Resultats de la cerca

Des del 1884 fou vicari de Candia Lomellina Pavia Publicà a Casale Monferrato l’almanac “L’Iride”, d’aparició irregular 1887-1908, en el qual tractà habitualment de temes relacionats amb les literatures catalana i occitana, especialment entorn de Jacint Verdaguer i Frederic Mistral, i hi publicà fragments del Canigó , traduïts per ell i per la poetessa Maria Licer

Fill de Marc Bertran i Pastor, és autor de treballs importants sobre temes de neurologia de la qual fou un dels primers conreadors a Catalunya, sobre tractament per l’electricitat i sobre la hipnosi i les neurosis Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1896 És autor d’una biografia del doctor Robert 1903

Residí a Espanya 1892-99, i ensenyà literatura i història a Buenos Aires La seva poesia, inspirada en RDarío, Lugones i Antonio Machado, tracta de temes quotidians Las iniciales del misal 1915, Versos de Negrita 1920, Sonetos 1929, Seguidillas 1936, San José de Flores 1943 i Parva 1949 Vida 1957, en prosa, és un recull d’apunts i impressions

El 1940 fundà un trio que donà proves d’una gran qualitat, bé que la seva popularitat es basà, a partir del 1946, en les cançons comercials Tenia un swing nerviós i viu i sabia donar relleu a temes insignificants Féu enregistraments amb Lester Young i Coleman Hawkins Collaborà en diverses pellícules, entre les quals Saint Louis Blues 1958

Establert a Valls el 1915, reuní una interessant collecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografia publicitària i collaborà en les revistes Mirador , Revista Ford , Publi-Graf i Nova Ibèria Promogué les relacions amb l’Alguer, especialment l’anomenat “viatge de retrobament del 1960”

Conreà els temes d’història i sobretot el retrat mitològic Membre de l’Académie Royale 1718, des del 1742 fou pintor de la cort de Lluís XV Entre les seves obres cal esmentar Enriqueta de França com a Flora 1742 Galleria degli Uffizi, Florència, Mme de Caumartin com a Hebe 1754 National Gallery, Washington i Maria Leczińska 1748 Dijon

Deixeble de FFloris, anà després a Itàlia, on treballà amb Tintoretto, de qui rebé una certa influència, com també de PAertsen Conreà especialment el retrat, temes religiosos i mitològics El seu estil acusa un cert manierisme De la seva producció cal destacar Sant Pau a Efes i Apollo i les Muses Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles

De la generació immediatament següent a la de la Revolució Mexicana, els seus temes predilectes són el contrapunt entre la vida i la mort, la tragèdia i la insignificança, i les allusions als fets de la revolució mexicana, els seus precedents i les seves conseqüències El luto humano 1943, En un valle de lágrimas 1956, El apando 1969

D’idees republicanes, participà en les revolucions del 1830 i el 1848 i fundà els periòdics Le Réformateur 1834-35 i L’Ami du Peuple 1848 La seva militància política el portà a l’exili en diverses ocasions 1832, 1849 Elegit diputat 1869, 1876-78, defensà sempre la república És autor de diverses obres de temes químics i sanitaris

Fou secretari reial i de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Publicà Reyes de Mallorca 1852, de Jaume I a Isabel II, i diversos treballs sobre temes d’economia mallorquina, alguns d’ells apareguts a El Balear sobre la importació a la Península de cereals mallorquins, 1851 La isla de Cabrera Consideraciones sobre su explotación, 1881