Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
dispositiu intrauterí
Medicina
Dispositiu de plàstic o de metall que, inserit dins l’úter, constitueix un antinidificant mecànic que impedeix la implantació de l’òvul.
De forma molt variada en anell, espiral o en T , hom l’introdueix plegat per a poder passar a través del coll de l’úter i dipositar-lo dins de la cavitat uterina, on es desplega i adopta la seva forma distesa, tot deixant uns fils en la vagina perquè hom pugui comprovar-ne la presència i retirar-lo en cas necessari Les complicacions que provoca rebuig, infecció, hemorràgies són mínimes Presenta una eficàcia en un 98% de casos
detecció
Militar
Descobriment de la presència d’un objecte, una unitat naval, terrestre o aèria, etc, a través de diversos mitjans d’observació.
Entre els quals tenen una gran importància, actualment, els dispositius d’ones acústiques o ultrasonores sistemes asdic i sonar o electromagnètiques sistema radar, o bé per captació dels sons o els senyals emesos per l’objecte detectat soroll dels motors d’un submarí, missatges telegràfics emesos per un vaixell, etc Els sistemes de detecció automàtica, anomenats sensors, i que poden ésser acústics, termogràfics, sísmics o fins i tot olfactius, han conegut un gran desenvolupament els darrers temps
reineta
reineta
© Fototeca.cat
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, caracteritzat pel fet de tenir el cos esvelt, d’uns 3-4 cm, potes llargues i primes i els dits acabats en discs adhesius, la qual cosa li permet d’enfilar-se pels arbres amb molta facilitat.
Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles
tord

Tord
Gathadair (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 23 cm, que té les parts inferiors de color blanc rossenc i llistades de taques negrenques que tenen forma de punta de sageta, i les superiors de color terrós.
El mascle és molt bon cantaire i hom l’aprecia com a ocell de gàbia Habita a l’Àsia nord-occidental i a tot Europa, llevat del centre i el S de la península Ibèrica i Itàlia, i de les illes mediterrànies És migrador parcial i hiverna al centre i al S d’Europa, a les illes mediterrànies i al NW d’Àfrica És comú a la Catalunya humida, i hivernal a la resta dels Països Catalans
tetis

Cara dorsal del Tethys leporina
© fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·lusc gastròpodes
opistobranquis del subordre dels nudibranquis, de la família dels tètids, de cos oval i deprimit, força gros —entre 15 i 20 cm de llargada—, el cap molt ample i proveït d’una àmplia expansió laminar, i el dors amb dues sèries longitudinals d’apèndixs lobulars i una filera longitudinal de brànquies filiformes.
Neden mitjançant contraccions de tot el cos i mouen violentament les antenes, les expansions dorsals i l’expansió laminar cefàlica Habiten en fons, on es nodreixen de peixos morts, de petits lamellibranquis i d’ofiuroïdeus, però durant la primavera i la tardor pugen a la superfície nedant i s’alimenten de plàncton Són luminescents L’espècie Tleporina Y fimbriata , de color grisós i semitransparent, és comuna sobre el fons fangós de les aigües marines dels Països Catalans
assessor
Història
Oficial de creació reial (s XIV) i que, juntament amb l’algutzir, un escrivà i un porter, constituïa la cúria de cada un dels governadors generals de la corona catalanoaragonesa.
Havia d’ésser natural del regne, jurista expert en furs i en dret, i era elegit entre els doctors de l’audiència i els lloctinents de la cort de justícia pel Consell Suprem d’Aragó prèvia proposta d’una terna per part del lloctinent Era considerat el segon càrrec en categoria de l’administració de justícia en cada un dels regnes, i fins i tot podia presidir l’audiència Desaparegué amb els decrets de Nova Planta
canari

Canari
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Moixó granívor indígena de les illes Canàries, de la família dels frangíl·lids, que ateny de 12 a 13 cm de llargada i presenta, en estat salvatge, una coloració grisa verdosa sobre un fons groc.
Fou introduït a Europa al començament del segle XVII, i al final del mateix segle n'aparegueren individus d’un color groc uniforme a causa d’un fenomen de mutació Actualment és estès per tot el món i n'hi ha gran quantitat de races, aparegudes per encreuaments fets per tal de millorar-ne el cant i la coloració El canari, un dels ocells de gàbia més populars, és molt preat per la bellesa del seu cant
Olympus
Astronàutica
Satèl·lit de telecomunicacions llançat el 1989.
Fou llançat originàriament per a fer proves de noves tecnologies aplicades a les telecomunicacions Utilitzat per a transmissions televisives, cobreix tot Europa i ha retransmès llançaments des de Cap Kennedy Després de cinc anys en funcionament, l’Olympus entrà en contacte amb les restes del pas dels Perseids La correcció de l’òrbita provocà que es perdés el control sobre el satèllit, per la qual cosa la missió es donà per acabada a l’agost del 1993
Junta de Residus
Economia
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya creat el 1983 pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Els seus objectius se centren en eliminar o aprofitar el volum de residus que té lloc a Catalunya per tal de reduir o anullar els efectes sobre el medi, o fins i tot per a revalorar-los energèticament o bé com a primeres matèries El 1991 el Departament de Medi Ambient assumí les competències i les funcions relatives a residus industrials exercides per la Junta El 1991 fou promulgat, el text refós de les lleis referents a residus industrials
Banc de Crèdit i Estalvi
Economia
Entitat bancària creada el 1887 i domiciliada a València amb un capital de mig milió de pessetes i amb el nom de Fills de Manuel Villén.
Després de canviar diverses vegades de nom, el 1982 prengué la denominació actual Afectat per la crisi bancària, el 1982 fou adjudicat al Banco de Vizcaya, el qual el 1991 procedí a la seva venda a tercers Aquest any presentà un balanç amb uns recursos propis de 9 015 milions i 86 451 d’aliens i tenia una xarxa de 109 oficines, la majoria d’elles als Països Catalans, tot i que amb una bona representació a Andalusia