Resultats de la cerca
Es mostren 11359 resultats
perseverança final
Cristianisme
Constància en la virtut i en el manteniment de la gràcia fins a la mort.
vivent
Temps de vida d’algú fins al moment present o fins a la seva mort.
trigèsima
Cristianisme
Missa de difunts celebrada el dia trentè després de la mort o de la sepultura.
arrapar
Llevar, emportar-se, arrabassar (referint-se principalment a la mort, a un estat d’èxtasi).
donació entre vius
Dret civil
Donació que hom fa sense consideració a la mort del donant i té caràcter irrevocable.
música fúnebre
Música
Concepte general que inclou qualsevol manifestació musical relacionada amb els ritus associats a la mort.
Entre els molts exemples de música fúnebre cal citar el rèquiem , l' endecha , el thrnos , el coronach , l' elegia , la marxa fúnebre, etc
ateisme cristià
Cristianisme
Moviment teològic dels països anglosaxons, anomenat també teologia radical
o de la mort de Déu
.
Arrela en el positivisme lògic de Wittgenstein una proposició només diu el que és verificable i en la teologia dialèctica protestant la religiositat natural no té valor només en té la revelació cristiana Accepta el fet que la civilització moderna prescindeix de tota referència a Déu, àdhuc en els camps més afins a la religió, com la moralitat Però afirma que el cristianisme, seguint Jesús de Natzaret, pot influir en el món actual comprometent-se en la lluita per la llibertat de l’home, car l’únic llenguatge que entén l’home d’avui és el de la política Ha estat una de les bases dels moviments…
cabeçatge
Història del dret
Impost que hom pagava sobre els caps de bestiar mort per al consum de carn.
García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio
Història
Quart marquès de Vilafranca do Bierzo per mort sense successió (1569) del seu germà Fadrique.
Fill segon de Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga Fou educat a Nàpols i inicià la seva carrera militar sota les ordres d’Andrea Goria El 1535 fou nomenat general de les galeres de Nàpols i prengué part en l’atac contra la Goleta El 1554 dominà la insurrecció de Siena, i després lluità a Flandes Lloctinent general de Catalunya 1558-64, hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona El 1564 Felip II de Castella , a Barcelona, el nomenà capità…