Resultats de la cerca
Es mostren 2474 resultats
riu de Gorgos
Riu
Riu de la Marina, a la Serralada Subbètica.
Neix de barrancs intermitents al NE de la Serrella i al N de la serra de la Xortà, prop de Castell de Castells, on és conegut com a riu de Castells , i, en rebre el barranc de Malafí, pren la direcció W-E Drena les valls de Pop encaixada entre la serra de Laguar i la muntanya de coll de Rates i de Xaló més oberta, entre el puig de Segili i el coll de Rates, on gairebé desapareix pels regadius 22 ha sota els estrats horitzontals de l’Eocè Reprèn el curs vora Gata, passada la qual el seu llit s’eixampla entre vinyars, tomba al NE, s’encaixa entre dipòsits quaternaris i desemboca a la Duana de…
fital
Ecologia
Dit de la zona marina amb algues bentòniques.
La zona fital, equivalent a la zona litoral, s’acaba allà on desapareixen aquestes algues, a uns 200 m de fondària, on comença la zona afital o profunda
Imuruk Basin
Conca marina de l’estat d’Alaska (EUA).
Julià Amich i Bert
Literatura
Periodisme
Oficial de la marina mercant, periodista i escriptor.
El 1918 fundà la revista Navegación A vint-i-sis anys deixà la navegació i es dedicà al periodisme s’especialitzà en temes marítims Del 1934 al 1936 fou president del Mont de Pietat Marítim El 1955 fundà el periòdic barceloní El Vigía A més de nombrosos articles, ha escrit Naves de antaño 1947, Historia del puerto de Barcelona 1956, Burlando el bloqueo, A la deriva, Diccionario marítimo 1956, Mascarones de proa y ex-votos marineros , etc Ultra totes aquestes activitats, Amich fou també conegut com a constructor de vaixells en miniatura
Jan Porcellis
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador holandès.
La seva temàtica és exclusivament marina El seu estil, d’una gran unitat espacial i tonal, fou punt de partida de la millor escola paisatgista del s XVII
Joseph Henri de Lacaze-Duthiers
Biologia
Naturalista occità.
Fou el fundador de les estacions de biologia marina de Rosco 1873 i de Banyuls de la Marenda 1882, l’actual Laboratori Aragó, que dirigí fins el 1901
Johannes Schmidt
Biologia
Biòleg danès.
Féu recerques en oceanografia i biologia marina, especialment sobre la genètica de les anguiles i altres peixos S'ocupà també de botànica i féu estudis sobre el llúpol
la Vila Joiosa
El passeig marítim de la Vila Joiosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Marina Baixa, als vessants marítims de les serres prebètiques valencianes.
Presenta, quant al relleu, tres faixes paralleles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d’Orxeta 671 m alt i les proximitats del pantà de l’Amadòrio fins al Cantalet 486 m alt un glacis que bisella el flysch eocènic, esquinçat per l’erosió i amb els alts de Ximo 265 m i el Paller 305 m i un sector litoral, entre la cala de Morales, al límit amb Benidorm i protegida per una torre de guaita a 143 m, a llevant, i el barranc del Carritxar, a ponent, amb predomini dels penya-segats 8 km i algunes platges 3,5 km, entre les quals la cala d’Alcocó i les platges d’Ametles, de la Vila,…
Portland
Península
Península de la costa SE d’Anglaterra, de 26 km de llargària, al canal de la Mànega.
Agricultura i ramaderia Grans penya-segats de pedra calcària, la qual és utilitzada per a l’obtenció de ciment i per a la construcció Restes fòssils de procedència marina
Els aliats desembarquen a Barcelona i a Altea
Els aliats desembarquen a Barcelona i a Altea Tropes angleses i camperols de la comarca valenciana de la Marina prenen Dénia i proclamen l’arxiduc Carles rei de Valéncia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina