Resultats de la cerca

Presidí la secció de muntanya de la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona 1986-92 i formà part la de junta de la secció d’espeleologia de la mateixa entitat 1988-92 També va ser membre de l’Assemblea de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1988-92 Establert a la població de Banyoles, formà part de la junta directiva del Club Natació Banyoles 2000-03 Posteriorment, presidí el club 2005-08 i en fou vicepresident 2008-09 El 2009, en representació del CN Banyoles, recollí la placa de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu També fou vicepresident de la Federació Catalana de Rem 2005-08 i…

S’inicià a l’Escola Municipal de Gimnàstica de Cornellà de Llobregat El 1988 ingressà al Gimnàs La Foixarda i el 1993 al CAR de Sant Cugat Fou campió d’Espanya infantil 1990, 1991 i juvenil 1992, 1993, però les lesions tallaren la seva progressió Tot i això, formà part de la selecció espanyola que disputà el Campionat d’Europa júnior 1996 i fou subcampió estatal de cavall amb arcs 1995 i de barres paralleles 1997 El 1999 es retirà quan era gimnasta del Club Gimnàstic de Tarragona L’any 2003 s’inicià com a entrenador del CG Osona

Participà durant dotze temporades en el circuit europeu, disputà diversos British Open i arribà a ser número 27 del rànquing europeu Guanyà el Campionat de Catalunya 1984, el campionat de professionals de club APG 2004, 2006 i el Campionat d’Espanya 2007 És entrenador de golf i director del Club Golf d’Aro

Guanyà la primera pujada a la Conreria el 24 de març de 1918, organitzada pel Reial Moto Club Catalunya, i participà en la III Cursa del Baix Penedès de la Penya Rhin el 28 d’abril del mateix any Disputà el I Trofeu Armangué d’Autocicles 1921 i posà de moda la marca David

Membre de la secció d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou pioner de l’escalada a Catalunya i realitzà diverses ascensions a l’estranger Els anys 1927 i 1928 es proclamà campió de la Cursa de Mig Fons a la Molina, organitzada pel CEC El 1929 escalà el Grande Ruine 3765 m, a França El 27 de novembre de 1932, juntament amb Lluís Estasen, Jofre Vila, Joan Roig, J Mas i Ernest Mullor, escalà el cim la Panxa del Bisbe Montserrat Participà en la Setmana Internacional d’Esquí de la Molina, el 1946 Entre els anys 1940 i 1959 destacà en diferents competicions esportives d’esquí

Membre del l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, competia en curses i campionats d’aeronàutica Fou campió en quatre ocasions de la Volta Aèria de Catalunya 1967, 1969, 1970, 1973, acompanyat de José María Pérez de Lucía Quedà tercer en el Campionat d’Europa del 1967 També fou president de la Federació Aèria Catalana 1982-89

Establert a Barcelona els anys vint, fou un dels pioners de l’hoquei sobre patins català com a jugador de l’Atlètic Club Galeno i de l’Skating Club Fou directiu i representant d’aquest últim club quan es fundà la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins 1930 Passada la Guerra Civil, fou vicepresident de l’Skating Club anomenat llavors Club Patín Impulsà la construcció d’una nova pista a la plaça de Francesc Macià, d’on sorgiren grans patinadors i jugadors d’hoquei L’any 1950 el seu club guanyà el Campionat d’Espanya d’hoquei sobre patins L’any següent fou designat membre del Comitè…

Defensa lliure del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues Copes d’Europa 1969, 1970, sis Lligues espanyoles 1971-75, 1979 i cinc Copes del Rei 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou 144 vegades internacional amb la selecció espanyola i jugà en totes les posicions, encara que preferentment en la línia defensiva Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, i en aquests últims aconseguí la medalla de plata Fou l’autor dels 3 gols de la selecció espanyola a la final contra l’Índia També aconseguí la medalla…

Fou campió d’Espanya per parelles 1997 juntament amb Sònia Antón Amb la mateixa parella, aconseguí la medalla de bronze en el Campionat del Món 1998 i la de plata en el Campionat d’Europa 1998 Un cop retirat fou entrenador d’aeròbic i coreògraf

Pare de la ciclista Montserrat Alonso i Bernal, fou president de l’Esport Ciclista Mataró entre el 1999 i el 2010 Entrenà ciclistes com José Antonio Gil Betancourt, bronze mundial de pista, i Manel Valls, campió d’Espanyade pista En el vessant organitzatiu portà a Mataró diverses curses com els Campionats de Catalunya de pista i la Copa Catalana de ciclocròs També collaborà en la creació del Centre de Tecnificació Ciclista de Mataró