Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Indaleci Castells i Oller
Historiografia catalana
Arxiver, cronista, polític i periodista.
Vida i obra Fou bibliotecari municipal de Valls des del 1918 Fundà els setmanaris La Actualidad , El Distrito i, el 1905, La Crónica de Valls En aquest últim, hi publicà més d’un centenar d’articles sobre la història de la seva vila, sovint amb els pseudònims Patrici de Valls i Marc Pons Fou diputat provincial i alcalde de Valls 1906-09 El seu germà Eduard realitzà algunes collaboracions històriques a la revista Cultura de Valls 1933-55 amb el pseudònim d’ Eco El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Comarcal de Valls fons Impremta Castells Lectures MARTINELL, C L’Indaleci…
Joan Vich i Salom
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Des del 1948 fou bibliotecari i cronista de la diòcesi de Mallorca Centrà la seva tasca investigadora en els aspectes històrics de la casa reial de Mallorca i elaborà diferents reculls documentals Deixà inèdits diversos treballs sobre la història de l’Església a Mallorca Publicà articles en Lluc , Documenta i Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Entre la seva bibliografia sobresurten Documenta Regni Majoricarum 1945, Miscelánea Tridentina Maioricense 1945-46, Aspectos históricos de la Casa Real de Mallorca 1948, el pròleg al Catálogo de la sección histórica del Archivo…
Francesc Selma
Historiografia catalana
Erudit.
Capellà, fou doctor en teologia i rector de l’església parroquial de Catí Entre els seus treballs hi ha una carta a Agustí Sales sobre l’estança de sant Vicent Ferrer a Catí, que després posseí J Pastor i Fuster Biblioteca valenciana , tom II, 1830 i diverses obres sobre religió, en especial sobre el santuari de la Mare de Déu de l’Avellà, i la imatge que s’hi venera amb aquesta advocació Historia del santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la Fuente de la Vellà, sita en el término de la villa real de Catí, obispado de Tortosa, en el reyno de Valencia 1759 Deixà inèdits altres…
Associació Catalana de l’Orgue
Música
Entitat fundada a Barcelona l’any 1992 per a promoure l’estudi i la difusió de l’orgue i de la seva música.
Amb la voluntat d’igualar el nivell organístic coneixement, restauració i difusió de l’orgue català al de la resta de països d’Europa, entre els seus objectius primordials hi ha la creació d’un cens actualitzat dels orgues catalans, l’elaboració d’una història completa de l’orgue a Catalunya i la sensibilització tant de les institucions públiques com del públic en general sobre la pèssima situació de conservació en què es troben la majoria dels orgues catalans Des del 1994 s’ocupa de l’organització del cicle anual de concerts "Els orgues de Catalunya" Bibliografia Complement…
Capella de Manacor
Música
Agrupació coral mallorquina fundada el 1897 per Antoni Josep Pont, amb la collaboració de M. Amer i del compositor A. Noguera.
Entre els anys 1898 i 1903, la Capella portà a terme una intensa activitat concertística, fet que tingué una gran ressonància en el món cultural de Mallorca Des del 1915, en la història de la Capella s’alternaren els moments d’inactivitat amb els de represa de la tasca concertística Entre el 1920 i el 1936 el cor estigué sota la direcció de R Galmés i, a partir del 1946, se succeïren en el càrrec P Sansó, E Ahn i J Picó Després d’uns anys d’inactivitat, l’entitat reprengué la seva tasca el 1970 sota la direcció de R Nadal fins a la dècada dels anys vuitanta, que la cessà…
Lluís Bestit Carcasona
Natació
Waterpolo
Nedador, porter de waterpolo i dirigent esportiu.
S’inicià com a nedador al CN Barcelona i després passà a jugar a waterpolo 1962-72 Jugà més de 100 partits com a porter de la selecció espanyola i fou olímpic a Mèxic 1968 i Munic 1972 Fou president de la Federació Catalana de Natació 1995-2008, creà la Diada de la Natació Catalana i fou impulsor del waterpolo femení tant a Catalunya com a la resta de l’Estat Fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Natació durant dotze anys És membre del comitè tècnic de la Lliga Europea de Natació i de la Federació Internacional de Natació des de l’any 2000 Fou mereixedor del premi Forjador de…
Josep Beltran Vilavert
Excursionisme
Excursionista i dirigent esportiu.
S’inicià al Centre Atlètic Laietània, on practicà l’excursionisme i l’atletisme El 1935 fou un dels fundadors de la Unió Excursionista de Catalunya UEC El 1967 esdevingué president de la UEC de Mataró i, sota el seu mandat, es reactivaren les seccions d’esquí, d’alta muntanya i escalada, de fotografia i cinema, i s’impulsà la secció infantil de muntanya El 1976 fou nomenat president del Consell General de la UEC i, posteriorment, president d’honor de la UEC de Mataró Fou també president del Club Nàutic de Mataró 1970-78 Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la…
Jesús Català Centeno
Rem
Remer, entrenador i àrbitre.
Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Aconseguí un Campionat de Catalunya d’outrigger de quatre amb timoner 1947 i quatre d’Espanya, dos en la mateixa categoria 1944, 1946, un en vuit amb timoner 1950 i un altre amb iol de quatre 1945 Obtingué el títol d’entrenador estatal 1955 i internacional 1959 i el de jutge àrbitre internacional 1976 Entrenà l’equip juvenil del RCMB i el sènior del Club Marítim Banyoles 1966-68 Fou vocal de la Federació Catalana de Rem en representació dels àrbitres Rebé les medalles d’or del RCMB i de la Federació Espanyola de Rem 1988, i la de Forjadors de…
Julià Delhoste
Música
Musicòleg.
Optà per la vida monàstica i arribà al càrrec d’abat de la catedral de Sant Joan Baptista, a Perpinyà S’interessà principalment per temes relacionats amb la història de la música i el folklore de la Catalunya del Nord i per la música religiosa Alguns dels títols més destacats són Noëls catalans , publicat en el "Bulletin de la Societé agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales" Perpinyà, 1862, i Histoire de l’harmonie religieuse aux XV et XVI siècles en Roussillon Perpinyà, 1868 També publicà el mètode de cant gregorià Principes élémentaires de plain-chant à l’…
Helmuth Osthoff
Música
Musicòleg alemany, pare del també musicòleg Wolfgang Osthoff.
Després de la Primera Guerra Mundial estudià musicologia, història de l’art i filosofia a les universitats de Münster i Berlín, on es doctorà el 1922 Entre els seus mestres cal destacar Johannes Wolf Kretzchmar i Arnold Schering, dels quals rebé suport i una forta influència El 1932 obtingué un postdoctorat a Berlín Exercí com a docent a les universitats de Halle, Berlín i Frankfurt, i fou director de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Frankfurt 1939-64 Destacà en l’estudi de la música del Renaixement i s’interessà especialment per Josquin Des Prés, al qual dedicà una…