Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Banyoles, guanyà tretze Campionats d’Espanya entre el 1981 i el 1991 en les especialitats de quatre scull, quatre amb timoner, quatre sense timoner i vuit amb timoner En l’àmbit internacional, obtingué una medalla d’or en el Campionat del Món de Bled 1979 i dues de bronze als de Hazewinkel 1980 i Munic 1981, sempre en vuit amb timoner Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984

Formà part de la secció d’atletismede l’Atlètic Terrassa Hockey Club, amb el qual guanyà diversos campionats en categories inferiors Es proclamà vencedor del Cam-pionat d’Espanya de 20 km marxa 1968

El 4 de juny de 1916, guanyà la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona, organitzada pel Motoclub Barcelona Fou vicesecretari segon de la junta directiva de la Penya Rhin Fou cosí dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Ferrer

S’inicià al gimnàs Tibergent de Barcelona i prosseguí la carrera esportiva a l’equip de gimnàstica artística del Club Gimnàstic Barcelonès CGB Combinà la pràctica esportiva amb l’arbitral i el 1957 debutà com a jutge internacional, tasca que realitzà durant 35 anys Arbitrà Campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Món Promogué competicions com el Ciutat de Barcelona de Gimnàstica Artística Masculina o el Memorial Blume Com a tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980 El 1992 fou membre del comitè…

Començà jugant a l’Esport Club Granollers Fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1954-55, però acabà cedit al Centre d’Esports Sabadell al final de la mateixa temporada Tornà a l’Espanyol, on jugà com a defensa i migcampista, a primera divisió 1957-61 i marcà 3 gols Posteriorment, fitxà pel CD Tenerife, el CA Osasuna i es retirà al Club Esportiu Europa

Formà part de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona i del Club Esportiu Júpiter L’any 1931 aconseguí el rècord de Catalunya, que establí en 6,60 m, marca que amplià a 7,21 m el 1932, que restà vigent fins el 1963 Fou cinc cops campió d’Espanya 1931-35 i sis de Catalunya 1931-36 Participà en la IV Olimpíada Obrera celebrada a Anvers 1937 A la dècada dels anys quaranta es convertí en entrenador del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

Migcampista que jugà al Futbol Club Barcelona 1950-54, l’Oviedo 1954-58, el Cadis 1958-59 i el Centre d’Esports Sabadell 1959-61 Guanyà dues Lligues 1952,1953, tres Copes del Rei 1951, 1952, 1953,dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 Seguí jugant en equips de tercera divisió, com el Club de Futbol Badalona 1961-62, la Unió Esportiva Figueres 1962-63 i la Unió Esportiva de Sants 1963-64, on es retirà Des de llavors entrenà equips de divisions inferiors i de categories juvenils com la Unió Deportiva Atlètica Gramenet, la Unió Esportiva Sant Andreu, el Barcelona Atlètic, el…

Instructor d’escalada en roca i guia de muntanya mitjana, ha obert i equipat més de 1600 vies d’escalada de diverses longituds i dificultats, principalment en zones de Catalunya, Espanya i dels Pirineus, però també a Noruega, França, Algèria, el Marroc, Madagascar, Namíbia i l’Equador Ha escalat també a Itàlia, els Estats Units, Turquia i Sud-àfrica Com a editor, ha publicat una trentena de guies d’escalada

Soci de l’Acrobàtic Club Barcelona-Sabadell, guanyà el Campionat d’Espanya de vol acrobàtic en categoria de vol intermedi 2001 i en categoria de vol avançat 2002 També participà en la Copa Trian-gular de Vol Acrobàtic a la Cerdanya CTVA Rebé el premi d’honor de l’esport català 2002 És instructor de vol acrobàtic

Fou en tres ocasions subcampió d’Espanya de gimnàstica artística 1954, 1955, 1956 i medalla de bronze en anelles en els Jocs Mediterranis 1955 Fou seleccionador espanyol i director del Pla de Preparació Olímpica 1963-68 Fou professor de l’Escola Espanyola d’Entrenadors de Gimnàstica, de l’INEFC i director de l’Escola Catalana de Gimnàstica Fou també president de la Federació Catalana de Gimnàstica 1998-2000 Publicà el llibre Iniciación a la gimnasia artística guía práctica 2000