Resultats de la cerca
Es mostren 396115 resultats
José Pro Pinto
Atletisme
Atleta.
Establert a Sabadell, fou campió de Catalunya dels 5000 m 1971, 1975, 10000 m 1971, 1972, 1974, cros individual i per equips 1972 i marató 1978 Establí rècords de Catalunya de 20000 m 1975, 25000 m 1977, una hora en pista 1975 i 30000 m També fou dues vegades campió d’Espanya de 20 km en ruta 1971, 1972 i competí una vegada amb la selecció espanyola Amb Catalunya, fou tercer per equips a la marató de Nova York 1977, fent equip amb Fernando Francisco i Domingo Catalán
Susana Prinetti Selles
Ball esportiu
Ballarina esportiva.
Fou campiona d’Espanya en la modalitat de balls llatins 2006 amb la seva parella, Xavier Santaella Han estat la primera parella que ha representat Andorra en les competicions internacionals de ball esportiu També és entrenadora i jutgessa internacional, i codirigeix l’escola de ball Xavi i Susana, a Andorra la Vella
Salvador Primo Pardo
Atletisme
Atleta.
Fou el primer plusmarquista català de llançament de javelina, quan es canvià la distribució del pes del dard el 1986 Fou tres vegades campió de Catalunya de javelina 1982, 1983, 1986, i una vegada de decatló 1981 Una lesió l’obligà a retirar-se el 1986 Després fou entrenador al Club Atlètic Granollers i jutge estatal
Maria Dolors Prieto Soria
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Membre del Club Esportiu Mediterrani, fou dues vegades campiona d’Espanya de primera divisió 1990, 1992 i participà en la Lliga Europea de clubs 1991 El 1992 fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola
Celestí Prieto Rodríguez
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Com a professional competí als equips Reynolds 1981-86, Kas 1987-88 i ONCE 1989-90 L’any 1981 guanyà una etapa de la Vuelta a Espanya, les Tres Províncies i a la Costa d’Azahar El 1983 s’imposà en una etapa de la Vuelta a Burgos, just després de debutar al Tour de França, on participà ininterrompudament del 1983 al 1988 El 1989 fou subcampió d’Espanya de fons i tercer a la Clàssica de Sant Sebastià i a la Vuelta a Burgos, resultat que repetí el 1985, en què també guanyà el Gran Premi de Navarra El 1986 fou tercer a la Vuelta a Castella i Lleó, el 1987 segon al Trofeu Luis Puig i…
Josep Maria Prieto Pueyo
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià en el Club Unió el 1944 i, dos anys més tard, passà al Fellows El 1948 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que s’acabava de refundar, i amb el qual el 1949 fou campió d’Espanya de segona divisió i pujà a la màxima categoria El 1953 formà part de l’equip del Barça que conquerí el primer Campionat d’Espanya de la seva història i el mateix any guanyà la Copa de les Nacions de Montreux, que en aquella època era una Copa d’Europa oficiosa El 1955 anà a l’Apolo i acabà la seva carrera a l’Sniace de Torrelavega, on jugà fins el 1961 A mitjan dels seixanta tingué una breu etapa com a entrenador…
José Antonio Prieto Gasques
Atletisme
Atleta.
Fou sis vegades campió de Catalunya en proves de mig fons tres vegades en 800 m 1993, 1994, 1995, una vegada en 1500 m 1996 i dues vegades en 1500 m en pista coberta 1994, 1997
José Luis Prieto Cayón
Altres esports de combat
Taekwondista i directiu.
Guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1994 i en la Copa del Món 1996, 1998, sempre en la categoria de menys de 54 kg Obtingué la medalla de bronze en els Campionats del Món universitaris 1998 Formà part del comitè de disciplina esportiva de la Federació Catalana de Taekwondo
Prieto
Boxa
Boxejador.
Competí representant la secció de boxa de l’ateneu Hormiga Martinense i el Club de Boxa Poble Sec Es proclamà campió de Catalunya amateur en les categories de pes mosca 1952, ploma 1953 i lleuger 1954 Integrà la selecció catalana de boxa amateur
Àlvar Presta
Esport general
Directiu esportiu.
Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915