Resultats de la cerca

S’inicià al Club Ariel de Barcelona El 1953 debutà en la competició i guanyà el Campionat de Catalunya individual, de dobles i per equips, iniciant així una llarga trajectòria de títols que la dugueren al número 1 del tennis de taula català Després de dos anys a Anglaterra, el 1956 repetí els títols catalans i guanyà per primer cop un títol estatal, el de dobles mixtos El 1957 fitxà pel CT Barcino i durant cinc anys, fins el 1961, guanyà tots els títols espanyols possibles cinc d’individuals, de dobles, de mixtos i per equips, així com cinc títols catalans d’individuals i per equips i dos de…

Més conegut com Txomin Hospital, s’inicià com a professional el 1982 i participà en multitud de tornejos internacionals, principalment del circuit europeu, com l’Obert britànic La seva primera victòria professional arribà l’any 2010 en el torneig de Sicília, fet que el portà fins al 35è lloc del rànquing europeu Fora d’aquest circuit europeu, també guanyà l’Obert Casion Illes Canàries 1992, el Campionat de Catalunya de professionals 1996 i el Circuit Nacional de Pedreña 1999 És el creador de la forma de joc teamsome , especialitat per equips creada el 2011

Entrà en contacte amb el rugbi a la universitat, on jugà amb l’equip d’Enginyers Industrials, nucli que el 1989 fundà Enginyers RUFC Jugador de la UE Santboiana la temporada 1986-87, ha estat internacional amb Catalunya 1993-97 i els Països Catalans 1992 Escollit president del CN Poblenou 2001, revitalitzà les seccions de waterpolo i de rugbi, amb el nom de CNPN-Enginyers Sota el seu mandat, l’equip de rugbi participà en la lliga del comtat anglès de Hertfordshire, que guanyà en dues ocasions, fet inèdit en la història del rugbi mundial Cofundador del XV Almogàver, club creat a imitació del…

Després d’un viatge becat als Estats Units divulgà la seva visió de la realitat escolar dels Estats Units i incidí en aspectes com la introducció de l’educació física i els esports a l’escola, i destacà la presentació del basquetbol Fou membre del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat, on treballà fins a la seva destitució el 1924 Aquests anys conduí la publicació Quaderns d’Estudi on també es parla en diverses ocasions del basquetbol i dirigí la collecció de llibres “Minerva” on es publicà un llibre sobre els jocs de pilota entre els…

Destacà com a davanter en el CE Manresa els anys vint Fou campió de Catalunya de tercera categoria la temporada 1924-25 Marcà els quatre gols del seu equip en la final disputada a les Corts contra el Nàstic de Tarragona La temporada 1921-22 milità en el FC Barcelona on jugà 8 partits i marcà 4 gols Fou campió de Copa i de la Copa Catalunya Al febrer del 1923 s’arrenglerà amb la selecció catalana en l’homenatge a Joan Gamper

S’inicià els anys setanta i el seu primer club fou el RCD Espanyol, però també jugà amb la UE Santboiana, el Montjuïc i el Gòtics Es retirà el 1982 Ocupava la posició de segona línia i jugà un partit amb la selecció espanyola a Moscou contra l’URSS 1979

Després d’una llarga recuperació a causa d’un accident, tornà a l’atletisme, esport en el qual era una jove promesa i gràcies al qual el 1989 havia ingressat al CAR de Sant Cugat Com a esportista discapacitat, guanyà una medalla de plata en 800 m al Campionat del Món 2002, tres medalles d’or en 5000 m, 800 m, 4 × 400 m als Campionats d’Europa 2003 i una medalla de bronze en 800 m al Campionat d’Europa 2005 Participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, on guanyà dues medalles d’or 5000 m, 800 m

Amb aquest club fou vint-i-dues vegades campiona de Catalunya un cop en 400 m lliure 1999, quatre cops en 100 m papallona 2001, 2003, 2004, 2005, set cops en 200 m papallona 1996, 1997, 1998, 2000, 2004, 2005, 2006, un cop en 400 m estils individual 2001, tres cops en relleus 4 × 100 m estils 2003, 2004, 2005, tres cops en relleus 4 × 100 m lliure 2003, 2004, 2005 i tres cops en relleus 4 × 200 m lliure 2003, 2004, 2005 En l’àmbit estatal, els deu títols que assolí foren tots en proves de relleus a l’estiu en 4 × 50 m i 4 × 100 m lliure 2002, 4 × 200 m lliure 2004 i 4 × 100 m estils 2002,…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, coronà diversos cims catalans com la punta d’Astorg per l’aresta de Cregüenya, el cilindre d’Ascobes per la paret nord, les agulles del Pallars, el Pedraforca, el pic petit Migdia d’Aussau, les Salenques, el Petit Encantat i l’Aneto per la bretxa de Tempestats Morí per l’impacte d’un llamp després d’aconseguir el cim del Gat 2300 m del Pedraforca per la paret nord, i per això aquesta via rebé el seu nom

Extrem dret, fou titular del FC Barcelona la temporada 1939-40 Procedent del Barcelona amateur accedí al primer equip la campanya 1937-38, que guanyà el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana La temporada 1940-41 jugà amb l’equip reserva del Barça, amb alguna presència al primer equip, amb el qual, des del 1937, disputà 44 partits i marcà 10 gols Després jugà al Gimnàstic de Tarragona 1941-42, el Lleida 1942-43, el Vilanova 1943-45, el Santboià 1945-46, el Sant Celoni 1946-47, el Palamós 1947-48, el Campdevànol 1948-49 i l'Olímpic 1949-50