Resultats de la cerca

S’inicià en la pràctica de la falconeria l’any 1973, amb falcons i astors El 1992 creà el Cim d’Àligues, centre d’educació ambiental especialitzat en aus rapinyaires de Sant Feliu de Codines

Cinturó negre cinquè dan, el 1978 obrí el seu propi club especialitzat en l’ensenyament del taekwondo, el Won Farrés del Prat de Llobregat Exercí com a tècnic i formà taekwondistes com Nemesi Ferrera També coordinà diversos cursos per a preparadors Té el títol d’àrbitre internacional de la World Taekwondo Federation WTF Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Taekwondo a l’inici dels anys noranta

Practicà el trial, tant amb bicicleta com amb moto, abans d’iniciar-se en l’enduro el 1997 En categoria júnior, guanyà tres medalles d’or en els Sis Dies Internacionals d’Enduro 1998, 1999, 2000 i es proclamà campió del món 2000, títol que repetí en categoria sub-23 En l’àmbit absolut, compaginà l’enduro amb els raids Fitxà per l’equip KTM 2001-04, amb el qual disputà el Campionat del Món d’Enduro i fou subcampió d’Espanya de Cross Country Passà a l’equip Husqvarna 2005 i quedà tercer en el campionat estatal d’enduro, posició que repetí el 2006 amb l’equip Yamaha, que el contractà per…

Extrem format al Centre d’Esports Sabadell, en el qual compaginà l’handbol a onze i l’handbol a set Fou campió de la Copa Presidente 1955, subcampió d’Espanya 1957 i subcampió de Catalunya i fou seleccionat per l’equip de Barcelona per a la Copa d’Europa de ciutats Rebé la medalla al mèrit esportiu el 1958

De formació autodidacta, desenvolupà la seva carrera entre els anys cinquanta i setanta Mantingué contacte per mitjà del correu amb diferents entrenadors i universitats americans Dirigí els equips del JAC Sants, CD Guzzi, Grup Esportiu SEAT i RCD Espanyol, entre d’altres

Competí pel Reial Club de Polo de Barcelona durant els anys trenta i quaranta Disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 amb la selecció espanyola El 1971 s’instaurà un premi amb el seu nom per a distingir el millor esportista universitari

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, que presidí en dues ocasions, el 1953 ingressà al CADE Durant els anys quaranta, realitzà la primera ascensió a la paret de l’Aeri de Montserrat –formant cordada amb Pany, Farrera, Extrems i la seva dona, Joaquima Baruta–, i escalades al Pedraforca, Siurana, els Encantats i el Midi d’Ossau Fou instructor de cursos d’escalada del CMB i presidí la secció catalana de l’Escola Nacional d’Alta Muntanya Publicà Cumbres pirenaicas 1953 Fabricà també material d’escalada

Soci del Club Natació Barcelona, competí en paleta de cuir i frontennis En la primera modalitat, aconseguí el Campionat d’Espanya de segona categoria 1971 amb Albert Castillo Castillo II També fou campió de Catalunya 1974, 1975, 1976 fent parella amb Agustí Brugués En frontennis, es proclamà campió d’Espanya 1980 i subcampió 1978 amb Brugués

Presidí la Federació Catalana d’Handbol 1943-49 i organitzà, amb els companys de junta directiva, uns cursets de capacitació dels quals sortirien equips com el FC Barcelona, el Frente de Juventudes de Barcelona, el SEU de Barcelona, el PAYT Policía Armada y Tráfico, el Batalló de Transmissions, el CD Ibèric, el Provençals Poblet, l’Ideal Vallvidrera, el CE Hispano Francès i el Joventuts Hitlerianes denominació aviat canviada per la de Joventuts Alemanyes Al gener del 1944 organitzà el primer torneig oficial d’handbol d’onze a Barcelona

Començà a practicar el trampolí al Gimnàs Guinardó i després passà a l’escola Nostre Temps Fou medalla de plata per equips en el Campionat d’Europa júnior 1984 Es retirà a vint-i-un anys i es dedicà a entrenar Després de quatre anys a Madrid, obrí a Barcelona l’escola de trampolí de l’Associació Sant Martí Esport, que dirigí 1992-96 Posteriorment, obrí l’escola de trampolí del Collectiu Esport per a Tothom 10 Entre els gimnastes que entrenà destaquen els internacionals Iván Ontiveros, Cristina Hernández, Marc Piñol i Alejandro Milán