Resultats de la cerca

Com a jugador destacà la seva etapa amb el Numancia de Soria També fou jugador i entrenador de l’Associació Esportiva l’Hospitalet 1996-98 Entrenador de voleibol a divisió d’honor durant més de vint anys, entrenà entre d’altres el Futbol Club Barcelona El 2008 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Voleibol, càrrec que compaginà amb la d’entrenador al FC Barcelona Fou segon entrenador de la selecció espanyola Guanyà també un Campionat d’Espanya en l’especialitat de voleibol de platja

Feu un curs d’arbitratge el 1946 i l’any següent ja arbitrava partits provincials del Campionat de Catalunya A partir del 1949 també començà a arbitrar els partits d’handbol de sala Xiulà partits de primera divisió i de divisió d’honor, i romangué trenta-dos anys en les màximes categories de l’handbol Arbitrà també els partits amistosos internacionals dels clubs que jugaven a Catalunya Retornà a primera divisió fins la temporada 1978-79 Rebé la insígnia d’or de la federació de Barcelona, la placa i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Espanyola d’Handbol, la placa i insígnia del…

Jugà al Club Mayda, el Ping Pong Club Tívoli, el Montesco i el Club de Tennis Taula de Barcelona Fou dues vegades campió d’Espanya de dobles mixtos 1956, 1957, campió de la Lliga amb el Tívoli 1962 i dos cops campió de Catalunya de dobles 1953, 1959 Participà en els Campionats del Món del 1957 i del 1959

S’inicià en el món de l’esport el 1919 com a soci del Centre Excursionista Rafael Casanova de Barcelona Fou un dels fundadors de la secció d’atletisme d’aquesta entitat Un cop dissolta, passà al Reial Club Deportiu Espanyolde Barcelona, on practicà marxa i proves defons, i fou un dels impulsors de la secció de rugbi El 1927 formà part del comitè provincial de la Federació Catalana d’Atletisme El 1929 fou un dels fundadors de la secció d’atletisme del Club Esportiu Júpiter i més endavant de la secció de l’Agrupació Excursionista Icària del Poblenou El 1932 creà Acció Atlètica, on també…

Fou membre de la junta directiva del Club Natació Barcelona en diferents èpoques Fou vicepresident i president del Collegi Català d’Àrbitres 1949-57 i membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Natació FCN com a representant dels àrbitres 1953-57 Fou també vicepresident de la FCN 1969-77 Rebé la medalla d’or de Serveis Distingitsde la Federació Espanyola de Natació 1966, la medalla al millor àrbitre de la FCN 1994 i l’escut d’or de la FCN 2002

Format al Club Natació Barcelona, el 1977 aconseguí el rècord d’Espanya de 200 m papallona Fou campió d’Espanya de 100 i 200 m papallona 1979 i de 4 × 100 m estils 1978, 1979 Com a waterpolista guanyà el Campionat d’Europa júnior 1980 Amb el CN Barcelona, fou campió de Lliga quatre anys consecutius 1980-83 i de la Copa d’Europa 1981 La temporada 1985-86 fitxà pel Club Natació Catalunya, amb el qual guanyà dues Lligues 1988, 1989, dues Copes d’Espanya 1987, 1988 i fou subcampió de la Copa d’Europa 1988 i de la Recopa d’Europa 1986 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Moscou…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, destacà en el camp de l’escalada esportiva Conjuntament amb Delfí Feiner, Jordi Ayats i J Sala, el 12 d’octubre de 1952 realitzà l’ascensió a l’agulla Fina El 1953, obrí una via al cim aragonès del Gavizo Cristal 2890 m, per l’esperó Nord

Destacà com a defensa lateral en Futbol Club Internacional i fitxà, la temporada 1914-15, pel Centre d’Esports Sabadell, equip amb el qual milità fins a la campanya 1919-20 Posteriorment fitxà per l’altre equip de la ciutat, l’Atlètic Sabadell Disputà un partit amb la selecció de Catalunya

Especialitzada en esquena, nedava per al Club Natació Barcelona Fou campiona de Catalunya de 200 m esquena 1972 i de 100 m esquena 1972, 1973 Fou campiona d’Espanya en 4 × 100 m estils 1972, 1973 amb la selecció catalana Al Campionat d’Espanya del 1972 també establí el rècord d’Espanya en 4 × 100 estils

Les diverses modalitats d’automobilisme es diferencien segons el lloc –circuits tancats o carreteres– i la superfície sobre la qual es disputen les curses –asfalt, terra o cendra–, la durada i els tipus de cotxes utilitzats Les modalitats de resistència i velocitat depenen bàsicament de la durada de les curses, i les de vehicles històrics, karts, quatre per quatre i buggies depenen dels tipus de cotxes utilitzats Altres modalitats són l’autocròs, les curses de muntanya i els rallis Els inicis d’aquest esport es vinculen als avenços tecnològics que possibilitaren la invenció de l’automòbil El…