Resultats de la cerca

Fou visitador dels convents de Palestina l’any 1691 Deixà una Relación de las misiones de la custodia de Tierra Santa 1692, amb dades d’interès, que ha romàs manuscrita

Autor d’algunes estàtues de l’altar major de Sant Francesc de Mallorca Hom li atribueix la gran capella del Rosari de l’església de Felanitx 1727-30

Professà a l’orde mercedari el 1652 Ocupà diversos càrrecs tant al seu orde com a l’arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys Fou també catedràtic d’arts i matemàtiques a la universitat valenciana A més d’obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València

Pren aquest sobrenom del retaule de la Mare de Déu de l’Escala que es conserva al monestir de Banyoles Incorporat a l’escola de Girona, el seu estil demostra una gran mestria per l’expressió dels rostres, per les actituds dels personatges i per la delicadesa amb què els tracta

Probable autor del convent de Sant Macià de Tortosa, després dit de Sant Lluís fundat el 1544 per Carles V, bona mostra de la influència plateresca a Catalunya, on sobresurt el pati central, molt italianitzant El 1593 era a Oriola, on dirigí la construcció del convent de Sant Domènec Li és atribuïda també la portalada de l’església de Vistabella del Maestrat

La seva figura ha esdevingut popular i representa, ensems amb ses Valentes Dones de can Tamany, un paper notable en el simulacre anual de Moros i cristians que se celebra pel “firó”, és a dir, el dilluns següent al segon diumenge de maig

Consten obres seves del 1601 al 1612, entre les quals, l’edició de La hermosura de Angélica , de Lope de Vega, del 1604, dos anys després de l’edició prínceps, i el tractat De octo orationis partium constructione d’Erasme 1688

El 1793 inicià els seus treballs com a impressor Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la collecció de l' Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J Alzina i P Barrera A Perpinyà, encara, publicà les Poésies de François Boher 1823 i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”

Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona Amb motiu de la vaga general del juliol de 1855, juntament amb Joaquim Molar i Pere Francesch representà la comissió de la classe obrera que dirigia la vaga a la comissió mixta integrada amb representants de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la milícia nacional que es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el cap del govern, general Espartero En aquesta ocasió conegué Ildefons Cerdà, que representava l’esmentada milícia, i li prometé la collaboració de les societats obreres en el seu projecte de formar una…

El 1411 fou professor a Santa Caterina de Barcelona, on anys després ocupà la regència dels estudis El 1437 retornà a Girona com a prior, on es distingí per la seva obra de predicador