Resultats de la cerca

La síndrome nefròtica és un trastorn caracteritzat per la formació d’acumulacions de líquid per sota de la pell, o edemes, l’eliminació massiva de proteïnes amb l’orina, o proteïnúria massiva, i la davallada del nivell de proteïnes en la sang, o hipoproteïnèmia La síndrome nefròtica pura, que es presenta sense d’altres alteracions, és especialment freqüent en els infants de 2 a 6 anys d’edat, i es produeix per causes desconegudes El principal símptoma que correspon a la síndrome nefròtica és la formació d’edemes, la qual cosa produeix una tumefacció pàllida i tova en diverses parts del cos,…

Definició És anomenat pielonefritis o nefritis túbulo-intersticial un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la pelvis renal i dels teixits intersticials del ronyó, causada per una infecció, que típicament origina febre amb esgarrifances, dolor lumbar i trastorns miccionals, i que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Causes La pielonefritis és causada pel desenvolupament de microorganismes a l’interior de les vies urinàries i dels mateixos teixits renals Tanmateix, però, perquè la infecció s’esdevingui, generalment ha d’haver-hi…

La pielonefritis és un trastorn —caracteritzat per la inflamació de les vies urinàries altes i el ronyó— causat per una infecció, que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Les infeccions urinàries són més freqüents en les dones que en els homes, perquè els microorganismes solen penetrar a través de la uretra, la desembocadura de la qual en el sexe femení es troba relativament a prop del recte, on hi ha microorganismes abundants Per a evitar les infeccions urinàries és recomanable d’orinar després del coit, perquè la manipulació dels genitals pot…

Les glomerulonefritis constitueixen un grup de trastorns renals caracteritzats pel fet que ocasionen una alteració als glomèruls renals, transitòria o permanent, que pot originar diversos trastorns de la funció renal Cal adreçar-se al metge sempre que hi hagi un enfosquiment del color de l’orina perquè, entre d’altres causes, podria ésser degut a l’eliminació de sang amb la micció, o hematúria, que és el símptoma principal de la majoria de les glomerulonefritis Les glomerulonefritis es produeixen generalment pel fet que, als glomèruls renals, s’hi dipositen immunocomplexos, unes substàncies…

És anomenat diabetis insípida un trastorn, poc freqüent, que és causat per un dèficit en la síntesi, l’alliberament o Facció de l’hormona antidiürètica, la qual cosa provoca poliúria o producció de quantitats elevades d’orina molt diluïda, així com polidípsia o set excessiva La persona afectada evacua un volum d’orina superior a l’habitual, sovint entre 2,5 i 6 l per dia Però en els casos greus es poden evacuar entre 15 i 25 l diaris, amb el trastorn que comporta haver d’orinar moltes vegades tant de dia com de nit La set excessiva, intensa i constant, és un mecanisme compensador molt…

Definició És anomenat diabetis insípida un trastorn, poc freqüent, que és degut a un dèficit en la síntesi, l’alliberament o l’acció de l’hormona antidiürètica, ADH o vasopresina Aquesta alteració provoca poliúria o producció de quantitats elevades d’orina molt diluïda, així com també polidípsia o set exagerada, i pot originar un estat greu de deshidratació De fet, és anomenada ‘diabetis’ perquè es tracta d’una afecció que es caracteritza per una producció d’orina excessiva, i ‘insípida’ per a diferenciar aquest trastorn —en què s’elabora excessiva orina, molt diluïda però amb soluts normals…

El gigantisme i l’acromegàlia són dues alteracions degudes a un augment exagerat de la secreció d’hormona del creixement la primera apareix en la infantesa i causa un augment de la longitud dels ossos per la qual la persona afectada ateny una alçada molt superior a la que li correspondria segons la raça, el sexe i l’edat la segona s’inicia en l’edat adulta, quan els ossos ja han acabat de créixer en longitud, i no modifica l’estatura però causa un augment del gruix dels ossos, les vísceres i els teixits tous En una primera fase, la malaltia origina un augment de la força i un increment de la…

La gammagrafia és una tècnica diagnòstica basada en el registre de les radiacions gamma emeses per determinats elements anomenats isòtops radioactius o radioisòtops , amb afinitat per determinats teixits, després d’haver estat introduïts en l’organisme Aquest tipus d’estudis és molt eficaç en la diagnosi de les alteracions de la tiroide, un òrgan que presenta una afinitat especial per radioisòtops com ara el I 131 o el tecneci-99m Per a practicar l’estudi, en primer lloc s’introdueix en la circulació sanguínia el radioisòtop, que a través de la sang arriba fins a la tiroide i s’hi introdueix…

Els exàmens visuals , és a dir, les exploracions de l’ull i les vies visuals, són útils en la diagnosi d’algunes complicacions pròpies de determinades alteracions endocrines Si bé hi ha diverses exploracions útils en aquest sentit, de fet les més emprades són l’oftalmoscòpia, l’angiofluoroscòpia i l’examen del camp visual L’ oftalmoscòpia o fons de l’ull consisteix en la visualització, amb l’ajut d’uns aparells especials, de les estructures intraoculars Aquesta prova és d’importància fonamental per a l’estudi d’una de les principals complicacions de la diabetis mellitus , la retinopatia…

Definició És anomenat nanisme hipofisial un defecte del creixement corporal originat per un dèficit en els nivells d’hormona del creixement, és a dir, somatotropina, GH o STH Aquest trastorn origina un desenvolupament orgànic harmònic, però determina una estatura final inferior a la que correspondria segons la raça i el sexe, no superior a la que presenta el 3% de la població menys d'1,50 m en les dones i menys d'1,60 m en els homes Freqüència Hom calcula que aquesta alteració afecta un nounat de cada 6000 Causes L’origen del dèficit d’hormona del creixement pot ésser degut a diverses causes…