Resultats de la cerca

Fitxà pel FC Barcelona l’estiu del 1965 després d’haver jugat quatre temporades amb el Sevilla 1961-65 Pertanyé al Barça durant deu temporades 1965-75, equip amb el qual disputà 425 partits i marcà 24 gols Fou una vegada campió de Lliga 1974, dues de Copa 1968, 1971, una de la Copa de Fires 1966 i una de la Finalíssima de Fires 1971 També fou subcampió de Copa 1974 i de la Recopa 1969 Amb la selecció estatal s’arrenglerà en 36 partits i participà a la Copa del Món 1966 També jugà en dues ocasions amb la selecció catalana Fou considerat un dels millors centrals del futbol europeu de la segona…

Interior dret que fitxà pel RCD Espanyol 1928-30 després d’un breu pas pel Gràcia i la UE de Sants Disputà vint-i-un partits de Lliga i participà en el primer partit de la història de l’Espanyol en aquesta competició El 1929 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya La temporada 1930-31 fou traspassat a l’Oviedo, on jugà fins el 1943 La temporada 1939-40 jugà eventualment al Racing de Ferrol i, posteriorment, ho feu al Lucense, Orensana i Flaviense portuguès 1947-50 Un cop retirat, feu tasques d’entrenador en diversos equips

Es formà a les categories inferiors del RCD Espanyol i durant set temporades actuà en el primer equip blanc-i-blau 1982-89 Jugava a l’eix de la defensa, disputà 123 partits de Lliga i marcà 4 gols Fou finalista de la Copa de la UEFA del 1988 davant del Bayer Leverkusen Després jugà dues temporades 1989-91 al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió Fou una vegada internacional sub-21

Format com a jugador al Club de Golf de Sitges, fou quatre vegades campió de Catalunya 1966, 1968, 1969, 1970 També guanyà l’Obert de Portugal 1961 i, juntament amb el seu germà Àngel, Sebastián Miguel i Valentín Barrios, guanyà tres anys seguits la Copa d’Europa per equips El 1970 fou subcampió d’Espanya Fou entrenador del Club de Golf Vallromanes i del Centre de Golf el Vendrell

Participà en el circuit europeu des de la primera temporada, l’any 1972, fins al 1982, i aconseguí el desè lloc en l’Orde de Mèrit d’aquest circuit l’any 1977 Conquerí l’Obert de Portugal 1967, l’Obert d’Espanya 1970, l’Obert Mexicà 1971 i l’Obert d’Itàlia 1977 Guanyà tres vegades la Copa d’Europa per equips Posteriorment fou entrenador i arquitecte de camps de golf i collaborà en el disseny del PGA Golf de Catalunya Fou assessor de la Federació Catalana de Golf 1979-80 i, des del 1977, vicepresident de l’European Tour

Competí a les files de l’Atlètic Terrassa HC i, posteriorment, del Club Tennis Kay Aconseguí el Campionat d’Espanya de frontennis olímpic amb José Manuel Granados 1989 i amb Jordi Campoy 1994

Vinculat a l’Associació Granollers Esportiva, ha estat seleccionat per a les seleccions catalana i espanyola 2007 en diferents categories Ha estat diverses vegades campió de Catalunya individual, de dobles i dobles mixtos en categories inferiors, de sub-15 a sub-19 L’any 2009 guanyà el Campionat de Catalunya en categoria absoluta, en la modalitat de dobles masculí, títol que repetí el 2010 i el 2011 El 2009 també fou primer classificat en el rànquing espanyol sub-17 Per equips ha format part de l’equip guanyador en el Campionat de Catalunya 2009, 2010 El 2011 es proclamà campió de Catalunya…

Formada al CN Sabadell, amb el qual debutà en la màxima categoria estatal, fitxà pel CV Benidorm 1999-2000 i el CV Sanse 2000-02 de la Superlliga Posteriorment, jugà dues temporades al CV Viladecans i passà al CV Barcelona-Barça, amb el qual assolí l’ascens a Superlliga 2 2009 i compaginà la tasca de jugadora amb la d’entrenadora en les categories inferiors Ha format part de la selecció catalana

Començà a jugar al GEiEG el 1993 i el 1997 s’incorporà a l’INEFC de Barcelona, on jugà fins el 2005, i fou campió de la Copa la darrera temporada La seva posició era la de centre o ala Fou internacional deu cops amb la selecció espanyola, amb la qual jugà la Copa del Món de Barcelona del 2002 També fou habitual en la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de federacions

Començà competint amb la marca Montesa la temporada 1982-83 i finalitzà tercer del Campionat d’Espanya, que guanyà les dues temporades següents amb la marca Merlin 1984, 1985 Participà en cinc edicions del Trial de Nacions, en què quedà segon 1984,1985, i tercer 1986, 1987, 1988 Participà nou vegades en el Campionat del Món de trial, en què assolí la setena posició dos anys seguits 1984, 1985 També fou pilot oficial de les marques Mecatecno, Gas Gas, Alfer i Aprilia Es retirà l’any 1993 Actualment és mecànic oficial de l’equip Sherco i motxiller del pilot Albert Cabestany La marca Merlin li…