Resultats de la cerca

Davanter, fou jugador del RCD Espanyol entre les temporades 2005-06 i 2010-11 Disputà 219 partits de Lliga i marcà 47 gols Fou campió de Copa l’any 2006 –marcà dos gols en la final contra el Saragossa–, guanyà tres vegades la Copa Catalunya 2006, 2010, 2011 i disputà la final de la Copa de la UEFA 2007 Fou l’autor del primer gol de l’estadi Cornellà-el Prat en el partit d’inauguració contra el Liverpool, el 2 d’agost de 2009 Abans de pertànyer a l’Espanyol jugà al Real Madrid B, al Múrcia i al Mallorca La temporada 2011-12 fitxà pel Saragossa Ha estat set vegades internacional absolut

Membre del Club d’Arquers d’Osona, guanyà el Campionat d’Espanya de recorregut de bosc en tres ocasions 2009, 2010, 2012 També aconseguí diversos títols estatals per equips i diversos Campionats de Catalunya, tant en recorregut de bosc com en arc nu en sala En l’àmbit internacional, es proclamà campió d’Europa de bosc en 3D, juntament amb Xavier Fernández i Javier Mérida 2012 També guanyà la medalla de bronze amb arc nu al Campionat del Món de tir amb arc en 3D 2011 i baté el rècord del món en arc nu en l’edició del 2012

S’inicià al Club Atletisme Montornès a les ordres d’Esteban Giménez El 2000 feu el salt al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat per entrenar-se amb Luis González Molina Aconseguí tres títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 2002, 2003, 2005 i dos de 400 m llisos en pista coberta 2004, 2005 Milità a les files de l’Integra2 l’Hospitalet 2000, 2001, 2002 i al Carrefour-Lleida 2002-07 També fou internacional amb la selecció catalana Acabada l’etapa d’atleta en actiu, passà a formar part del grup de tecnificació del Club Atletisme Montornès

Es formà al Club Billar Barcelona als anys quaranta del segle XX Fou en diverses ocasions campió del món i disset cops campió d’Espanya en diferents modalitats A més, aconseguí una marca aleshores única en la història mundial fer cinc-centes caramboles d’una sola tacada en un Campionat del Món de carambola lliure 1951 Fou president de la Federació Espanyola de Billar 1979-83 i director de la Biennal de l’Esport També presidí, a la dècada de 1980, la Federació Catalana d’Hoquei

Fou també campiona d’Espanya en categoria infantil 1994, 1995, juvenil 1996 i absoluta 1998 Participà en el Mundial del 1999, amb un novè lloc per equips, i als europeus del 1998 i del 2000, en què assolí una quarta posició per equips Fou olímpica a Sydney 2000, on aconseguí la cinquena posició per equips i la vuitena en les barres asimètriques Als Jocs Mediterranis es proclamà campiona per equips i en asimètriques 2001, i bronze per equips 1997 Un cop retirada entrenà diversos clubs i també al CAR de Sant Cugat

Pertanyent al Club Natació Sabadell, després de practicar diferents especialitats en edat juvenil, se centrà en les proves combinades d’estils El 2001 fou medalla de bronze en els 200 m estils individual del Campionat d’Espanya per comunitats autònomes El 2002 repetí classificació en aquesta mateixa competició, però en la prova dels 200 m papallona, i també fou tercera en els 400 m estils individual dels Campionats d’Espanya absoluts Es proclamà campiona de Catalunya dels 400 m estils individual 2003 Formà part de la selecció espanyola absoluta set vegades

Fou internacional espanyol en les categories inferiors i debutà a la divisió d’honor amb el Cangas la temporada 2003-04, cedit pel FC Barcelona Destacà en tasques defensives, jugant indistintament en la posició de central i de lateral esquerre i disputà set temporades en la màxima categoria de l’handbol estatal Fitxà per l’Alcobendas 2004, 2005, 2006, l’Almeria 2006, 2007, 2008 i l’Arrate 2008, 2009, 2010 Tornà al Barcelona 2010, 2011, 2012 per jugar a la divisió de plata amb el segon equip

S’inicià al Bon Pastor de Barcelona, des d’on accedí a les categories inferiors del FC Barcelona Jugà a l’equip B dues temporades i debutà a primera el 2 de setembre de 2003 com a davanter Fou cedit al Llevant la temporada 2003-04, i al final fou traspassat al Saragossa, on jugà tres temporades 2005-08 Després de passar pel Real Betis 2008-10, s’incorporà al RCD Espanyol, on jugà del 2010 al 2015 i del 2017 al 2019, després de jugar dues temporades al Al-Rayyan de Qatar 2015-17 Fou campió de la Copa Catalunya 2010, 2011 i subcampió de la Copa del Rei 2006 Internacional en totes les categories…

Sorgit del planter de l’Espanyol, jugà una temporada a l’equip B i debutà amb el primer equip al gener del 2000, en partit de Lliga Jugà onze temporades 2000-11 com a defensa lateral esquerre, amb 241 partits disputats L’estiu del 2011, acabà contracte i fitxà pel Girona FC Guanyà la Copa del Rei en dues ocasions 2000, 2006 i la Copa Catalunya 2010, i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Ha format part de la selecció catalana en tres ocasions

Coneguda com a Fina García, s’inicià al CB Rubinense El 1970 passà al Picadero JC, on jugà catorze anys Aconseguí sis títols de Lliga espanyola 1975, 1976, 1978, 1980, 1981, 1983, sis Copes de la Reina 1973, 1975, 1978, 1979, 1980, 1983 i les tres primeres Lligues catalanes disputades 1981, 1982, 1983 Fou internacional absoluta amb la selecció espanyola Una lesió li impedí continuar al Picadero i s’incorporà al Regina Carmeli de Rubí, on jugà fins a la temporada 1993-94 Ja retirada, ha estat entrenadora d’aquest club de Rubí L’any 2010 fou nomenada Històrica del Bàsquet Català