Resultats de la cerca
Es mostren 3017 resultats
Nestor Ivanovič Makhno
Història
Política
Anarquista ucraïnès.
Es distingí per la seva participació en l’agitació revolucionària del 1905 Durant la Revolució del 1917 esdevingué president del soviet de camperols i d’obrers d’Ucraïna i rebutjà les tropes de Denikin Pel març del 1919 començà, però, un conflicte armat entre ell i els bolxevics que l’acabaren derrotant Makhno es refugià a diversos països i a l’últim s’establí a França
Marià Socias del Fangar i Lledó
Història
Militar
Militar.
A onze anys era cadet d’infanteria prengué part a la primera guerra Carlina i a la guerra d’Àfrica 1859-60 En triomfar la Revolució de Setembre, fou capità general de les Balears 1868-71 i posteriorment de València 1871 Més tard fou director de la guàrdia civil i del cos de carrabiners, diputat i senador Publicà obres d’administració militar i reculls d’ordenances
Aritomo Yamagata
Història
Militar
Política
Polític i militar japonès.
Un dels caps de la revolució del 1898, tingué un paper fonamental en el restabliment imperial i en la reorganització de l’exèrcit, seguint el model prussià 1872 Cap del govern en la guerra russojaponesa, fou, més tard, diverses vegades ministre de la guerra, i presidí el consell secret d’estat del 1905 al 1913 Fou nomenat comte 1884, marquès 1895 i finalment duc 1907
Aleksandr Sergejevič Neverov
Literatura
Pseudònim de l’escriptor rus Aleksandr Sergejevič Skobelev.
Provinent d’una família de camperols pobres, el 1919 s’uní al partit bolxevic La seva obra reflecteix temes socials en el marc de la revolució així, Marja-bolševištka ‘Maria, la bolxevic’, 1921 analitza la condició de la dona, i Taškent gorod-khlebnij ‘Taškent, la ciutat del pa’, 1923 descriu la fam dels anys vint Escriví també contes per a infants i algunes peces de teatre
Antonio Nariño
Antonio Nariño
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític colombià.
Intellectual liberal, empresonat perquè traduí i publicà 1794 la declaració dels drets de l’home 1795-97 i perquè promogué la insurrecció de Nova Granada 1797, fou alliberat després de la revolució del 1810 i fou nomenat president de l’estat 1811 Centralista, s’enfrontà als federalistes, i més tard fou derrotat i fet presoner pels reialistes 1814 Alliberat, Bolívar el nomenà vicepresident de Colòmbia 1821
sulpicià
Cristianisme
Membre de la congregació de sacerdots dedicada a la direcció de seminaris i cases de formació del clergat, fundada el 1641 al seminari de Sant Sulpici de París per Jean-Jacques Olivier.
No estan lligats per cap vot especial El 1791 passaren als EUA, on s’estengueren molt ràpidament Durant la Revolució Francesa la congregació fou mantinguda i dirigida per Jacques-Andrée Émery, considerat el seu segon fundador El superior general resideix a París, i d’ell depèn el vicari general dels EUA Els sulpicians dirigeixen diversos seminaris a França i l’Institut Catholique de París
soldat | soldada

Soldat dels EUA
© US Army
Militar
Persona que serveix en un exèrcit.
Es diferencia del guerrer i del milicià per la submissió a una disciplina més jerarquitzada, una reglamentació estricta i l’ús d’uniforme i símbols obligatoris Històricament la figura del soldat existeix des de la revolució neolítica, que possibilità la creació d’estructures polítiques ciutadanes i estatals, amb capacitat econòmica per a mantenir professionals de la guerra, la tasca fonamental dels quals era de defensar-les
Andrés Eloy Blanco
Història
Literatura
Política
Poeta i polític veneçolà.
Rebel a la dictadura de Juan Vicente Gómez, fou empresonat i s’exilià Participà en la revolució del 1945, fou president de l’Assemblea Constituent i ministre Posteriorment s’exilià a Mèxic Fou poeta modernista després seguí els moviments d’avantguarda, amb un autèntic contingut popular Tierras que me oyeron 1921, Canto a España 1923, Barco de piedra 1937, A un año de tu luz 1950, etc
Joan Birotteau
Història
Dret
Advocat i polític, germà de Josep Birotteau.
Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció 1792 Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió capturat prop de Bordeus, morí guillotinat
La Unidad Católica
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal en castellà, òrgan de l’associació de catòlics de Mallorca, fundada per J.M.Quadrado, que aparegué a Palma del 7 de març de 1869 al 23 de febrer de 1873.
Encara que Quadrado fou el seu principal redactor, tingué la collaboració de TAguiló, Roca i Cornet, MMaura, JRubió i Ors i JMaura, entre d’altres Fou sobretot una publicació de caràcter politicoreligiós, sorgida per tal de lluitar contra la llibertat de cultes establerta després de la Revolució del 1868 en aquest sentit, organitzà una gran campanya per a la recollida de signatures 132 890 a les Balears
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina