Resultats de la cerca

Participà en diverses curses automobilístiques i, al volant d’un Maserati amb Joan Jover de copilot, aconseguí la tercera plaça al Gran Premi Penya Rhin 1946 al circuit de Pedralbes Els anys cinquanta practicà la motonàutica i fou campió d’Espanya de classe C1U 1958 Rebé la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic 1983

Jugà a l’equip sub-23 del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la divisió d’honor el 1980 La seva primera temporada completa en la màxima categoria fou la 1982-83 al Sentmenat Després jugà en el Molins de Rei 1983-84 el Noia 1984-89 i 1990-91, amb el qual guanyà la Lliga 1988, la Recopa d’Europa 1988, la Copa d’Europa 1989 i la Supercopa d’Europa 1989 el Piera 1989-90, i el Vilafranca 1991-92 Acabà la seva carrera a l’Andorra Defensà la samarreta de la selecció andorrana, amb la qual guanyà el Mundial B 1992 i disputà dos Campionats del Món A 1993, 1995

Format al Club Hoquei Mataró, amb el qual pujà a l’OK Lliga el 2006 i guanyà la Copa de la CERS 2009

Destacà com a organitzador de torneigs en l’àmbit internacional, com el de Palma de Mallorca, que, a la segona meitat dels anys seixanta, fou un dels més importants del món, així com torneigs femenins a Platja d’Aro i campionats de la selecció catalana Dirigí el Butlletí d’Escacs Fundà l’Institut d’Escacs de Catalunya, i creà l’Òscar dels Escacs , premi atorgat pels periodistes especialitzats al millor jugador i jugadora de cada any Rebé la insígnia de plata 1974 de la Federació Catalana d’Escacs

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona, del qual fou directiu Més tard fou president de la Federació Espanyola de Societats de Rem 1933-38

Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955

Receptor del Club Beisbol Viladecans, formà part del primer equip durant les dècades de 1970 i 1980 El 1982 guanyà per primera vegada el Campionat d’Espanya, títol que revalidà any rere any fins que es retirà aquella mateixa dècada Al final de la dècada i durant uns quants anys formà part del cos tècnic del club, i fou partícip del domini del CB Viladecans, que aconseguí tots els títols de Lliga i Copa del Rei en què participà

Membre del Reial Club de Golf el Prat, destacà en categories inferiors i fou campió de Catalunya 2004 i d’Espanya 2005 júnior També guanyà el Campionat de Catalunya Amateur 2005 i el sub-18 estatal 2006 Fou el primer amateur que guanyà un torneig del Circuit Espanyol de Professionals, disputat al seu club 2009 El 2010 es proclamà campió d’Espanya universitari

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, s’imposà al Gran Premi Costa del Sol en categoria CU 1961, on també fou segon 1962 i tercer 1963 en DU Fou també segon en DU en el Trofeu Costa Brava 1963 Guanyà el II Ralli Motonàutic de Sant Jaume 1964 i un Campionat en la II Gran Prova de Resistència del Marítim 1965 Posteriorment s’especialitzà en proves de resistència i participà en campionats europeus

S’inicià el 1941 a Núria i, el 1944, participà en els Campionats d’Espanya celebrats a Núria Es proclamà campió d’Espanya d’eslàlom 1945 i fou seleccionat pels Jocs Olímpics de Saint Moritz 1946, però una malaltia li impedí participar-hi i l’arraconà del món de l’esquí durant 10 anys El 1956 retornà a la competició en la categoria de veterans Organitzà i dirigí el Concurs Internacional de Núria 1950-58 Presidí el Club Alpí Núria-Masella 1969-76, i fou el responsable del seu trasllat a Masella Fou delegat tècnic de la Federació Espanyola d’Esquí Rebé la medalla Forjadors de la Història…