Resultats de la cerca

Vida La seva biografia encara presenta força llacunes Podria haver estat emparentat amb Domènec Teixidor, que fou mestre de capella de la catedral de Lleida Si bé es desconeixen les dades de la seva primera formació musical, és molt probable que fos alumne d’Antoni Soler pels volts del 1770, ja que, entre altres notícies que avalen aquest fet, se sap que aquell any Teixidor sojornà uns quants dies a El Escorial Mestre de capella de la seu de Lleida, entre el 1774 i el 1778 fou prevere titular i organista primer de Las Descalzas Reales de Madrid Més tard, també per oposició, ocupà el…

Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb Josep Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle Josep Marraco i Ferrer i amb Domènec Mas i Serracant Fou nomenat organista 1895 i mestre de capella 1907 de l’església de Sant Agustí de Barcelona Dirigí l’Orfeó Montserrat i altres agrupacions corals Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de Barcelona Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa Collaborà en diverses antologies, entre d’altres l’ Antología Orgánica Práctica del jesuita Nemesio Otaño i en les…

Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d’orquestra d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, ingressà com a professor del conservatori i emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artístico-musical, també anomenada Societat de Concerts de València, una destacada orquestra…

A deu anys ingressà a l’Escolania de la Mercè Deixeble de Joan Baucis, quan en tenia tretze formà part de diverses orquestres Posteriorment fou membre de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, on arribà a ser violoncel solista Des del 1897, fou catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica Entre els seus alumnes destacà Aurèlia Sancristòfol

El primer que emprà el terme camerata per a referir-se al cercle de Bardi fou Giulio Caccini, en la seva dedicatòria de la partitura del drama mitologicopastoral Euridice —considerat com una de les primeres òperes— al comte Giovanni Maria Bardi Aquest cercle, anomenat també Camerata dei Bardi , fou integrat per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del savi Galileo Galilei, Emilio dei Cavalieri, els músics Jacopo Peri i l’esmentat Giulio Caccini, i el noble i afeccionat a la música Piero Strozzi, entre d’altres Galilei, en collaboració amb Girolamo Mei, fou el principal responsable de l’estudi…

Situació i presentació És situat al centre de Collsacabra,a llevant de la serra de Cabrera Limita, al N, amb els termes de la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles, tots tres pertanyents a la comarca de la Garrotxa, a l’E amb Susqueda, al S amb Sant Hilari Sacalm, ambdós municipis de la Selva, i a l’W limita amb les terres osonenques de Vilanova de Sau, Tavertet i Santa Maria de Corcó Aquest municipi es formà amb l’agregació de l’antic terme de Pruit a Rupit el 1978, tot i que a l’origen tots dos pertangueren a un mateix terme jurisdiccional, fins que en la divisió…

Situació i presentació És el terme més septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des de l’any 1989, ja que fins aleshores havia format part de la comarca del Ripollès Constitueix un cas atípic ja que es troba en terres gironines Limita al N amb el municipi de Vallfogona de Ripollès, al NE i l’E amb les terres garrotxines de Riudaura i la Vall d’en Bas, al S i l’W amb els municipis osonencs de Sant Pere de Torelló i Santa Maria de Besora, respectivament, i al NW amb Ripoll Vista del salt del Molí © CIC-Moià El terme, força accidentat, constitueix la capçalera del Ges, voltada per…

Situació i presentació El municipi d’Espinelves, tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit administrativament a la província de Girona Limita al NE amb el municipi de Vilanova de Sau, a l’E amb Sant Hilari Sacalm i al SE amb Arbúcies, ambdós pertanyents a la comarca de la Selva, al SW limita amb Viladrau i al NW amb Sant Sadurní d’Osormort El terme, dins la subcomarca de les Guilleries, és força accidentat, amb un nombre important de turons, que assoleixen les màximes altituds al sector oriental del municipi Fent límit amb Viladrau hi ha la baga d’en Caseta 826, el turó de les Lloberes…

Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà