Resultats de la cerca

Ingressà en l’orde caputxí 1700, i fou professor de teologia a Tolosa Llenguadoc Més tard fou membre de l’acadèmia de Tolosa i de la de ciències de París Publicà tractats de matemàtiques i d’astronomia, com Traité sur les Épactes 1738 i Gregoriana correctio 1743

Format al CN Barceloneta, el 1990 passà al Canoe de Madrid, i més tard al CN Montjuïc Tres vegades campió d’Espanya júnior 1986, 1989, 1990, jugà en totes les categories inferiors de la selecció estatal i amb l’absoluta disputà dos Jocs Mediterranis 1991, 1993

S'hi formaren nombroses promocions d’oficials d’infanteria i cavalleria, i més tard de blindats Destruïts els edificis de l’escola per bombardeigs aeris els anys 1940 i 1944, la institució École spéciale militaire de Saint-Cyr fou traslladada al camp de Coëtquidan Bretanya el 1946

Comte i més tard duc de Montellano Fou adelantado de Yucatán, càrrec vinculat a la seva família, i posteriorment virrei de Sardenya 1696-99 Presidí el darrer parlament sard de l’època catalana 1698-99, les actes del qual, redactades en català i castellà, encara es conserven

Participà en la guerra dels Cent Anys, contra Anglaterra, atacà l’illa de Wight 1374 i, més tard, diversos ports —Plymouth, Portsmouth, etc— i Gravesend 1380 Passat al servei de França 1382, aviat tornà al de Castella, per la qual lluità i morí al setge de Lisboa

Fou considerada la millor del seu temps Actuà a l’Opéra de París des del 1721 més tard anà a Londres, on causà alguns escàndols pel seu vestuari Tornà a París, on fou rival de Marie-Anne Cupis de Camargo Féu la coreografia de molts ballets

Fill de Mircea II el Vell, intentà d’afrontar el domini turc Amb l’ajut del voivoda de Transsilvània, Iancu de Hunedoara, i més tard amb la del rei Ladislau V d’Hongria, obtingué algunes victòries sobre els otomans Fou succedit pel seu fill Vlad III

Cofundador de la revista Cosmópolis 1894, conreà sobretot el conte i la novella d’ambient crioll inicialment bucòlic, derivà més tard cap a un realisme del tipus d’ÉZola De les seves novelles cal destacar En este país 1916 i La casa de las cuatro pencas 1937

Debutà en la Comédie-Française 1787, però més tard obrí pel seu compte el Théâtre-Français 1791, on interpretà els principals personatges shakespearians Novament a la Comédie-Française, representà sobretot els herois de PCorneille Fou afavorit per Napoleó, el qual en alguna ocasió el féu representar privadament

Fou organista i cantor i, més tard, prefecte de la música de la catedral de Cremona Fou mestre de CMonteverdi Escriví música religiosa i profana, influït per l’estil polifònic de l’escola romana Deixà madrigals a quatre veus i a cinc, responsoris, lamentacions i cançons