do Sul esdevingué el primer gran fitxatge del Futbol Club Barcelona  sota la presidència de Joan Laporta Al capdavant d’un equip renovat, guanyà dues Lligues 2005, 2006, una Lliga de Campions 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i tres Copes Catalunya 2003, 2004, 2006 Posteriorment jugà amb l’AC Milan 2008-11, i amb els equips brasilers del…

Migcampista, fou fitxat pel Futbol Club Barcelona 1995-96, procedent del Real Oviedo, però es veié afectat per contínues lesions Jugà 50 partits abans de ser traspassat al Sevilla a meitat de la temporada 1997 Amb el Barça guanyà una Supercopa d’Espanya 1996 Fou escollit el millor jugador de la Copa del Món juvenil que guanyà amb Iugoslàvia 1987 i participà en tres Copes del Món, una amb Iugoslàvia i dues amb Croàcia

Format a la Penya CIT, fou campió de Catalunya júnior A partir del 1994 competí per la Unió Ciclista l’Hospitalet, i guanyà el Trofeu Joan Soler, els grans premis de Gràcia, Inauguració i Ibercaja i la Volta a Osona, i liderà el rànquing català la temporada 1997 El 1998 passà al Grup Esportiu Porcelanatto, amb el qual guanyà la Volta a Castelló, i disputà el Campionat del Món Es retirà el 1999

S’inicià en l’hoquei sobre patins tradicional Amb el Rubí Cent Patins guanyà una Copa del Rei 2006 i amb l’Associació Esportiva Sant Andreu, equip en el qual feu d’entrenador jugador a partir del 2008, una Copa Príncep d’Astúries 2012 Amb la selecció espanyola disputà cinc Campionats del Món i esdevingué el capità de l’equip Guanyà un Mundial B 2010 i marcà el gol de la victòria

Desenvolupà tota la seva carrera al Club Egara, amb el qual guanyà sis Campionats de Catalunya 1994, 1998-2002, quatre Copes del Rei 1998-2000, 2002 i cinc Lligues estatals 1996, 1998-2001 Disputà 42 partits amb la selecció espanyola absoluta i guanyà la medalla d’argent en la Copa d’Europa 2003 També formà part de la selecció catalana, amb la qual aconseguí el Campionat Internacional de Lausana 1997 Rebé el premi ARC 2003