Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
divisi
Música
Terme que es pot traduir per ’dividits’ que, escrit en un determinat punt de la partitura orquestral o vocal, en una de les parts de corda o veu, indica que a partir d’aquest punt aquella part (per exemple els violins primers) quedarà dividida en dues parts o més, cosa que possibilita més nivells polifònics.
Sovint també s’utilitza l’abreviatura "div" Per tornar a restablir en una única part els diferents nivells polifònics provocats pel divisi s’indica amb el mot tutti o amb la locució all’unisono
índex
Arxivística i biblioteconomia
Catàleg dels manuscrits i volums que hi ha en un arxiu o biblioteca, ordenat per rigorós ordre alfabètic, adés segons un criteri lexicogràfic o de diccionari, en què hom alfabetitza tots els substantius implicats, adés segons un criteri sistemàtic, elaborat segons un esquema conceptual.
Amb l’automatització de les biblioteques i dels fons documentals, els índexs s’han multiplicat quant a la forma alfabètic, numèric, alfanumèric quant al contingut de títols, d’autors, de matèries, diccionari quant a les funcions acumulatiu, analític, creuat, permutat , etc L’accés a la consulta de les bases de dades o als catàlegs automatitzats és realitzat a través d’índexs o fitxers inversos
cançó de pandero
Literatura
Música
Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser quan sortien a fer captiri a les festes (de Corpus, major, d’algun patró), a les noces i bateigs o amb motiu de la visita d’autoritats civils o eclesiàstiques.
La finalitat del captiri era la construcció o renovació del cambril o de la capella del Roser Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, d’una melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero del qual penjaven cascavells i cintes i que era cobert de pell per les dues bandes, on solia figurar una pintura de la Mare de Déu del Roser i un pom de flors a l’altra banda El text era una breu cançó de cinc a catorze però en general, de…
línia de transmissió
Electrònica i informàtica
Estructura capaç de confinar i propagar energia electromagnètica en la direcció del seu eix longitudinal (guia d’ones, cable coaxial, fibra òptica, etc), o bé el conjunt de dos o més conductors que admeten propagació d’ones transversals electromagnètiques (TEM).
Les més emprades en el camp de les microones han estat la línia bifilar parallela i el cable coaxial Però amb la integració dels circuits de microones, és a dir, el muntatge de components miniaturitzats sobre un únic substrat, s’ha desenvolupat una nova família de línies de transmissió planars La més emprada és la microstip i per a certes aplicacions particulars la stripline , coplanar i de ranura, entre d’altres Els substrats més emprats són l’alúmina i plàstics especials, amb capes conductores de coure, dipositat electrolíticament o de làmina adherida, composts d’argent…
postil·la
Literatura
Glossa, nota breu feta al marge o al peu d’un escrit per aclarir-ne el text.
Pot ésser obra del mateix autor o d’algú altre
novel·la
Literatura
Gènere literari constituït per les dites narracions o descripcions.
La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…
cronometratge
Tecnologia
Fase d’un estudi de temps consistent a mesurar i enregistrar el temps invertit en una operació, element d’operació o inactivitat.
Durant el cronometratge el cronometrador observa un o més operaris o una o més màquines que fabriquen uns elements, per tal de determinar-ne el temps d’execució normal Per a calcular el temps normal de cronometratge d’un element hom ha de disposar d’una sèrie de valors que permeti d’obtenir una mitjana estable i representativa Convé que el nombre de vegades que hom cronometra els elements sigui com més petit millor però, com que l’exactitud dels temps normals obtinguts augmenta amb el nombre de valors, cal determinar en cada cas el nombre mínim de…
actiu
Economia
Conjunt de béns i crèdits d’una empresa, representat per un sistema ordenat de comptes, en contraposició al passiu o estructura financera.
Els elements de l’actiu es presenten segons el major o menor grau de liquidesa , i l’actiu es divideix, segons aquest criteri, en actiu circulant , que inclou tots els elements de l’actiu que entren en el procés productiu, la finalitat mediata o immediata dels quals és la conversió en diners mercaderies, primeres matèries, etc actiu fix , que inclou els béns adquirits per tal d’ésser utilitzats en el procés productiu, però que normalment resten incorporats en aquest maquinària, etc i actiu fictici o no realitzable, que és aquell no convertible en efectiu…
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la…
procordats
Zoologia
Grup de cordats, amb possible categoria de subtipus o subfílum, mancats d’elements esquelètics pròpiament dits.
L’eix longitudinal no passa de l’estat de notocordi i és present en totes o algunes de les etapes de la vida de l’animal