Resultats de la cerca

Encara que adorat especialment a Cinòpolis, el seu culte, molt antic i dilatat, car arribà fins a l’època romana, abastava tot l’Egipte Els seus vincles familiars, complexos i poc clars de vegades, germà d’Osiris d’altres, fill d’Osiris, Seth, etc, el relacionen preferentment amb les divinitats del mite osiríac, segons el qual s’encarregà dels funerals d’Osiris Així mateix, en el famós judici del mort, presidit per aquest déu, Anubis tenia cura de la pesada del cor del difunt a la balança Hom el representava com un home amb cap de gos o de xacal

D’origen belga, era fill de Procopi Francesc de Bassecourt Heretà els títols de segon comte de Santa Clara i baró de Maials Serví a l’antic cos de guàrdies de valons i, el 1795, fou nomenat governador de Lleida, i, més tard, governador de la Louisiana i de la Florida, als Estats Units Es traslladà a Cuba, d’on en 1796-99 fou capità general i hi féu un estudi de la defensa, hi construí la bateria de Santa Clara i inicià la colonització de l’illa de Pinos, a l’arxipèlag de Canarreos Fou també capità general de Catalunya 1802-08

Succeí el seu pare Basili I sota la tutela del seu avi Vitold, gran duc de Lituània mort el 1430 El dret a la successió li fou inútilment disputat pel seu oncle Jordi i pel fill d’aquest, Demetri Semjaka, que el féu eixorbar 1446 Aconseguí finalment d’imposar-se el 1453 S'oposà a l’acceptació del decret d’unió de les esglésies grega i romana 1439 per part del metropolita de Moscou, Isidor, el qual fou substituït i empresonat Fou el primer pas cap a la constitució d’una església nacional russa El succeí Ivan III, el Gran

Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi

Fill de Lazare de Baïf i deixeble de Dorat, formà part de la Pléiade Conreà una poesia de to academicista Les Amours de Méline 1552, L’amour de Francine 1555, seguint el model petrarquista, i Mimes, enseignements et proverbes 1576 Intentà, sovint amb fortuna, de reformar la mètrica francesa Conreà també el teatre Brave 1567, adaptació del Miles gloriosus de Plaute El 1570 fundà l’Académie de Poésie et de Musique, que es proposà la fusió d’aquestes dues arts Els versos de Baïf obtingueren molt bon acolliment Lassus, Janequin, Le Jeune i Mauduit s’hi basaren per a escriure llurs…

Feu el primer vol directe Nova York - París, el 20 de maig de 1927, en 33 hores i mitja, amb l’avió Ryan NYP “Spirit of St Louis”, i el narrà en el llibre The Spirit of St Louis 1953, que aconseguí el premi Pulitzer El rapte i l’assassinat del seu fill de dos anys, el 1932, tingueren un gran ressò, fins al punt de fer modificar la legislació d’alguns estats dels EUA Durant la Segona Guerra Mundial adoptà una actitud de no-intervenció contra Alemanya i acceptà una condecoració de H Göring, cosa que fou molt discutida als EUA

Fill de Guilhem de Leyris, senyor d’Esponchez, fou canonge de la catedral de Nimes El 1788 fou nomenat bisbe d’Elna Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals 1789, hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville S'hi oposà en un opuscle, que fou prohibit tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada

Fill de pagesos pobres, estudià i exercí de mestre, i des del 1955 actuà clandestinament a Algèria contra el govern francès El 1962, i dins el bureau polític de Tilimsen, preparà la revolta militar que conduí Ahmed Ben Bella al poder Esdevingué ministre de defensa 1963 i vicepresident del govern 1963 El 1965 dirigí el cop d’estat militar que enderrocà el president Ben Bella A partir d’aleshores presidí el consell de la revolució Seguí una orientació política basada en el socialisme i en el nacionalisme àrab, la qual cosa el portà a adoptar una actitud antisionista i…

Era fill de l’infant Carles Maria Isidre , fundador del carlisme Estava disposat a pactar amb el liberalisme, i hom intentà el seu casament amb la reina Isabel II Jaume Balmes prestà suport a aquest projecte Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la segona guerra Carlina , i el 1860 portà a terme una rebellió militar des de Sant Carles de la Ràpita Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron Tortosa, 23 d’abril de 1860 i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles , invalidà la renúncia

Fill de militar, la guerra finosoviètica 1939-45 constitueix el centre de la seva producció tot i que no hi prengué part personalment En destaca l’absurd i el macabre, tot renunciant a l’aspecte heroic sovint associat a aquest conflicte Escriví, entre d’altres, les novelles Manillaköysi ‘La corda de Manila’, 1957, Vuoden 1918 tapahtumat ‘Els esdeveniments del 1918’, 1960, Suku ‘La família’, 1968 i Morsiamen sisar ‘La germana de la promesa’, 1972 l’obra de teatre Sotamies Jokisen vihkiloma ‘El permís matrimonial del soldat Jokisen’, 1965, i el llibre de poemes Mielen Lähtölaskenta…