Resultats de la cerca
Es mostren 3350 resultats
Jan Křtitel Vańhal
Música
Compositor txec.
Fou el primer compositor independent que visqué a Viena del seu art És autor d’una amplíssima producció, que comprèn aproximadament un centenar de simfonies, 80 quartets, 30 concerts, sonates per a piano i obres per a piano a quatre mans, com també composicions religioses 25 misses i cançons infantils Influí en la creació del classicisme musical vienès
‘Abd al-Raḥmān ibn Rustum
Història
Imam de Tāhert.
D’origen persa, fou governador de Qayrawān durant l’ocupació dels berbers harigites 758 Expulsat per l’exèrcit califal, es dirigí a l’oest, i el 761 fundà la ciutat de Tāhert, des d’on consolidà un regne harigita independent de Bagdad, regit per la dinastia rustemita fins el 908, any en què fou destruït per berbers xiïtes
José Gafo
Cristianisme
Dominicà.
Intentà la transformació del moviment de Cercles Obrers Catòlics en un sindicalisme aconfessional, independent respecte a la patronal i d’exclusiva reivindicació professional Aconseguí la creació d’una Confederación de Sindicatos Católicos Libres 1916-21, que finalment s’uní als Sindicats Lliures de Ramon Sales A Madrid, amb el PGerard, edità La Voz del Trabajo i El Sindicalista Libre
Son Carrió
Poble
Poble del municipi de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), al SE del terme, al límit amb el municipi de Manacor.
Sorgí a partir del 1860, en ésser parcellada la possessió de son Carrió En 1866-73 fou construïda l’església Sant Miquel, erigida el 1888 en vicaria dependent de la parròquia de Manacor Una nova església fou beneïda el 1907 El 1892 passà a formar part del nou municipi de Sant Llorenç de Cardassar i el 1934 esdevingué parròquia independent
El Paular
Municipi
Monestir (Santa Maria del Paular) situat a la vall del Lozoya (municipi de Rascafría, Segòvia), fundat el 1390 per Joan I de Castella i incorporat tres anys després a l’orde cartoixà.
Amb les seves fundacions —Sevilla 1400, Miraflores 1442, Granada 1506—, contribuí especialment a la difusió de l’orde a Castella i a Andalusia Suprimit a la desamortització del 1835, i declarat monument nacional el 1876, fou donat als monjos de Valvanera Logronyo el 1954, i el 1957 esdevingué priorat benedictí independent des d’aleshores ha tingut una relació intensa amb Montserrat
Pallerols del Cantó

Vista general de la vila de Pallerols del Cantó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.248 m alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), situat a l’esquerra del riu de Pallerols, sota la roca Rodona.
L’església parroquial és dedicada a sant Ramon i sant Marc El lloc és esmentat ja el 839 Pertanyia al vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò Fou municipi independent fins el 1972 l’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cassovall i de Saulet, la caseria de Canturri, l’antic monestir d'Elins i el terme separat de Castellins
Vilallobent
Poble
Poble (1.170 m alt.) del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), situat al raiguer, prop de la confluència del riu de Vilallonga amb la Llavanera.
L’església parroquial Sant Andreu, d’origen romànic, conserva un retaule gòtic al segle XV El lloc és esmentat ja el 839 al segle XIV era possessió del monestir de Cuixà, però al segle XVII era lloc reial Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic terme d'Age, amb el mas Florença
Veliko Târnovo

Panoràmica de Veliko Târnovo
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Ciutat de la província de Loveč, Bulgària.
Nucli industrial indústria tèxtil, alimentària, de la fusta i maquinària Capital de l’imperi búlgar del 1185 al 1396, que fou ocupada pels turcs, i seu del patriarcat búlgar fins el 1572, el 1908 hi fou proclamat el regne independent de Bulgària Conserva diverses esglésies medievals o posteriors, especialment la de Sant Pere i Sant Pau, amb frescs dels segles XIII i XIV
Can Santjoan
Barri
Barri de Montcada i Reixac, entre el Besòs, a l’E, i la línia de ferrocarril, que en aquest punt es bifurca en les de Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-Manresa-Lleida, a l’W.
Es formà a partir del 1920 amb les cases dels ferroviaris i de la fàbrica de ciment ASLAND Posteriorment s’hi establiren indústries químiques Entre un 60% i un 70% de la població és formada per immigrats no catalans, especialment procedents d’Andalusia La majoria de cases són d’una sola planta Des del 1964 té parròquia independent de Montcada
Arfa
Arfa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a la riba esquerra del Segre.
La vila és a 668 m alt, damunt un petit esperó rocós al peu de la serra de la Freita, i comunica per un pont i un curt branc de carretera amb la de Lleida a la Seu d’Urgell L’església parroquial Sant Serni conserva algunes imatges antigues, com és ara la de Sant Miquel Fou municipi independent fins el 1969
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina