Resultats de la cerca
Es mostren 1452 resultats
pellofa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local del final del segle XV, per autorització reial i amb intenció de suplir la manca de numerari menut, i amb una circulació molt limitada al municipi emissor i la seva contrada.
Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent
Jònia
Història
Nom antic de la regió habitada pels jonis que comprenia la part central de la costa oest de l’Àsia Menor, limitada al N per l’Eòlia i al S per la Cària.
Incloïa també algunes de les illes adjacents Tingué esplendoroses ciutats Focea, Clazòmenes, Efes, Priene, Milet, que organitzaren i fomentaren el comerç pels indrets més diversos, des de la Mediterrània fins a les riberes de la mar Negra
prosteca
Biologia
Extensió filiforme o cònica de la cèl·lula limitada per la capa de mureïna i la membrana externa, per la qual cosa l’interior d’aquestes estructures és continuació del citoplasma de la cèl·lula.
Té diverses funcions, com ara la de retardar la sedimentació de les cèllules, o bé la d’augmentar la superfície de la cèllula amb l’objectiu d’incorporar-hi els nutrients amb major eficiència
Saskatchewan
Granja agrícola i ramadera a la província de Saskatchewan, al Canadà
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Província de l’W del Canadà, limitada a l’E per la de Manitoba, a l’W per la d’Alberta, al N pel Territori del Nord-oest i al S pels EUA.
La capital és Regina La part septentrional, integrada a l’escut canadenc, amb una sèrie d’estrats paleozoics a l’extrem meridional, és una regió de bosc de coníferes, amb abundància de rius i llacs, els quals comprenen el 12% de l’extensió de la província La zona meridional, àrea de praderia, forma part del gran altiplà de roques cretàcies esteses fins a la sèrie de turons previs a les Muntanyes Rocalloses La glaciació quaternària hi deixà sòls rics i fèrtils, aprofitats per al conreu de blat més de la meitat de la producció del Canadà, sègol, colza, civada, lli, farratge i gira-sol També…
oberta
Transports
Obertura al mig de la coberta d’una barca, limitada lateralment pels corredors i a popa pel senó, que és travessada pel banc d’arborar i pel banc on s’asseuen els pescadors.
gàbia
Caixa tancada, limitada d’un costat, o d’uns quants per barres, llistons, filferros, etc, separats per espais buits, emprada per a guardar-hi animals (generalment ocells o bèsties salvatges) o qualsevol objecte.
braquiblast
Anatomia vegetal
Branqueta de creixença limitada, especialment d’entrenusos molt curts i fulles, per tant, acostades, sovint formant una roseta, tal com les que porten els floquets de fulles aciculars dels cedres o dels pins.
epigastri
Anatomia animal
Regió superior i mitjana de l’abdomen limitada, als costats, pels hipocondris dret i esquerre, a baix, per la regió umbilical o mesogastri, i a dalt, per l’apèndix xifoide de l’estern.
Correspon a la zona de l’estómac
aigua central
Geografia
Massa d’aigua que ocupa una regió dels oceans limitada entre la termoclina estacional (o la superfície del mar a l’hivern) i l’aigua intermèdia, entre les latituds mitjanes d’ambdós hemisferis.
Les aigües centrals es caracteritzen per una combinació de temperatura i salinitat, que varia en el gruix de la massa d’aigua, de manera que les temperatures i salinitats altes queden en la part superior i disminueixen en augmentar la fondària Es distingeixen les aigües centrals de l’Atlàntic nord en anglès, NACW , de l’Atlàntic sud SACW , del Pacífic nord NPCW , del Pacífic sud SPCW , de l’Índic ICW , etc
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…