Resultats de la cerca

Es formà en el camp tèxtil i s’especialitzà en elements inflables El 1979 fundà el primer club d’aerostació de Catalunya, el Baló Club Mediterrani Guanyà el primer Campionat d’Espanya d’aerostació 1979 El 1984 aconseguí la segona posició Participà en diverses expedicions a Grenlàndia, Alaska i les illes Spitzbergen Especialista en la construcció de globus aerostàtics, el 1981 fundà una empresa de globus inflables a gran escala per a aplicacions teatrals, publicitàries i lúdiques Elaborà un Cobi de 16 m d’alçària i un Estadi Olímpic de 20 × 30 m pels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, la mascota…

Un dels pioners del bàsquet català, fou jugador del CE Laietà en les dècades de 1920 i 1930 Aconseguí dues vegades el Campionat de Catalunya Formà part de la selecció catalana en diversos partits Posteriorment fou entrenador del primer equip del CE Laietà, amb el qual obtingué el Campionat d’Espanya 1942 En deixar la direcció esportiva de l’equip, s’incorporà a la junta directiva del club i accedí a la presidència 1964-73 El 1985 fou nomenat president honorari del club i l’any 1994, Històric del Bàsquet Català

En la dècada de 1940 fou jugadora de l’equip de la secció femenina de la Falange de Campdevànol Al principi dels seixanta tingué un paper clau en la creació del CB Campdevànol, que el 1974 s’incorporà a les competicions federatives Continuà lligada a aquesta entitat com a entrenadora i com a membre de la seva junta directiva Fou nomenada Forjadora de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i Històrica del Bàsquet Català 2006 L’any 2008 li reteren un homenatge a la seva població, que posà el seu nom al pavelló municipal

Es dedicà al patinatge artístic 1956-61, i fou campiona d’Espanya individual i per parelles S’inicià en la pràctica del tennis en la dècada de 1960, essent membre del Club Tennis Barcino A l’inici de la dècada de 1970 guanyà diversos Campionats de Catalunya en individuals, dobles i mixtos, i arribà a ser número 6 d’Espanya Impartí classes de tennis 1967-80 al Club Tennis Masnou En veterans, competint amb el Club Esportiu Laietà, obtingué diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya

Format com a mestre fuster a l’Escola Industrial de Barcelona, el 1939 obrí un taller d’artesania que es dedicà a l’exportació Fou soci del Gimnàs Solé, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Garcia Alsina i de l’Escola Alemanya Després d’advertir que la majoria d’aparells dels gimnasos eren antiquats, dissenyà noves barres paralleles, anelles, barres fixes i cavalls amb arcs Es formà en fisiologia i biomecànica i collaborà amb els doctors Sambucy, Vernes i Van Borre en les tècniques de tractament i recuperació de lesions provocades per la gimnàstica El seu disseny més aplaudit…

Membre del Club Natació Sant Andreu, fou campió de Catalunya júnior de 100 m braça 1983 Com a jugador de waterpolo, fou campió d’Espanya de segona divisió 1982 Seguí en actiu fins el 1986 Posteriorment aconseguí el títol d’entrenador superior i fou tècnic dels equips masculins de categories inferiors del club Entre el 1990 i el 1997 entrenà el primer equip i guanyà el campionat d’Espanya del grup A2 de primera divisió 1997 Al mateix temps fou ajudant del seleccionador estatal juvenil 1990-92 Més endavant entrenà el CN Calella 1997-2000, i la temporada 2007-08 es feu càrrec de l’equip femení…

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà en la navegació de creuer en solitari, especialitat en la qual fou pioner a Catalunya i a Espanya Fou el primer participant de l’estat en la regata de Gènova a Menorca i tornada en solitari 1974, en les 500 milles de Port Leucate i en les primeres edicions de la regata Mare Nostrum Amb Enric Vidal, també fou el primer regatista de l’estat que participà, l’any 1976, en la transatlàntica Ostar, entre Plymouth Anglaterra i Newport Rhode Island, Estats Units, durant 39 dies, 8 h i 15 min Repetí participació a 53 anys d’edat 1980 L’any 1991…

Soci de les societats de caçadors de Mequinensa i de la Granja d’Escarp, la qual representa en competició, practica especialment la caça de la perdiu al salt Fou campió provincial de caça menor amb gos 1989 i, en tres ocasions, de Sant Hubert Es proclamà campió de Catalunya d’aquesta darrera mo-dalitat 2005 Disputà la final del Campionat d’Espanya de becades

Vinculat primer al Reial Club Marítim de Barcelona i més tard al Reial Club Nàutic de Barcelona, heretà del seu pare, Joan Guiu Salvadó, la passió per la navegació Feu la primera regata en solitari Mare Nostrum a 17 anys i la primera travessa de l’Atlàntic a 18 anys, amb el seu pare Participà en la volta al món Whitbread 1981-82, essent el tripulant més jove, amb el Licor 43, i en l’edició 1985-86 de la mateixa regata fou el patró més jove amb 23 anys i l’embarcació Fortuna Lights assolí la sisena posició Guanyà cinc cops la regata Mare Nostrum que completà nou vegades, participà…

Jugà al Club Joventut Handbol Mataró durant dotze anys Fou entrenador ajudant de Ferran Raga al Club Balonmano Granollers a l’inici de la dècada dels vuitanta El 1985 aconseguí el títol estatal juvenil amb l’equip vallesà Debutà com a primer entrenador en la categoria sènior al Club Handbol Palautordera 1988-89 i tot seguit passà al Granollers 1989-93, on retornà en una segona etapa entre el febrer del 1998 i el novembre del 1999 Ha dirigit el Palautordera durant sis temporades en dues etapes, i el Joventut Mataró en diverses etapes