Resultats de la cerca

Estudià música i alhora assistí a l’Escola de Marina El 1861 passà a formar part del Grup dels Cinc Abandonà l’exèrcit després d’escriure la primera simfonia 1865 i esdevingué catedràtic de composició del conservatori de Peterburg 1871, càrrec que l’allunyà de Mussorgskij Dirigí 1874-81 els concerts de l’Escola Lliure de Música i des del 1883 fou sotsdirector de la capella imperial Actuà per Europa com a director d’orquestra i alhora estrenà a Rússia òperes com La nit de maig 1880, Sneguročka ‘La noia de neu’, 1882, Sadko 1898, Mozart i Salieri 1898, Tsar Saltan 1900, La ciutat invisible de…

Lluità a la campanya de França 1814 Home destacat i atret pel liberalisme, organitzà diverses societats secretes i manifestà les seves idees en un projecte de Constitució Cap destacat de la conspiració decabrista , fou executat

El 1955 ingressà a l’escola de ballet del teatre Kirov, de Leningrad i n'esdevingué primer ballarí de la companyia El 1961 s’exilià de l’URSS i adoptà la nacionalitat britànica 1962, i posteriorment l’austríaca 1982 El 1962 ingressà en el Royal Ballet of London i, en parella amb Margot Fonteyn, actuà per tot el món D’entre les seves produccions destaquen El llac dels cignes 1964 Lucifer 1975, coreografiada per M Graham i Manfred 1977 Protagonitzà alguns films, com Romeo and Juliet , basat en l’obra de Prokof'ev 1967, Don Quixote , en la de W Henze 1973 i Valentino 1977, de K Russell Entre…

Estudià a la Universitat de Carèlia i acabà la carrera a l’Institut Gorki de Literatura, a Moscou, on es graduà l’any 1956 Seguidor de la poesia publicista i deixeble de Majakovskij , els seus temes són la pròpia experiència, la seva generació, els herois desconeguts de l’era tecnològica, l’home en l’espai i els deures del poeta Amb A Voznesenskij , J Jevtušenko , i B Akhmadulina , formà part de la renovació de la lírica posterior a la mort de Stalin, caracteritzada per una major llibertat i un cert distanciament de la militància socialista El 1979 li fou atorgat el premi Lenin Entre els seus…

Ja des dels primers moments, Ujezdnoje ‘La vida provinciana’, 1914 i Na kulickakh ‘En el cinquè infern’, 1914 el situaren entre els millors prosistes de l’època D’un estil càustic i d’una gran precisió, s’apropà a l’expressionisme europeu Viatjà a Anglaterra, i fruit d’aquest viatge foren Ostrovitjane ‘Els illencs’, 1918 i Lovec čelovekov ‘El caçador d’homes’, 1921, sàtires de la vida i de la moral angleses Comunista el 1905, la seva actitud davant la revolució passà de la passió al desencant, com es palesa ja en la novella My ‘Nosaltres’, 1924, que fou prohibida i que anticipa les obres d’…

D’origen jueu, el to contestatari dels seus escrits el féu incòmode a les autoritats soviètiques, que el condemnaren a treballs forçats 1963-65 El 1972 s’exilià als EUA La seva poesia és una reflexió metafísica entre irònica i desesperançada construïda amb un gran domini de la tècnica Dels seus reculls cal esmentar Stikhotvorenija i poemy ‘Versos i poemes’, 1965, Ostanovka v pustyne ‘Parada en el desert’, 1970, Konec prekrasnoj epokhi ‘La fi de la Belle Époque’, 1977, A part of Speech 1977, Novyje stansy k Avgusta ‘Noves estances per a Augusta’, 1979, Ukranija ‘Ucraïna’, 1987 i To Urania 1988…

Professor de física i matemàtiques, fou capità d’artilleria durant la Segona Guerra Mundial, i fou condemnat a vuit anys per crítiques a l’alt comandament Rehabilitat el 1957, es dedicà a la literatura Les primeres obres ja el situaren entre els millors escriptors del seu temps Odin d’en’ Ivana Denisoviča ‘Un dia a la vida d’Ivan Denissovitx’, 1962, Matrenin dvor ‘La casa de Matriona’, 1963, Dl’a pol’zy d’ela ‘Tot sigui per la causa’, 1963 i els Et'udy i krokhotnye rassakazy ‘Miniatures en prosa’, 1964 Radicalitzà progressivament el seu pensament fins a extrems de religiositat medieval,…

Com a conseller d’Alexandre I 1806-12, impulsà el projecte liberal destinat a la descentralització administrativa i a la participació de les classes illustrades en el govern Atacat per la noblesa a causa de les seves idees avançades, fou exiliat a Sibèria 1812, d’on, més tard, fou nomenat governador general 1819-21

Dissolta la primera Duma i nomenat president del consell de ministres 1906 per Nicolau II, tingué una actuació política autoritària reprimí l’oposició, dissolgué la segona Duma 1907 i, mitjançant una nova llei electoral, aconseguí una Duma amb majoria conservadora Dugué a terme una reforma agrària 1911, accelerà la política de russificació de Finlàndia, impulsà la colonització de Sibèria i fundà nombroses escoles Fou assassinat per Dimitri Borgov, un doble agent

Lluità en diverses ocasions contra els turcs es distingí a les batalles de Kinburn i Ocakov 1787-88 — i contra Polònia — conquerí Varsòvia 1794 — Durant la segona coalició contra Napoleó, li fou encomanada la missió d’expulsar els francesos d’Itàlia 1799 Entrà a Milà, vencé Macdonald a Trebbia i Jouvert a Novi Ligure, però finalment hagué de replegar-se a Àustria, des d’on tornà cap a Rússia