Resultats de la cerca

Lluità amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, i el 1831 passà a Algèria, on es destacà repetidament i fou ascendit Ascendit a general de brigada per Napoleó III 1852, assolí el grau de comanador de la Légion d’Honneur i fou governador militar de la província de Constantina 1858-59

Fou marquès del Bosc d’Ares 1883, gran d’Espanya 1897, cinquè comte de Casa Rojas i setè comte de Torrellano Advocat, milità a la dreta del partit conservador, que presidí a la província d’Alacant Fou diputat i senador Creà el sanatori de Busot i reuní una notable collecció bibliogràfica i artística

Propietari rural important a Requena, milità en els partits moderat i conservador i fou diputat a corts en diverses legislatures Pels seus serveis en la restauració de la monarquia borbònica 1874, Alfons XII li concedí el títol de comte de Plegamans 1877 El 1891 fou elegit senador per la província de València

Fou el primer prior del convent de dominicans observants de Sant Onofre de València i vicari general de la província d’Aragó 1491 Estengué la reforma a diversos convents claustrals És autor de diversos tractats De articulis fidei, De Sacramentis recopilació de les seves lliçons, Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos

Té un esquelet dorsal reticulat, amb petites espines no articulades sobre els nusos i amb una tofa d’espines en llur vèrtex S'alimenta sobretot d’eriçons, molluscs, lamellibranquis i altres preses mortes o vives Habita a 15-20 m de profunditat, i de vegades hom els troba sobre les costes, a la província circumboreal

Estudià a Alcalá de Henares Franciscà, fou custodi de la província de Castella 1681-82, cronista de l’orde i predicador del rei 1693 Autor d’una Crónica seráfica 1682-98, on inclogué una Vida de Raimundo Lulio , publicada separadament Madrid, 1686, inscrita dins el corrent propugnador de l’ortodòxia lulliana de l’orde franciscà

Enviat al Perú per a reorganitzar l’administració colonial 1543, no pogué dur a terme la seva tasca, a causa de la insurrecció de Gonzalo Pizarro Tornà a la Península, i fou enviat a Flandes com a funcionari d’hisenda És autor d’una Historia del descubrimiento y conquista de la provincia del Perú 1555

Advocat, milità en el partit liberal, fou diputat a corts 1881, alcalde de València 1885-86 i senador 1895 Presidí el Cercle Liberal i dirigí el partit a la província de València fou rector de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona i soci de la Societat Econòmica d’Amics del País

Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia

Ocupada per Alexandre el Gran 334, fou més tard capital de la província romana de la Pamfília secunda Hi predicaren Pau i Bernabé Institucions, festes i cultes locals són coneguts a través de les múltiples inscripcions trobades a les ruïnes prop de l’actual Murtana, al NE d’Antalya Turquia teatre, estadi, muralles fortificades amb terres quadrangulars i rodones