Resultats de la cerca

Desenvolupà part de la seva trajectòria atlètica a Catalunya 1963-67, com a membre del Futbol Club Barcelona i del Reial Club Deportiu Espanyol Durant aquests anys guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de cros 1964, 1965 i el Campionat d’Espanya dels 10000 m 1966 També guanyà en quatre ocasions el títol català de cros 1963, 1964, 1966, 1967, dues el dels 5000 m 1964,1966 i dues més el dels 10000 m 1965, 1966 Disputà quatre edicions del Cros de les Nacions com a atleta català i guanyà l’edició del 1964 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Abandonà Catalunya el 1967 i es…

Format al Club Deportivo Málaga, debutà a la primera divisió la temporada 1946-47 amb el Futbol Club Barcelona Participà en 25 partits amb el Barça i guanyà una Lliga i la Copa Eva Duarte La temporada 1948-49 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, on només jugà cinc partits en la màxima categoria

Soci del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB, el 1972 descobrí l’avenc B-15 a Escuaín Osca i formà part del grup del GEB que l’uní amb les Fuentes de Escuaín 1980, amb el qual obtingué la integral de més profunditat del món 1151 m És coordinador i coautor dels llibres Les mines de la serralada de Marina 2000 i Les mines d’aigua de la serralada de Marina 2004

Porter conegut amb el nom de Paco Arjona , debutà com a professional amb l’Epic Casino de Terrassa el 1997 Posteriorment jugà al Futbol Sala Martorell 2001-02, al Futbol Club Barcelona 2002-07, al Sícoris de Lleida 2007-08, a l’Agrupació Esportiva Centelles i es retirà a l’equip japonès Bardral Urayasu Fou subcampió de Lliga amb el Miró Martorell 2002 i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor al Barça 2006 El 2010 tornà al FC Barcelona com a delegat

Debutà a la divisió d’honor amb el Futbol Club Barcelona l’any 1991, on restà dues temporades Posteriorment jugà en diversos equips de la divisió d’honor de tota la geografia espanyola com el Pozo Murcia o el Futbol Sala Martorell i retornà a la disciplina del FC Barcelona en dues etapes A la divisió de plata també jugà amb equips com el Manacor Futbol Sala o el Manresa Futbol Sala Aconseguí el subcampionat del món de clubs de Porto Alegre 1997 Un cop retirat, entrenà equips de futbol sala de categories infe-riors i equips de la Lliga japonesa

Conegut amb el nom de Quico Fou campió de Catalunya de Rallis 1958 Quedà segon del I Ralli Primavera del Club 4 CV i guanyà, com a copilot de Juan Fernández, el IV Ralli dels Pirineus de la PMB 1959 Fou segon en la 3a Copa Renault 8 TS 1971 i primer enel I Campionat d’Espanya de velocitaten circuit 1974

Davanter format a les categories inferiors de l’Sferic de Terrassa, debutà a divisió d’honor la temporada 1972-73 Posteriorment jugà al Sentmenat, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Cerdanyola, equip on es retirà Com a tècnic, entrenà els equips inferiors del FC Barcelona i també fou el segon entrenador del primer equip Des de mitjan temporada 1992-93 fou el màxim responsable de l’equip blaugrana, al capdavant del qual estigué fins la temporada 1994-95 Guanyà una Copa del Rei 1994 i una Lliga Catalana 1995

S’inicià en la competició l’any 1989 amb la Societat de Pescadors Esportius de Sant Feliu Sasserra, amb la qual aconseguí la medalla d’argent en el Campionat d’Espanya de clubs 2004

Polític vigatà que cedí gratuïtament uns terrenys de la seva propietat al Club de Tennis Vic l’1 de febrer de 1948 Les noves pistes, inaugurades a l’abril del 1948, foren conegudes com a pistes de ca l’Arumí i estigueren en funcionament entre el 1948 i el 1960 Fou nomenat president honorari del Club de Tennis Vic que, des del 1960, celebra un campionat social de tennis amb el seu nom

Migcampista volant, des-envolupà la seva carrera esportiva al Club Esportiu Europa durant la dècada de 1920 Fou un dels puntals de l’equip gracienc, amb el qual es proclamà campió de Catalunya la temporada 1922-23 Aquella mateixa temporada fou subcampió del Campionat d’Espanya