Resultats de la cerca
Es mostren 3967 resultats
Mare de Déu de Palleroa (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Aquest santuari es localitza al vessant meridional de la serra que porta el seu nom, damunt la Terreta L’any 1186, Arnau, prevere de Pagerola , figura com a integrant de la comunitat de Sant Esteve del Mall El Diccionario de P Madoz, al segle XIX, fa esment d’un beneficiat de l’església que posseïa terres pròpies Els pobles de la rodalia hi feien un aplec per la Mare de Déu d’Agost Actualment el santuari resta pràcticament abandonat L’església, adossada a un gran casal, té les voltes que daten de l’època gòtica
Sant Climent (Arbúcies)
Art romànic
Antiga església filial de Sant Quirze d’Arbúcies, de la qual queden vestigis sota el mas Blanc, del Rieral, al vessant esquerre de la riera d’Arbúcies El 6 de febrer de 923, en consagrar l’església de Sant Quirze d’Arbúcies, el bisbe Guiu li va sotmetre, entre d’altres, aquesta església Més tard consta com a simple capella, i al segle XVII se’n perden ja les traces Aquests escassos vestigis que n’han restat no han estat estudiats, ni tampoc s’hi ha fet una excavació que en pogués precisar la datació
riera de Lluçanès

La riera de Lluçanès amb les ribes poblades de pollancres
© Fototeca.cat
Riera
Afluent de capçalera de la riera Gavarresa.
Neix als relleus de Comià, a 1045 m alt, a ponent d’Alpens Lluçanès Té uns 20 km de curs travessa el Lluçanès de N a S, i desemboca, per la dreta, al seu collector prop d’Olost En la seva part superior travessa terrenys pinyolencs, plegats per accidents de direcció E-W, i es desenvolupa després per la plana lluçanesa, argilenca i gresosa, que ha fixat un poblament agrícola És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d’un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant
Xi’an
Exèrcit de soldats de terracota trobat a la tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi'an, a la Xina
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del sheng de Shaanxi, Xina, i de la regió del Nord-oest.
Situada al vessant septentrional del Qin Ling, dins la fossa tectònica del Wei He, en el seu aiguabarreig amb el Huang He, és un important centre comercial i un mercat agrícola te, opi, arròs, blat de moro, tabac, etc Té importants indústries tèxtils cotó, d’equipaments elèctrics, de maquinària i oleícoles Prop de la ciutat hi ha innombrables restes de les antigues capitals imperials de Chang An, Qing i Tang El 1974 hi fou descoberta la tomba de Zheng, fundador de la dinastia Qing, envoltada de milers de guerrers de terracota, de mides naturals
Josep Maria Rius i Ortigosa
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant conegut pel nom artístic de Joma.
Es formà a l’Escola d’Arts i Oficis, es llicencià en periodisme i es diplomà en història a Barcelona Els seus dibuixos reflecteixen el vessant insòlit dels objectes, dels ambients urbans i de les situacions quotidianes Collabora regularment en diaris Tele-exprés , Diari de Barcelona , revistes Serra d’Or , Oriflama , El Jueves , etc i en diverses editorials Entre els nombrosos llibres que ha illustrat —la major part dels quals són també escrits per ell— cal destacar L’últim pirata , Una roda curiosa , Fira de Tresors i la sèrie El Gegant-més-alt
Llo
Portal de l’església de Llo
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya.
Situat a 1 500 m d’altitud en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo , coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu l’església parroquial Sant Fruitós, romànica segle XII, té un portal notable El lloc és esmentat ja al segle IX fou centre del marquesat de Llo o de Llió Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses El terme comprenia també el poble de Roet
serra de la Safor
Serra
Massís muntanyós (1 013 m) del País Valencià, situat a l’extrem oriental de les serres d’Agullent i de Benicadell, localitzat al SW de la comarca de la Safor, a la qual dóna nom.
Serveix d’unió entre la Safor, la Marina Alta i el Comtat, entre la vall del riu d’Alcoi i la vall de Gallinera La separació occidental de la resta de la cadena muntanyenca és marcada pel tall de l’estret de l’Orxa, per on el riu d’Alcoi travessa la serra i entra a la Safor, on desemboca a la mar Vers el NE descendeix ràpidament en una sèrie de turons que dominen la plana alluvial del baix riu d’Alcoi Té un caràcter molt abrupte, en especial en el vessant nord, cap a l’interior de la Safor
Bug
Riu
Riu d’Ucraïna i Polònia, afluent per la dreta del Vístula (814 km).
Neix al vessant occidental de l’altiplà de Podòlia, a Ucraïna, i flueix vers el nord durant una part del seu curs forma la frontera entre Polònia, Ucraïna i Bielorússia s’orienta després cap a l’oest, s’endinsa en territori polonès i desemboca al Vístula al nord-oest de la ciutat de Varsòvia Té un règim nivopluvial, i és navegable fins a Brest, bé que la navegació resta interrompuda a causa del glaç durant els mesos d’hivern, mentre que en el curs alt el canal Dneprovsko-Bugskij l’uneix a la conca del Prip'at’ i del Dnièper
serra de Conivella

El Taga des de Planoles
Arnau Orengo Guardiola (CC BY-SA 2.0)
Serra
Serra del Ripollès, que separa els Prepirineus de la zona axial.
És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga 2040 m alt Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter vall de Sant Joan i el Freser vall de Ribes pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera
els Comalats
Altiplà
Sector més meridional dels altiplans de la Segarra, entre la ribera de Cervera, al N, i la riera de Forès, al S, situat en part a la Conca de Barberà.
Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats El domina el tossal de Comalats 869 m alt L’adjectiu lat antigament també elat o alat és o ha estat sovint posposat al nom dels pobles d’aquesta regió l' Ametlla Lada o de Segarra , la Guàrdia Lada, Montoliu Lat o de Segarra , Vallfogona Lada o de Riucorb , Granyena Lada o de Segarra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina