Resultats de la cerca
Es mostren 9636 resultats
ribonucleòsid
Bioquímica
Nucleòsid el sucre del qual és la d-ribosa.
Els ribonucleòsids solen tenir noms trivials àcid adenílic, àcid guanílic, etc
diapasó
Música
Peça de fusta (generalment banús) fixada sobre el mànec dels cordòfons de corda fregada o pinçada, sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per a fer-ne variar l’altura de llur so.
Pot tenir o no compartiments o trasts És anomenat també batedor
ascoteci
Anatomia vegetal
Mena de periteci format per filaments produïts pel peu de l’ascogoni, que envolten un grup d’ascs i de paràfisis ascendents.
Solen tenir forma d’ampolla i s’obre per un ostíol
proveïdor d’internet
Electrònica i informàtica
Empresa o organisme que proporciona serveis de valor afegit, com ara pàgines web, bases de dades o comerç electrònic.
Pot tenir el seu propi portal o treballar amb un portal llogat
beina
Construcció i obres públiques
Tub estanc que, en una estructura de formigó, és destinat a allotjar-hi els cables de tensat, llur protecció i l’abeurada d’injecció final.
Ha de tenir flexibilitat longitudinal i pot anar collocat internament o externament
macrofàgia
Ecologia
Característica tròfica d’algunes espècies consistent a seleccionar l’aliment, que acostuma a ésser de valor nutritiu elevat.
Solen tenir un sistema nerviós evolucionat, com és el cas dels depredadors
criptògames
Micologia
Protistologia
Grup de plantes que inclou els líquens, les algues, els briòfits i els pteridòfits.
Aquests últims, pel fet de tenir vasos, són anomenats plantes criptògames vasculars
tars
Anatomia animal
Última part de les potes dels insectes que segueix a la tíbia.
Normalment té tres o quatre artells seguits, encara que en pot tenir més
gerra
Gerra amb suc de poma
© Corel
Arts decoratives
Atuell de terrissa cuita, de vidre o de metall, de boca ampla, la secció circular del qual va augmentant fins a una certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base.
Serveix per a tenir-hi líquids, especialment oli o vi, fruita, confitura, etc
popa
Transports
Part del buc d’una embarcació que el tanca per la seva part posterior, en la qual hi ha el timó.
La popa, que ha de tenir una forma adequada des del punt de vista hidrodinàmic i ha de facilitar l’acció del timó i de l’hèlix o de les hèlixs, respon a diferents solucions constructives, les més importants de les quals són la de creuer, la de violí, la quadrada, la rodona i la de cul de mona La popa de creuer , apareguda el 1912 a Anglaterra i emprada en els vaixells de guerra, es caracteritza pel fet de no tenir llançament sobre la línia de flotació és a dir, que no és més sortida de la part de coberta que els codasts i pel fet que la seva obra viva és ampla i…