Resultats de la cerca

Fou un dels quatre atletes catalans seleccionats per als Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, junt amb Joan Serrahima, Joaquim Miquel i Josep Culí Disputà la marató, prova de la qual s’havia proclamat campió de Catalunya el mateix any competint amb el FC Barcelona

S’inicià al Club Ciclista Empordanès, del qual fou un dels membres fundadors l’any 1945 El 1959 començà la seva tasca com a àrbitre, el 1973 arribà a la categoria estatal i el 1989 al nivell UCI Fou comissari de diferents curses internacionals, com la Volta Ciclista a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Ciclisme 1989 i de la Volta Ciclista a Catalunya 2007, així com la medalla al mèrit esportiu de la Generalitat de Catalunya 1995 El seu fill Carles també es dedicà a l’arbitratge

Es vinculà a l’hoquei com a delegat dels equips del collegi Claret, en el qual jugaven els seus fills El 1968 entrà a la Federació Catalana de Patinatge com a tresorer, a partir del 1971 fou vicepresident i entre el 1972 i el 1974, president Deixà el càrrec quan la Federació Espanyola de Patinatge dissolgué la catalana per dividir-la en quatre estaments provincials

Formada al Club Natació Manresa, fou sis vegades internacional júnior els anys 2000 i 2001 en proves de velocitat 50 i 100 m lliure El 2002, ja amb el Club Esportiu Mediterrani, quedà campiona d’Espanya per equips amb la selecció catalana, i el 2003 es proclamà campiona absoluta de Catalunya dels 50 m lliure

Collocador, s’inicià a l’AE Hospitalet al final de la dècada de 1990 i, posteriorment, també vestí les samarretes del CN Sabadell i del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 2001-02, amb el qual debutà a la màxima categoria estatal També ha competit com a jugador de voleibol de platja, fent parella amb Gerard Cabanes

Durant la dècada de 1960 vestí la samarreta del CE Hispano Francès, equip amb el qual fou campió d’Espanya en dues ocasions 1967, 1968 i disputà les eliminatòries de la Copa d’Europa Com a jugador de voleibol de platja competí fent parella amb David Fernández

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar i al Club Motonàutic de Catalunya, s’inicià el 1972, però no començà a competir fins l’any 1979 Destacà en la modalitat off-shore formant tàndem amb Francesc Cerdans, amb qui assolí el tercer lloc en el Campionat del Món 1984 Es proclamà campió de Catalunya 1982, 1983 i d’Espanya 1980, 1982, 1983, 1984 en diferents classes Posteriorment, també competí amb Josep Maria Diamant sota el gallardet del Club Nàutic Mataró, i durant uns quants anys pilotà per a l’escuderia Toleman Group als Estats Units

Especialitzat en llançaments, competí en representació del Club Natació Barcelona Fou tres vegades campió de Catalunya de javelina 1957, 1960, 1962 i una vegada campió d’Espanya 1956 de la mateixa prova Establí quatre rècords catalans de llançament de javelina Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola

Compaginà el pilotatge –fou subcampió de Catalunya de rallis el 1975– amb la tasca de copilot, en la qual destacà Debutà el 1972 com a copilot de Cèsar Perejoan Alpine, Eladio Doncel Porsche, Eugeni Baturone Alpine i Salvador Cañellas SEAT, amb el qual formà parella fins el 1978 Fou campió d’Espanya de rallis 1972 i tercer classificat 1975-77 El 1978 deixà les curses i passà a exercir d’assessor esportiu a la mateixa SEAT, i es dedicà a l’organització logística de l’equip de rallis primer, i dels diversos campionats de circuit després També destacà en la creació de diversos reglaments tècnics…

És considerat un dels iniciadors de l’espeleologia a Catalunya Formà part de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus i també de l’Agrupació Excursionista de Reus L’any 1908 davallà per primera vegada un avenc, el de la Miloquera, utilitzant escales de corda i fusta Divulgà recerques espeleològiques en la revista Atheneum , de la qual fou portaveu, i en el butlletí de l’AE Reus Publicà Espeleologia de les comarques tarragonines 1918, obra que encara mereix l’interès dels espeleòlegs, ja que les comarques de la Terra Alta, el Montsià i el Baix Ebre no han estat posteriorment…