Resultats de la cerca
Es mostren 2394 resultats
Hubei
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Centre-sud.
La capital és Wuhan Hom hi distingeix dues parts una de muntanyosa, a l’W, i una altra de plana, amb molts llacs i braços de riu, travessada pel riu Iang-Tsé i el seu afluent el Han, a l’E Als vessants muntanyosos hom conrea el te, mentre que a la plana el conreu dominant és l’arròs Hi ha importants jaciments de ferro El ferrocarril Pequín-Canton i el riu Iang-Tsé són les principals vies de comunicació La indústria es concentra al voltant de la capital
Quinghai
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest.
La capital és Xining Confina al NW amb Xinjiang, al N i a l’E amb Gansu, al SW amb el Tibet i al SE amb Sichuan D’ençà del 1944 comprèn també bona part de l’altiplà del Tibet En una de les serralades que travessen la regió, els Kunlun, hi neix el Huang He Els habitants són la majoria musulmans, llevat dels budistes nòmades del Tibet
Henan
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Centre-sud.
La capital és Zhengzhou Situada al sud del Huang He, la part occidental és muntanyosa Qin Ling la resta ocupa una part de la vall del Huang He i de la conca del Huai He, i és dedicada als conreus blat, cotó, arròs, cacauets, tabac i kaoliang Regió densament poblada 445 h/km 2 1982, té jaciments de carbó i indústries derivades de l’agricultura
Guizhou
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Sud-oest.
La capital és Guiyang Situada al S del Iang-Tsé, és una regió molt muntanyosa sobrepassa els 1 200 m d’altitud, constituïda per un altiplà càrstic que decreix de l’W a l’E El clima és molt humit, sobretot a l’hivern, per la influència del monsó del Pacífic És densament poblada 168 h/km 2 1982 entre els habitants no xinesos destaquen els man i els miao L’única ciutat important és la capital La principal activitat és l’agricultura, amb producció de blat de moro, lli, arròs al llarg dels rius i batates es dedica també a la ramaderia bovina i a l’explotació forestal Té recursos miners de carbó,…
Leshan
Ciutat
Ciutat del sheng de Sichuan, Xina, al S de Chengdu.
Port fluvial a les vores del Min Jiang
xerpa
Etnologia
Individu d’un poble del Nepal que habita a les zones altes de l’Himàlaia (entre 2 000 i 4 000 m d’altitud).
Provinents del Tibet oriental, els xerpes han representat fins avui una forma arcaica del lamaisme Coneguts mundialment per llur participació en expedicions i estudis d’alta muntanya, l’any 2000 eren uns 50 000, tres quartes parts dels quals habitaven al Nepal, i la resta a l’Índia el Bhutan i la Xina
lamaisme
Budisme
Forma particular del budisme al Tibet i a l’Àsia central, consecutiva a la reforma de Tsong Khapa (1355-1417) i a la concessió del poder temporal al cinquè dalailama (s XVII).
Dogmàticament, no difereix del budisme mahāyāna , però hi incorpora elements tàntrics Hom considera fundador del lamaisme el monjo Padma Sambhava, el qual féu construir el primer monestir tibetà, on instituí la primera comunitat de lames Del Tibet, el lamaisme s’estengué a Mongòlia, la Xina i la Sibèria i arribà fins al Caucas
Domingo Fernández Navarrete
Cristianisme
Dominic castellà.
Prefecte de les missions dominicanes a la Xina 1664, participà en la conferència de Canton sobre els ritus xinesos 1668 i posteriorment atacà les teories dels missioners jesuïtes Arquebisbe de Santo Domingo 1682, escriví Tratados históricos, políticos, étnicos y religiosos 1676 i Controversias antiguas y modernas 1679, obra confiscada per la inquisició
regla de falsa posició
Matemàtiques
Mètode per a resoldre l’equació a x = b, utilitzat abans d’ésser inventada la notació algèbrica actual, consistent a utilizar la fórmula (escrita en la notació actual) on x1 i x2 són nombres tals que .
La regla, doncs, era aplicada determinant dos nombres x 1 , x 2 tals que a x 1 i a x 2 superessin b i determinant a continuació les diferències d 1 i d 2 abans de determinar x Aquesta regla, que fou introduïda a Europa pels àrabs, probablement procedia de la Xina
Joan Escarrà
Alpinisme
Alpinista.
Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l’expedició francesa de 1936-37 a l’Himàlaia Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina