Resultats de la cerca
Es mostren 396085 resultats
Josep Manuel Lacambra Pellicer
Hoquei sobre patins
Patinatge
Àrbitre d’hoquei sobre patins i dirigent de patinatge.
La temporada 1940-41 debutà a primera divisió, i el 1948 feu el debut internacional en el Campionat del Món de Lisboa Després d’arbitrar més de 1500 partits a Espanya i uns 150 d’internacionals, es retirà en el Mundial del 1962 Al cap d’un any, fou nomenat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge, càrrec del qual dimití al cap de pocs mesos per ser vocal del Comitè Internacional d’Àrbitres Fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge 1973-86 i presidí la Confederació Europea de Roller Skating CERS 1982-87
Francisco José Lacambra Estany
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou un dels socis fundadors i primer president de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme 1962 El 1967 assumí el càrrec de vicepresident de la federació espanyola Impulsà el salvament i el socorrisme en l’àmbit estatal i el 1971 creà el primer campionat escolar d’Espanya El 1974 presidí el comitè organitzador del Campionat del Món de salvament aquàtic a Barcelona El mateix any rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola També promogué els encontres internacionals de la selecció catalana amb l’equip de Castres Igualment, formà part de la directiva del RCD Espanyol…
Manel Lacambra Cuixart
Ciclisme
Ciclista i tècnic.
S’inicià en el cicloturisme amb la Penya Ciclista Cavall Bernat 1982-93 Començà a competir com a juvenil al Club Ciclista Mollet i passà pel Club Ciclista Maco, el Club Ciclista La Maurina i el Club Ciclista Palafrugell en el període amateur Fou mecànic al Team Polti italià 1999-2002 i, posteriorment, al Team Aliverti, al Prato Marathon Bike i al Bigla A partir del 2005 exercí de director esportiu en diversos equips com l’Univega Cycling Pro Team, el Girona Costa Brava i el Cervelo Test Team El 2010 fou nomenat seleccionador de l’equip femení de carretera dels EUA i el 2011 entrà com a…
Manel Lacambra Cirera
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
Entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC durant el mandat de Miquel Arbós i, amb el temps, en fou nomenat vicepresident Lligat al cicloturisme, fou coordinador general de l’àrea de lleure i president de la Comissió de Cicloturisme de la FCC, i també presidí la Comissió Nacional de Cicloturisme de la Federació Espanyola, des d’on treballà en la pro-moció i la reglamentació d’aquesta especialitat
Elisa Labori Cros
Natació
Nedadora.
Formada al Club Natació Barcelona, hi desenvolupà tota la carrera esportiva Fou campiona de Catalunya de 100 m papallona 1978, 1981 i 200 m papallona 1981 Assolí diverses medalles en els Campionats d’Espanya i formà part de la selecció estatal en algunes competicions internacionals
Svetlana Kuznetsova
Tennis
Tennista.
El 1999 ingressà a l’Acadèmia Sánchez-Casal i ha estat jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona Ha guanyat dos torneigs de Grand Slam US Obert 2004 i Roland Garros 2009, diversos torneigs del circuit professional femení WTA i tres edicions de la Copa Federació amb l’equip rus La posició més alta que ha assolit en el rànquing WTA ha estat la número 2 en individuals 2007 i la número 3 en dobles 2004
Dmitri Kuznetsov
Futbol
Futbolista.
Centrecampista, fitxà pel RCD Espanyol 1991-94 procedent del CSKA de Moscou Jugà 80 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió, i marcà 10 gols Al desembre del 1994 fitxà pel Lleida, amb el qual completà aquella temporada Fou dotze vegades internacional amb la selecció soviètica, vuit amb la CEI i vuit amb Rússia Disputà l’Eurocopa 1992 amb l’equip unificat de les exrepúbliques soviètiques i la Copa del Món 1994 amb Rússia
János Kuszmann Erwin
Futbol
Futbolista.
Fitxà pel RCD Espanyol 1964-66 procedent del Betis Hi disputà 22 partits de Lliga i marcà 2 gols Posteriorment jugà, entre d’altres, al Besiktas i al soccer dels Estats Units
Jordi Kun Reisner

Jordi Kun Reisner (a l’esquerra)
Julio Rubio
Esgrima
Tirador i dirigent esportiu.
Practicà el pentatló modern i s’aficionà a l’esgrima Competí pel Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, especialitzat en sabre, modalitat en la qual es proclamà Campió de Catalunya 1963 Presidí la Federació Catalana d’Esgrima 1969-72
Carolina Kun Galofré
Natació
Nedadora.
Entrenada per Carles Adern i després per Paulus Wildeboer al CN Barcelona, destacà en les categories inferiors El 1979 es proclamà campiona d’Espanya de 400 m estils, en els campionats tant d’hivern com d’estiu, i establí el rècord estatal de la prova L’any següent es retirà