Resultats de la cerca

Estudià dret a Lovaina, teologia a Marburg i ciències naturals a Montpeller amb Guilhem Rondelet Nomenat preceptor dels fills d’Anton Fugger, recorregué amb ells bona part de la península Ibèrica i a València conegué el botànic Joan Plaça Arran d’aquest viatge publicà a Anvers Rariorum stirpium per Hispanias observatarum Historia 1576 Fou cridat a Viena per l’emperador Maximilià II i entre el 1593 i el 1609 ocupà la càtedra de botànica de la Universitat de Leiden Les seves cites de plantes valencianes representen les primeres localitzacions documentades d’una planta als Països…

Arxiver 1889 de la Gironda, fou membre corresponent a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans Ensenyà paleografia i arqueologia a la facultat de lletres de Bordeus Publicà treballs sobre l’art, la història i les institucions d’Occitània i dels Països Catalans Són remarcables l' Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon au Moyen Âge 1891, L’art religieux du Roussillon , traduït al català per Jaume Massó i Torrents Barcelona, 1901, L’archéologie du moyen âge et ses méthodes, études critiques 1900, La coutume d’Andorre 1904,…

Doctorat en filosofia a Budapest, fou deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es llicencià en llengües germàniques a la Sorbona El 1930 publicà, a Budapest, la seva tesi doctoral Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában ‘Referències a Hongria dins l’antiga literatura catalana i el romancer català’ També, vers el 1930, s’establí a Barcelona, on continuà interessant-se per la psicologia Los sentimientos de inferioridad , 1934 i per la literatura catalana i la història catalana Violante de Hungría , 1942 S'oposà als conceptes humanístics de…

Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Madrid/> Dirigí la “Revista Crítica Hispanoamericana”/> Féu edicions crítiques de clàssics castellans/> La seva obra més important és Luis Vives y la filosofía del Renacimiento 1903, que és encara l’estudi bàsic de l’obra i de la vida de Lluís Vives Publicà, a més, entre altres estudis, Erasmo en España 1907, l’aportació més important de material bibliogràfic sobre el tema, Un antiaristotélico del Renacimiento Hernando Alonso de Herrera 1920, Las bacantes o los orígenes del teatro 1921, El teatro escolar del Renacimiento español , i la…

Fou professor de filologia romànica a la Universitat de Friburg Suïssa, 1933 i d’història de la llengua italiana a la de Florència del 1938 a la jubilació, president de l’Accademia della Crusca 1949-64, redactor en cap de l' Enciclopedia italiana i supervisor del lèxic del Dizionario enciclopedico italiano i el Lessico universale italiano Entre els seus nombrosos estudis sobresurten Dal nome proprio al nome comune 1927, Lingua contemporanea 1938, Saggi sulla lingua del Novecento 1941, Pronunzia fiorentina o pronunzia romana 1945, Linguistica 1946, Che cos’è un vocabolario 1946,…

Situació Es tracta d’un edifici situat al costat de l’església parroquial de Sant Pere de Llorà Mapa L38-12295 Situació 31TDG758523 Història Les transformacions que es realitzaren en aquesta casa impedeixen saber si s’han conservat altres vestigis de l’edifici original, que pel seu parament podem datar, en les diferents fases, entre els segles X i el XII Casa La casa que hi ha al costat nord-oest de l’església de Sant Pere de Llorà conserva la façana de ponent d’un edifici anterior a la construcció actual, formada per dos pisos sense obertures, amb un aparell d’ opus spicatum , i…

Situació Petita capella d’època romànica tardana, situada als afores de la població Arxiu Gavín La capella de Santa Llúcia és als afores, cap a llevant, del poble de Vilamitjana Mapa 33-12290 Situació 31TCG285683 Vilamitjana és al costat esquerre de la carretera comarcal 1 412, entre Tremp i Figuerola d’Orcau JAA Història No s’han localitzat notícies històriques documentals d’aquesta capella del terme de Vilamitjana, tot i que les seves formes arquitectòniques indiquen que fou alçada en època romànica MLIR Església És un edifici molt senzill, d’una sola nau, capçada a llevant per…

Aquesta església era la capella del castell de Saburella, i la seva història és força desconeguda L’única notícia que en tenim és de l’any 1229 i la proporciona el testament de Ramon Alemany I de Cervelló, senyor del terme En aquest document, Ramon Alemany disposa que es construeixi una capella en honor a sant Miquel sota el castell de Saburella, i com a dotació cedeix a la nova església la seva dominicatura de Saburella i el delme que rep dels homes d’aquest lloc També estableix que el capellà encarregat del culte disposi de cases dins el castell Malauradament no es coneixen d’…

El lloc de l’antiga església de Santa Anna és ara ocupat per un dipòsit d’aigua, cilíndric, als murs del qual probablement s’aprofitaren carreus de l’església altmedieval, collocats de manera molt descurada No disposem de cap dada instrumental que pugui illustrar algun aspecte concret de la seva història Segons J Salarrullana substituí una mesquita de riquíssima decoració, emplaçada a l’anomenat Murallot de Fraga, al peu d’un castellet sarraí dit el Matxo , i més amunt de la Porta Tancada És tradició que l’antiga capella de Santa Margarida del Castell s’hi traslladà Per la nostra…

Situació Els vestigis de l’antiga església de Sant Miquel es troben prop de la confluència del barranc homònim amb el de Sant Joan, al marge dret Mapa 32-12 289 Situació 31TCG083704 Història No hem trobat cap referència documental sobre aquesta església Hom recorda com se l’emportà una revinguda d’aigües no fa gaire Amb anterioritat havia servit sovint de pedrera per a les construccions properes Restes arqueològiques Amagats per la vegetació i el fullatge, es poden veure encara els paraments del mur de migjorn amb carreus travats a la cantonada, de principi del segle XII Hi ha…